Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

Un equip que pot amb tot

Exhibició de fortalesa. Ni la malaltia d'Abidal, ni els últims arbitratges ni la incertesa pel futur de Guardiola. El Barça va demostrar ahir que com més difícil és la situació en què està, més rendeix. Qualsevol altre equip probablement s'hauria ensorrat en circumstàncies semblants, però no és el cas d'aquest col·lectiu, que ha convertit aquesta temporada en una impressionant superació d'obstacles.

La bona notícia és que ara que arriba el tram decisiu de la temporada, apareix, ara sí, el Barça en estat pur. Ahir va escombrar el Sevilla amb una facilitat escandalosa en alguns trams del partit, i va deixar ben clar que aquell nefast mes de gener queda ja molt lluny. Va agafar el partit per les banyes des del primer minut, es va quedar la pilota i va esperar que s'acabés imposant la lògica. El resultat és que al minut 25, com als vells temps, el partit havia quedat vist per a sentència. Amb Xavi, Cesc i Iniesta en el seu punt màxim, al rival només li queda perseguir la pilota amb impotència, i això és el que li va passar al Sevilla quan es jugaven els minuts decisius.

El Barça ha aconseguit que els partits tornin a caure pel seu propi pes: la velocitat de la pilota torna a ser tan diabòlica que el gol acaba sent tan sols una conseqüència de l'allau que es desencadena al mig del camp. Xavi va obrir la llauna, però per al record quedarà la nova joia de Messi, un gol meravellós no tan sols per l'execució impecable sinó per la facilitat insultant amb què pot combinar un túnel i una vaselina en una mateixa fracció de segon. Messi no enlluerna tant per les coses que fa com per la intenció amb què les fa: és capaç d'executar amb una precisió suïssa exactament allò que s'ha imaginat, sense deixar res a l'atzar.

Al Barça se li pot retreure que va perdre el control en alguns trams puntuals, i sobretot que va tornar a deixar constància que és un equip amb serioses dificultats per convertir les ocasions en gol. Si ahir no se'n va anar amb sis o set gols del Sánchez Pizjuán va ser perquè Cesc, Iniesta, Pedro i Alexis van fallar quatre ocasions clamoroses, i es confirma que de totes les dependències que l'equip té de Messi, la més preocupant és la golejadora: l'efectivitat davant depèn en gran mesura de l'efectivitat de la gran estrella. Però malgrat aquesta carència, el Barça de Guardiola torna a emetre senyals de grandesa just quan se'l donava per mort i quan pitjor són les circumstàncies. L'equip té pinta de poder amb tot i està disposat a aconseguir que aquesta sigui una temporada molt més llarga del que molts es pensaven.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT