BarcelonaHerzogenarauch és una població al nord de Baviera (Alemanya), on tenen la seu dues de les principals empreses de productes esportius del món, Adidas i Puma. L'origen de les marques és curiós. Es diu que els germans Adolf i Rudolf Dassler, propietaris d'una sabateria que s'havia especialitzat en calçat esportiu, després d'una discussió es separar per sempre. Segons la versió oficial, perquè no tenien la mateixa visió sobre com calia dur l'empresa, i segons la versió no oficial, perquè Rudolf va ser simpatitzant del nazisme i Adolf no es va deixar seduir mai per l'esvàstica. Fos com fos, a principis dels anys 40 els dos germans van crear empreses separades per fer calçat esportiu. Adolf va fundar Adidas i Rudolf va crear Puma.
Durant el Mundial del 2006, Argentina va situar el seu camp base precisament a les fantàstiques instal·lacions que té Adidas a Herzogenarauch. I per donar la benvinguda als visitants, Adidas va posar una publicitat de la mida d'un camp de futbol amb el rostre d'un Lionel Messi que llavors tenia tot just 20 anys. I és que poques setmanes abans, Adidas havia guanyat una batalla en la seva nova guerra. Si en el passat el rival eren els veïns de Puma, ara el gran rival d'Adidas és Nike.
El Barça és un club vestit per Nike des del 1998, quan va acabar el contracte amb Kappa. Llavors es va firmar un contracte per deu anys i el 2008 Joan Laporta en va signar un altre fins al 2015 que aportava al club 30 milions d'euros l'any. Nike, doncs, amb els peus ben situats a Barcelona (amb el paper clau d'Sandro Rosell i el germà de Pep Guardiola), controlava els joves talents de La Masia, i poc després que Leo Messi aterrés a Catalunya, ja tenia el seu primer contracte amb Nike. Era l'1 d'abril del 2002, Messi tenia 14 anys i Nike es comprometia a donar al jugador material esportiu per un valor de 3.000 euros cada any. A canvi, Messi havia de lluir només roba d'aquesta marca durant les tres temporades següents.
A mitjans del 2005, el contracte amb Nike acabava i la multinacional nord-americana es va reunir diverses vegades amb el pare de Messi per renovar l'acord.
El pes de l''albiceleste'
Així, el maig del 2005 Messi i Nike van signar un document a les instal·lacions del club en què es comprometien a treballar en la proposta feta pels nord-americans.
El problema va arribar quan a l'agost Messi va debutar amb la selecció argentina absoluta, selecció vestida per Adidas. La marca alemanya va entendre que Messi estava destinat a portar la samarreta amb el dorsal 10 de l' albiceleste , i passat l'estiu va passar a l'ofensiva per aconseguir la imatge de Lionel Messi.
Quan Nike va descobrir els primers contactes de la marca alemanya amb Messi, va enviar diverses cartes als responsables d'Adidas demanant oficialment que no es negociés amb un jugador que consideraven seu tot i que no tenia contracte vigent. L'última carta va ser l'11 de gener del 2006, i segurament ja arribava tard, ja que el 29 d'aquell mes els Messi comunicaven a Nike que trencaven les negociacions. El dia 30 Messi ja s'entrenava amb unes botes on havia tapat el logo de la marca i el 31 de gener Adidas es va apuntar un gol fitxant oficialment Messi amb un contracte que significava que l'argentí passava a ser la cara estrella de la marca en any de Mundial i que el jugador triplicava els beneficis que li oferia Nike, cobrant uns 600.000 euros a l'any.
La guerra, però, va durar més. Nike considerava que el document signat al maig era vinculant i que afectava els drets d'imatge del jugador, de manera que va portar el cas als jutjats. El jutge, però, va donar la raó a Messi i Adidas.
