Barcelona“Si volem veure només serveis i joc sense tàctica, anem per bon camí”, deia fa uns dies Toni Nadal, tiet i tècnic de Rafa Nadal. El debat de la velocitat i la tirania incipient dels canoners ja està a l’ordre del dia. A Melbourne, agreujat amb la nova superfície. L’objecte del canvi (data del 2008) era fer que la superfície fos més ràpida que l’anterior i que absorbís menys la temperatura (feia anys que els tenistes es queixaven que en retenia massa els dies de calor extrema, habituals en aquelles latituds). Amb el temps, però, la velocitat ha augmentat, i molts mostren dubtes. “És l’any que la pista és més ràpida des que vinc a Austràlia”, certifica David Ferrer.
Fins i tot els jugadors de gran servei, teòrics beneficiaris del fenomen, han alçat la veu. El mateix John Isner, el gegant nord-americà, va declarar que la pista era “massa ràpida”. Ho va fer després de perdre, però ho va justificar: “El temps de reacció és tan petit que la restada és quasi impossible”. Certament, contra un rival amb un servei poderós es complica moltíssim el joc de rèplica. “Estan intentant carregar-se els tornejos de terra, i al ritme que van passarà el mateix amb els de ràpida. I, mentrestant, Karlovic, Groth... passant-ho la mar de bé”, reflexionava Almagro, que va perdre el debut en una de les pistes exteriors, les més vertiginoses del recinte. Una diferència més que subtil respecte a les interiors, que són les principals (totes tres de sostre retràctil).
“Normalment les centrals són una mica més lentes, però aquí la diferència és excessiva. Avui restar era una loteria”, descrivia Bautista, víctima del bombarder Muller. Els diferents ritmes de bola, doncs, s’han convertit en un problema en una cita en què s’entrena a una velocitat i es competeix a una altra, molt diferent segons la pista que et toqui. Un greuge comparatiu respecte als principals favorits, que normalment no es mouen dels grans escenaris. Tot i que les sensacions, en definitiva, són les mateixes. “Hi ha una tendència en el tenis que és colpejar més fort i pensar menys. És un tema de materials, de raqueta. A mi com a espectador no m’entusiasma, però no sóc ningú per opinar”, afirma Nadal. Ell, per fortuna, juga sempre en les millors pistes i es pot acostumar a un bot de pilota més estable. Ahir va poder domesticar el servei del sud-africà Kevin Anderson per accedir a quarts, però allà l’espera un altre canoner, el txec Berdych.
