Un encertat Espanyol troba per fi el premi al bon joc i goleja l'Atlètic

CORNELLÀ DE LLOBREGATQuan Raúl Rodríguez afirmava durant la setmana que l'Espanyol no comprava la victòria a qualsevol preu, ho deia amb una mirada plena de confiança, convençut d'una idea de joc, d'una manera de fer les coses que ahir va rebre, per fi, el premi que se li havia resistit en les últimes jornades amb un triomf incontestable davant l'Atlètic de Madrid (4-2). Va ser una golejada del tot merescuda, perquè els periquitos van tornar a exhibir la seva proposta de joc alegre i atrevida, gràcies a l'encert i lideratge de Verdú, finíssim en totes les accions. Els matalassers amb prou feines van saber ser durant moments aïllats l'equip que s'espera que siguin.

L'Espanyol va ser molt superior al seu rival i va viure segur i tranquil sobre el coixí d'un gol matiner, obra de Verdú al quart minut de joc. El gegant porter Courtois va cometre una errada en una passada amb els peus, va regalar la pilota al de l'Eixample a tres quarts del camp i ell, veient el porter descol·locat, va enviar un xut ras al pal esquerre per fer el primer gol de la nit.

El futbol, com tot a la vida, és una qüestió d'actitud, de confiança i ahir es van veure les cares dos equips amb resultats similars però dinàmiques de joc diferents i, per tant, estats d'ànims gairebé oposats. Mentre l'Espanyol ha viscut la falta de punts afalagat pel bon joc i la valentia a camps com Mestalla, l'Atlètic ha hagut de fer front a dubtes, crítiques i desconfiança de l'entorn cap a la seva plantilla i el cos tècnic. Amb el gol inicial, tot això va sortir a la superfície i als periquitos els va donar ales per seguir desplegant el seu joc ofensiu, comandats per un Verdú que ahir va dominar la mitja punta a base de desmarcatges subtils, passades interiors i conduccions verinoses. Els matalassers, en canvi, eren un sac de nervis, desordenats sense pilota i inofensius amb ella.

Consolidar el triomf

Ahir l'Espanyol va ser capaç de transformar el seu domini en gols, el seu joc en resultat. Al minut 7 de partit, Verdú, convidat per la feblesa defensiva del doble pivot visitant, es va trobar un passadís interior fins a la frontal de l'àrea, des d'on va engaltar un xut que suposava el 2-0. Adéu als fantasmes de la sequera golejadora. Adéu a la por a tornar a quedar-se sense premi.

L'Atlètic de Madrid, pitjor equip de la Lliga fora de casa, no va saber reaccionar a aquesta doble galleda d'aigua freda i va empetitir-se, fins al punt de cometre errades infantils com la de Filipe Luis, a qui va relliscar la pilota de les mans en un servei de banda, i la de Miranda, que va badar amb la pilota en dues accions davant Thievy, que li va prendre fàcilment la cartera. L'Espanyol, hàbil, va saber esclafar el seu contrincant mentre el va tenir grogui i Romaric va sentenciar al minut 18, després d'una paret amb Sergio García que l'ivorià va definir amb un xut creuat.

Que als vint minuts de partit els de Pochettino anessin tres gols amunt era un escenari nou per als periquitos que, sense voler, van rebaixar un punt la seva intensitat, fruit també de la reacció dels de Manzano, que van tirar d'orgull i es van posar en mans de Diego i Falcao. El colombià va marcar en l'única aproximació dels visitants i va rematar de cap per superar Cristian, que va fregar la pilota amb les mans però no va poder evitar que el 3-1 fos el marcador amb què s'acabés el primer temps.

Sergio García mata el partit

La segona meitat va ser força tranquil·la per a l'Espanyol, que va seguir controlant el partit, duent-lo al ritme vertiginós que Thievy, Sergio García, Verdú i Rui Fonte reclamaven en atac, aprofitant els espais que l'avançada defensa de l'Atlètic els deixava. Si hi havia cap dubte que la victòria seria local, la va esvair Sergio García, que en una acció de tossuderia dins l'àrea va fer el 4-1, amb túnel inclòs a Courtois.

Els de Pochettino van defensar bé les escomeses matalasseres, que van maquillar el marcador amb un gol d'Arda Turan a les acaballes del matx després d'una volea des de l'àrea petita. Sense fe, però, no van poder reenganxar-se al partit, perquè a l'Espanyol ahir les coses sí que li sortien. Ahir, per fi, era el dia.