‘Football’ i ‘fúlgol’
Pels volts de Nadal, una certa inquietud envaïa els futbolistes del Bolton Wanderers. El cuer de la Segona Divisió anglesa no havia pagat els salaris dels jugadors corresponents al mes de novembre. Si no aconseguia abonar els de desembre, segons la normativa anglesa, es produiria un trencament de contracte que autoritzaria els esportistes a abandonar el club. La transferència in extremis d’una part de les nòmines va servir d’analgèsic esportiu, però la malaltia dels Wanderers era més complexa: un deute de més de quatre milions d’euros amb la hisenda de Sa Majestat va comportar la petició de liquidació per part del fisc britànic, amb la data límit de dilluns passat per avortar l’inici del procés judicial corresponent. Per sort per a una entitat amb cent quaranta-dos anys d’història, el dia D va ser el de Dean Holdsworth, exjugador dels Trotters que va tancar un acord de compra del club. Holdsworth va demostrar que podia reduir el deute de l’entitat i garantir el pagament de salaris dels pròxims cinc anys quan només faltava una hora i escaig perquè comencés la vista liquidadora. Però si el Bolton no ha eixugat el seu deute tributari dilluns vinent, no tan sols caurà igualment en un procés d’administració judicial, sinó que se li restaran dotze punts de la classificació, una condemna de descens a la tercera categoria, també professional i en què regeixen idèntics mecanismes de control.
A Espanya no va ser fins al Nadal del 2011 que, amb el rerefons de la vaga convocada per l’Associació de Futbolistes Espanyols l’agost anterior, la Lliga de Futbol Professional i l’AFE van pactar que un jugador que acredités tres mesos d’impagaments acumulats podia quedar lliure i fitxar per un altre equip abans de les deu últimes jornades de campionat. El conveni, però, només es refereix als futbolistes professionals. A Segona B, a tot estirar, hi ha sis jugadors per club que poden acollir-s’hi. La resta, remunerats però oficialment amateurs, han d’estar a l’aguait d’acordar amb l’entitat una clàusula d’alliberament per impagament. Gran part dels jugadors del Reus i el Lleida que fa mesos que no cobren, doncs, només tenen l’opció de la denúncia a l’AFE i que el morós pagui, en la majoria dels casos, amb la lliga ja finalitzada, qui sap si després d’un ascens sanejador. El reglament federatiu no recull explícitament una deducció de punts per deutes amb jugadors o ens públics, a diferència de la LFP (nou, com a màxim). Quan a l’Huracán valencià se li van restar dos punts de la classificació, setmanes abans de ser liquidat, va ser perquè acumulava tres partits a casa sense satisfer el rebut arbitral. Feia quatre mesos que els jugadors no veien ni un duro. Qui els protegia?
