Publicitat
Publicitat

PRIMERA DERROTA FORA DE CASA

Conscients que la Lliga caurà, no van posar La intensitat que calia per rematar la feina

Les facilitats que dóna el Madrid contagien el Barça

Dues hores després de la derrota com a local del Reial Madrid contra el Saragossa, el Barça va sumar la primera derrota a la Lliga fora de casa. La Lliga, però, pot arribar el cap de setmana que ve.

Quan Guardiola diu que la Lliga és el títol que li fa més il·lusió no ho diu per dir. I quan va dir que a Anoeta els costaria guanyar, sabia de què parlava. Ahir es va perdre, però la Lliga no s'escaparà. I potser per això es va perdre. La Lliga està guanyada des del Madrigal i sentenciada des del Bernabéu. Això ho sabia el Madrid, quan va perdre contra el Saragossa, i ho sabia el Barça a Anoeta. Per això aquesta és una derrota que pica, però no cou. És com aquella picada de mosquit que molesta, però no deixa marca.

I ahir el Barça va jugar a mig gas i amb mig equip suplent -tampoc té gaire més per triar el de Santpedor-. N'hi va haver prou de jugar al trot i mantenir la possessió de la pilota per desgastar-se el mínim per imposar-se a la primera meitat a una Reial massa respectuosa amb el rival. Però a la segona part, empesos per un estadi d'Anoeta ple de gom a gom que no va parar d'animar, els jugadors de Martín Lasarte van treure l'orgull i alguna cosa més i es van cruspir els blaugranes, que creien que ja havien fet la feina.

Guardiola va deixar Pedro a la grada per no forçar-lo i no va arriscar a la porteria i va fer jugar Pinto. L'andalús està sancionat a la Champions i, si ahir Valdés s'hagués lesionat, contra el Madrid hauria hagut de jugar Miño o Oier. També va voler donar descans a Alves, però la inesperada lesió de Montoya als 10 minuts no l'hi va permetre. Tot i l'alineació, l'inici va ser tot blaugrana, amb una Reial atemorida.

Tot i que els guipuscoans s'hi jugaven la permanència, el respecte que tenien al Barça els va impedir mossegar, cosa que sí que van fer a la segona part. Un xut de Messi fregant l'escaire als 3 minuts i un eslàlom personal de l'argentí que va acabar Afellay amb un fort xut al cos de Bravo van demostrar que el Barça tenia ganes de rematar la Lliga ahir mateix. El gol, però, no va arribar fins al minut 28, quan la visió privilegiada de Xavi va veure Thiago que entrava en diagonal i li va posar la pilota al peu, i aquest va superar Bravo picant la pilota per sobre del porter. Des del 0-1 fins al descans, 15 minuts de rondo dels blaugranes i la impotència dels bascos, que va ser castigada per Anoeta amb xiulets, ja que la victòria del Saragossa els complicava l'existència.

Aquests xiulets, però, van esperonar la Reial Societat, que va fer una gran segona part i va capgirar el marcador. El Barça, conscient que la Lliga era una qüestió de calendari i no de res més, va anar afluixant, abaixant la pressió, fins que la Real li va acabar pispant la cartera. El primer xut a porteria de la segona meitat va ser de Messi, en una falta directa que Bravo va aturar bé. A partir d'aquí va començar a créixer la Reial, amb una certa apatia blaugrana. Tamudo va clavar el primer ensurt a la defensa i a Pinto, que va aturar bé a terra. Segurament el partit no hauria acabat de la mateixa manera si Jeffren no hagués malbaratat un gran contraatac que va fabricar Messi robant una pilota al mig del camp i fent una carrera de 40 metres amb una potència espectacular. Però l'extrem del Barça va xutar al cos de Bravo. Aquesta jugada hauria sigut el 0-2, però el futbol té aquestes coses i, sense utilitzar el tòpic, quatre minuts després de l'errada de Jeffren, l'uruguaià Ifrán, que acabava d'entrar al camp, va aprofitar una gran badada defensiva del Barça per empatar el partit. Els de Guardiola van quedar tocats pel gol, no se l'esperaven, tot i que la Reial havia millorat molt a la segona meitat. A Milito li van anular un gol de cap just abans que Pinto salvés el segon gol local amb el genoll després d'un bon xut de Xabi Prieto.

Penal de Mascherano

Però la Reial es creia que podia fer mal a un Barça que no estava gaire per la feina, i ho va fer. Als 36 minuts Mascherano va fer un clar penal a Zurutuza després que el jugador txuri-urdin el superés dins de l'àrea. I Xabi Prieto va superar Pinto, amb un cert suspens en el xut, això sí. Anoeta va embogir amb el segon gol, i el Barça no va ser capaç de reaccionar. Messi ho va intentar de totes les maneres, però ahir no era el dia.

Les cames pesaven per l'esforç de dimecres i, sabent que si no és avui la Lliga caurà demà, tampoc passava res. Malgrat tot, el Barça és el Barça, i la simple inèrcia ofensiva va permetre una última ocasió, triple en aquest cas, amb xuts d'Ibrahim Afellay, Jeffren i Thiago Alcántara, l'últim als núvols amb la porteria buida.

A Anoeta precisament es va acabar la ratxa d'imbatibilitat de 31 jornades, i aquests tres punts permeten a la Reial caminar cap a la permanència. Per la seva banda, els blaugranes saben que la Lliga és una qüestió de temps, només de temps.

Per a més informació sobre el partit:

www.ara.cat/esports/barça

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT