Els fariseus de l’estadi

Just quan aficionats de clubs com el Liverpool o el Dortmund s’organitzen per poder anar al camp a preus econòmics i mantenir un bon ambient als seus estadis, el millor club del món sobre la gespa, el Barça, juga semifinals de Copa amb parts de la graderia buida. I amb cada cop més turistes on hi hauria d’haver socis. Més enllà de la necessitat de crear una grada d’animació, el barcelonisme necessita fer autocrítica per adonar-se que no jugaria la Champions de les millors aficions. Es pot culpar la directiva per fer els ulls grossos, però cal admetre que molts socis i penyistes prioritzen fer negoci, cosa que converteix el Camp Nou en un temple de fariseus que s’omplen les butxaques. El futbol, sense els seus aficionats, perd la màgia. Milers de joves barcelonistes no poden anar al Camp perquè no poden accedir a un abonament, mentre altres fan caixa. El Barça s’ha convertit en un gegant gràcies a l’afició, però just quan toca el cel sobre el camp, l’afició viu una crisi identitària a la graderia. Cal despertar.