Publicitat
Publicitat

Les dones i el futbol: què us està passant?

Quan li vaig confessar a la dona de la meva vida que m'agradava el futbol, va fer una expressió entre la sorpresa i la decepció, i em va deixar anar: "El futbol és de tontos". Per sort no va dir babaus, ni ximples, ni capsigranys: no me la imagino fent-ho. Ni tampoc estúpids, imbècils o idiotes: me la imagino dient-ho, però no calia exagerar.

Durant molts anys vaig viure la meva passió pel futbol com un signe de distinció íntima producte de la singularitat. Les passions de les meves amistats eren la música, la literatura o el cinema. Quan, a segon de filosofia, vaig fer el trist viatge a Leverkusen, gairebé cap amic de la universitat ho va saber. De fet, en el fons, jo estava d'acord amb ells: però era el meu vici ocult.

Ara a tothom li interessa el futbol i tothom n'opina i en discuteix. El cas de moltes dones és especialment curiós. La seva visió del futbol com un joc absurd en què una vintena d'homes corren en calces curtes darrere una pilota era una de les mostres de la seva lucidesa. Sempre hi havia excepcions molt dignes, dones que compartien amb nosaltres aquesta estranya passió. La gran Natalia Arroyo, que ens dóna lliçons de futbol en aquestes pàgines, segur que n'era una. Però ara aquelles dones que menyspreaven la nostra passió matarien per un fora de joc posicional que mai no entendran. No tenen cap credibilitat: hi ha determinades coses que si no s'han mamat des de petit mai no es podran sentir com a pròpies.

A la meva estimada no li agrada el futbol. Això em porta algun problema. L'únic cop que vaig aconseguir que m'acompanyés al Lluís Companys, una pilota va anar al pal i la gent va cantar gol. Tamudo va recollir el rebot i va marcar. Ella va compartir l'alegria general tot fent-me un senyal amb dos dits per celebrar el gol doble. També suposa una llarga negociació quinzenal per poder anar a Cornellà. Però jo prefereixo que no segueixi aquesta absurda conversió general. Perquè, com sempre, té raó: el futbol és de tontos. I, també com sempre, la matiso una mica: i de tontes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT