Publicitat
Publicitat

L'EXBLAUGRANA DEIXA EL MILAN

10 anys després del seu primer contracte a Europa, torna al Brasil sent una ombra del geni que era

La dècada boja de Ronaldinho

El 17 de gener del 2001, ara fa gairebé 10 anys, centenars d'aficionats del Gremio de Porto Alegre es van reunir davant de la seu social del club brasiler per protestar. La premsa havia anunciat que l'entitat traspassaria al París Saint-Germain la seva jove estrella, Ronaldinho Gaúcho, de només 21 anys. Durant dies, la premsa va seguir el cas, ja que el Gremio no havia donat el vistiplau a l'operació, tancada entre el club francès i el representant del jugador, el seu germà Roberto de Assís. El jove Ronaldinho, fill d'un exjugador del club, era la nineta dels ulls dels aficionats tricolors, i el cas es va eternitzar. Al final, la FIFA va obligar el PSG a pagar una indemnització de cinc milions al Gremio, i el jugador es va estar més de tres mesos sense poder saltar a un terreny de joc. Quan va tornar a fer-ho, ja va ser per debutar a Europa.

Una dècada després, Ronaldinho viu un cas similar al mateix escenari. L'arribada d'Antonio Cassano, Zlatan Ibrahimovic i Robinho al Milan l'ha deixat sense lloc a l'onze titular del conjunt italià, i la seva passió per la vida nocturna ha fet la resta. Quan va ser enxampat sortint d'una discoteca a les dues de la matinada quan tocava ser al llit dormint, l'entrenador del Milan, Massimiliano Allegri, li va fer creu i ratlla.

A Porto Alegre
Ara Ronaldinho és a casa seva, a Porto Alegre, protagonitzant un serial nadalenc sense fi que podria acabar amb la notícia del seu fitxatge, novament, pel Gremio, el club que el va veure néixer. També altres clubs del seu país, com ara el Flamengo de Rio de Janeiro o el Palmeiras, s'han interessat per qui va ser el millor jugador del món el 2005. Va ser l'any en què, amb la samarreta del Barça i de la mà de Frank Rijkaard, Ronaldinho va aixecar la seva primera Lliga de Campions.

En total, Ronaldinho ni haurà jugat 10 anys a Europa. Va debutar el 2 d'agost del 2001 amb el PSG, club on jugaria fins aquell estiu del 2003 en què Sandro Rosell i Joan Laporta el van fitxar per al Barça per fer oblidar el fracàs de l'operació Beckham. Els seus cinc anys de blaugrana van ser la seva millor època, sobretot els tres primers, quan el Camp Nou va descobrir la seva màgia i la seva eterna rialla. Els dos darrers anys però, la seva estrella es va anar apagant mentre es començava a parlar més de la seva panxa o de la seva passió per la bona vida.

El seu traspàs al Milan, el 2008, no va sorprendre ningú. L'entrenador blaugrana, Pep Guardiola, va deixar clar que ell admirava Ronaldinho, però que no el volia al seu equip. Més tard, va reconèixer: "Ronaldinho va ajudar a canviar el club. Abans, no havia vist jugar ningú com ell".

Cap miracle a Milà
El tècnic de Santpedor, però, demanava treballar molt i molta implicació. En el futbol modern, no es pot viure només del talent, com s'ha constatat a Milà. Ni la disciplina i serveis mèdics de Milanello han aconseguit dominar aquest geni brasiler que marxarà sense acabar la tercera temporada al Milan. Tres temporades sense cap títol guanyat.

Una de les seves darreres imatges és després d'aquell amistós a Qatar entre l'Argentina i el Brasil, quan li va dir a Leo Messi: "Estic vell, tots són joves i corren molt". Però ho va dir amb la seva eterna rialla al rostre. La rialla d'un vell de tot just 30 anys que busca retrobar-se amb si mateix a casa seva, al Brasil. Allà on va començar tot.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT