Gat vell, el propietari de l'Udinese, Giampaolo Pozzo, va parlar per un munt de ràdios catalanes, espanyoles i italianes per contrarestar l'ofensiva del Barça per fitxar Alexis Sánchez. Conscient que el jugador ha decidit pressionar-lo perquè faciliti el seu traspàs al Barça, Pozzo va utilitzar algun dels trucs que ha après en els seus 23 anys de propietari d'un club de futbol. "No som un club gran. Si toca abaixar-se els pantalons per Alexis, que sigui per 50 milions d'euros", va comentar.
Giampaolo Pozzo (Udine, 1941) és el principal problema a l'hora de fitxar a Alexis Sánchez. El xilè s'està posicionant molt més que Cesc, per exemple, però el cas no és senzill. Pozzo se sap moure en les distàncies curtes i obligarà el Barça a cedir molt si es vol endur el xilè. Tot i que la premsa xilena ja donava per fet el traspàs i que el Barça ha millorat la seva oferta, el president de l'Udinese no es mou dels 50 milions. Per què ho hauria de fer si sap que el Manchester City en pot oferir més? Com que Alexis ha mogut peça, sap que el Barça haurà de cedir per algun lloc. I si finalment el Barça es cansa, ell tindrà un jugador jove del qual tot el món sabrà que Guardiola el volia.
Jeffren i Jonathan Soriano
Pozzo, per exemple, va admetre ahir que una bona opció és incloure jugadors del Barça en l'operació. Si diumenge es parlava de Jonathan Soriano, ahir ja es comentava que podria ser Jeffren, a qui el Barça va comunicar la possibilitat se marxar a un club que jugarà la prèvia de la Lliga de Campions.
Jonathan Soriano, de la seva part, podria anar al Granada, un altre club del qual és propietari Pozzo, en aquest cas des del 2009: dos anys, i ascens de Segona B a Primera Divisió. L'èxit dels Pozzo, que van preguntar per invertir a l'Espanyol, no sembla tenir fi. Negociar amb Pozzo no serà fàcil. Segur que hi surt guanyant d'alguna forma.
A Itàlia Giampaolo Pozzo és el segon propietari d'un club de la Sèrie A que fa més temps que mana, superat només per un tal Silvio Berlusconi. Després d'uns primers anys al capdavant del club de la seva ciutat en què feia fora tècnics al mateix ritme que Jesús Gil y Gil, es va centrar i va entendre com calia actuar.
En el seu primer any com a president va fitxar un munt d'estrelles, com els internacionals italians Francesco Graziani i Fulvio Collovati i l'argentí Daniel Bertoni. I l'Udinese va baixar. "Vaig entendre que calia dominar el mercat tot i ser petit. Els grans negocis els fem amb jugadors que eren desconeguts. La clau ha estat dominar el mercat, saber fitxar i poder vendre millor. Tenir una bona xarxa de descobridors de talents", recordava Pozzo en una entrevista. I la cosa li ha funcionat. Des de la temporada 1995/1996 l'Udinese no pateix per baixar, ha jugat la Champions i presenta un balanç econòmic fantàstic.
A Alexis Sánchez el va descobrir al Cobreloa, amb 16 anys. Va pagar 600.000 euros per ell. Ara demana 50 milions pel xilè. El Barça negocia amb un empresari que no l'hi posarà fàcil. Ja fa uns anys, el 2006, Laporta va negociar amb ell per fitxar Vincenzo Iaquinta i no va aconseguir res. L'Udinese havia pagat 2 milions pel davanter calabrès, i en cobraria 10 poc després, quan el va fitxar la Juventus. Perquè Pozzo prefereix retenir els jugadors abans de vendre a un preu que no li agradi. L'estiu del 2010 va ingressar més de 21 milions d'euros venent D'Agostino a la Fiorentina, Lukovic al Zenit rus i Pepe a la Juve.
Expert en grans negocis
L'Udinese ha aconseguit durant els últims anys tancar una sèrie d'operacions de primer nivell. Fabio Quagliarella, internacional italià, va costar 7,3 milions i va ser venut per 18. El 1997, el club friülà fitxava un davanter alemany que acabava de baixar de Segona a Tercera amb l'Ascoli: Oliver Bierhoff. El Milan mouria cel i terra per fitxar-lo. La llista de bones operacions de l'Udinese és llarga. Abel Balbo, Muntari, Dossena, Asamoah Gyan... i ara Alexis. El xilè ha decidit demanar a Pozzo que li faciliti el somni de ser blaugrana. Però Pozzo ho aprofitarà per tornar a demostrar que és molt complicat negociar amb ell.
