Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El Barça supera el Viktoria amb gols d'Iniesta i Villa i moltes ocasions perdudes

El dia que Messi no va trobar el camí del gol

El guió previst del grup H es compleix fil per randa. El duel entre el Barça i el Milan per aconseguir la primera posició segueix encaminat a resoldre's al partit de San Siro, després de les victòries dels catalans i els llombards ahir davant dels dos equips de l'Est que ja fan prou podent escoltar l'himne de la Lliga de Campions.

El Barça va desfer-se del Viktoria després de dominar a plaer i no tenir tanta punteria com altres cops. A mesura que van passar els minuts, el Viktoria va donar gràcies al cel per no acabar golejat com el BATE Borissov. Disciplinats i patidors, els jugadors de l'equip de Bohèmia van veure com Messi, per un cop, no tenia el dia a l'hora de xutar a porteria. L'argentí sol, de fet, hauria pogut fer uns quants gols, després de jugades impossibles en què superava tres o quatre rivals.

Poeta amb confiança en el seu talent, heroi crescut i amb ambició, Messi va participar en el gol d'Iniesta com a assistent, i acte seguit va buscar el seu propi gol, fet que va provocar fins i tot la desesperació d'algun company que li demanava que abans de buscar el gol impossible, prioritzés fer el 2 a 0. Un segon gol que arribaria als 80 minuts, després d'una jugada iniciada per Villa -que va pispar la pilota a un rival- i acabada pel mateix asturià, després d'un possible penal precisament sobre un Messi que seguia buscant aquest gol que per un dia li girava l'esquena. Guanyador nat, Messi va marxar amb cara de pomes agres perquè no havia celebrat cap gol. Coses dels genis.

La superioritat del joc no es va traduir al marcador com altes cops, tot i que el Viktoria poc perill va dur. El Barça va xutar fins a 20 cops a porteria, i els txecs en 90 minuts no van saber xutar ni un sola vegada. Valdés, vestit amb una samarreta groga ben llampant, només va tenir feina en una contra en què va fer de defensa central. Durant la resta del partit va escalfar per estar actiu, tot sol, mirant el domini total dels seus companys d'equip.

Guardiola va fer jugar d'inici un onze que no semblava d'aquesta temporada, ja que va apostar per un 4-3-3 per controlar les bandes dels visitants a la contra, amb Adriano i Alves, i va presentar un onze inicial que hauria pogut ser perfectament de la temporada anterior sense Cesc, Alexis o Thiago. Els dos laterals brasilers van treballar molt en defensa, però en fase ofensiva es convertien en extrems i el Barça defensava amb només dos homes: Mascherano i Abidal, sempre atents, amb el cap alt. En atac, Messi va caure de nou diversos cops a la banda dreta -on havia jugat tants partits en el passat- deixant al canari Pedro molts minuts com a fals davanter centre.

Iniesta, pura poesia

Un equip guiat per un Iniesta excels, amb la col·laboració de Messi -perseguit sempre per dos txecs físicament molt grans- i un Villa que des de l'esquerra va brillar amb llum pròpia i es va fer un fart de crear joc associatiu amb assistències d'esperó. Entre Iniesta i Messi, de fet, van inventar-se un gol meravellós, l'únic del primer temps, després de fer dues parets seguides per enderrocar un mur txec que fins llavors aguantava amb dignitat. Iniesta, l'home que converteix un toc de pilota en una carícia, va deixar estès l'últim defensa del Viktoria amb un control de pilota delicat, suau, sensual. Un gol d'una força estètica increïble. Just al mig de molts defenses alts com un sant Pau, dos menuts van fer poesia amb els peus.

El gol va arribar just quan el Viktoria respirava. En els primers 10 minuts, el Barça va crear fins a tres ocasions molt clares després de fer-se un fart de tocar la pilota, però els txecs van passar ràpidament de l'ensurt a la confiança, tancant bé els espais al mig i traient una mica de continuïtat al joc local.

Un abisme entre els equips

El Viktoria Plzen va oferir una imatge prou digna per a un club debutant a la Lliga de Campions, especialment durant els primers 45 minuts. Amb una plantilla formada íntegrament per futbolistes txecs o eslovacs, va marxar al descans perdent només per 1 a 0 i mostrant més ambició que molts equips de Primera. Al Camp Nou, aquest equip serà ràpidament oblidat, però els 4.000 aficionats visitants van celebrar com un triomf haver jugat en pocs dies a San Siro i al Camp Nou sense ser golejats.

Perquè el Viktoria viu en un món diferent, tot i compartir competició amb els blaugranes. Cada cop que el Barça pitjava l'accelerador s'evidenciava l'abisme que separa els dos clubs. Perquè quan el Barça toca la pilota com els àngels, tant és que el Viktoria s'hi estigui deixant la pell per defensar amb tots els sentits. Quan Iniesta i Messi es van associar, la defensa del campió txec va trontollar. Sense tenir tanta constància en el joc com altres cops, el Barça hauria pogut marxar al descans amb tres o quatre gols a favor. El Viktoria, en canvi, va ser incapaç de xutar un sol cop a porteria en els 90 minuts.

Guardiola, encaparrat a aconseguir fer excel·lir el seu equip, va exigir als seus que fessin un pas endavant a la segona part, per evitar qualsevol ensurt. A la segona part, l'equip va sortir endollat, amb més intents, i va aconseguir fer retrocedir de mica en mica la defensa txeca per tancar-la al voltant de l'àrea del porter Cech, que va firmar una actuació magnífica. Forts físicament, els txecs van aguantar amb una mica de sort i amb una gran capacitat de patiment, i es van veure superats per un grup de jugadors menuts que feien de la velocitat i la poesia l'arma per superar la seva força prosaica.

Els homes de Pavel Vrba van tapar tots els espais que van poder amb una doble línia defensiva, però el Barça va fer-se un fart de crear ocasions de gol, especialment gràcies a un Leo Messi que es va encaparrar a firmar un gol de videoteca. L'argentí va veure com es trencava l'idil·li que té amb el gol aquesta temporada, i es va fer un fart de xutar al pal (fins a tres cops) i de topar amb el porter, amb la cama d'un defensa o amb la part lateral de la xarxa.

De fet, Messi va abusar massa cops de jugades individuals quan hi havien companys llestos per sentenciar el partit amb el segon gol. Encaparrat a trobar el seu gol, Messi feia cara de frustració quan veia que les seves jugades acabaven al pal o topant amb la cama d'un rival. A pocs minuts per a la fi del partit, fins i tot va patir una torçada de turmell que va posar en estat d'alerta el Camp Nou, però Guardiola va veure, amb patiment, com l'argentí deixava clar que volia seguir jugant. Poc després, participava en la jugada del segon gol, que deixava el partit sentenciat. Villa va pispar una pilota, va assistir Messi i va aprofitar un rebuig per marcar el seu tercer gol aquesta temporada a la Lliga de Campions. Un contra del Milan, un contra del BATE i l'últim contra dels txecs. Un premi merescut per a l'asturià, que va firmar un partit magnífic.

Guardiola va premiar Villa a pocs minuts per a la fi del partit, substituint-lo pel divuitè jugador de La Masia que el tècnic català ha fet debutar en competició oficial, Isaac Cuenca. L'extrem de Reus, que la temporada passada jugava a Segona Divisió B cedit al Sabadell, va gaudir dels seus minuts de glòria, i segurament serà qui recordarà més aquest partit. Ell i els txecs, que van marxar agraint als seus patrons que, per un dia, Lionel Messi tingués el punt de mira desviat. Només això els va evitar sortir golejats d'un Camp Nou en què l'idil·li amb el futbol no s'atura.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT