PROFESSOR DE RETÒRICA DE LA COMUNICACIÓLa il·lusió s'ha acabat. Comença l'era de l'anàlisi, d'abaixar el cap quan es parla d'entusiasme i de llegir els discursos. Això no vol dir que els resultats futbolístics hagin de ser pitjors, però sí que l'emoció i el lideratge dur s'allunyen del camp del Barça.
Tito Vilanova es presenta com un entrenador solvent i no renuncia a les seves essències. Tito és un personatge seriós. Molt seriós. Sembla que mai prengui distància sobre la realitat, sinó que l'analitzi fins a esmicolar-la. I la seva presentació va ser més un curs d'estiu sobre futbol que la benvinguda del nou líder del vestidor. De fet, en les seves paraules, sobretot les que van anar brollant quan responia als periodistes, els termes negatius van ser molts. Tito és seriós, analític i tranquil. "Sóc molt tranquil", ens va dir. I el creiem.
Efectivament, la tranquil·litat i una certa obliqüitat són altres de les seves característiques. Una manera d'afrontar els problemes amb la tensió baixa, amb la força que donen els arguments. Amb un coratge que mira de biaix. Els arguments prenen el lloc de la passió. Tant és així que, fins i tot en el moment de convertir-se en el primer entrenador, va preferir parlar de les raons que té a favor i en contra de triomfar en lloc de parlar de les seves sensacions i dels seus desitjos.
Els primers segons del nou entrenador del Barça s'esperaven amb impaciència. I a la sala París hi va haver un catacrac quan va prendre la paraula. Vilanova va llegir el seu discurs d'entrada. I això va ser una declaració d'intencions: només allò que està controlat m'agrada, ens venia a dir. Cal que les paraules estiguin mil·limetrades i que res modifiqui el discurs previst. Ni la vida, ni la força que dóna saber-se el discurs de memòria perquè l'estàs vivint amb la màxima il·lusió. Aquesta és l'essència de la nova etapa.
El que sí que ha canviat, com a mínim en l'acte de presentació, és la manera de vestir-se. Tito va deixar el xandall que el situa com un més per posar-se el vestit, que l'assenyala com el líder natural del vestidor. El xandall camufla l'entrenador entre els seus jugadors i el converteix en un sergent, un més entre la tropa. En canvi, la roba de civil (amb vestit o sense) distingeix l'entrenador i el focalitza davant de les mirades de tothom. Tito es va presentar com un líder vestit de manera clàssica i dinàmica. Flor d'un dia?
Tito en sap molt de futbol però li costarà arrossegar la gent amb passió cap a l'estadi. Tito estarà més lligat als resultats que Pep Guardiola perquè ha renunciat a un discurs diferent del de l'anàlisi futbolística i del dels resultats. Pel camí, en pocs dies, s'ha perdut una il·lusió quasi infantil i s'ha guanyat en concentració i anàlisi. La presentació de Tito Vilanova va deixar una imatge que és l'exemple perfecte del que dic: quan es va parlar d'il·lusió el nou entrenador tenia el cap cot.
