Per fer-s’ho mirar
Diu Ter Stegen -en declaracions a RAC1- que la derrota del Barça a Manchester s’explica per una pèrdua d’actitud a la segona part o, si li comprem el matís idiomàtic, per una baixada d’intensitat. Mireu: si ho afirma un jugador del Barça, no goso discutir-l’hi, perquè té raó que l’equip va començar a perdre, de sobte, la majoria de duels individuals que guanyava a l’inici del partit. Però em molesta que, per costum, s’intenti explicar cada ensopegada per un dèficit hormonal. ¿Segur que no en tenen cap de futbolístic?
És cert que el partit de dimarts era cabdal per al City i no pas per al Barça, que tot i la derrota serà primer de grup, i que això s’acaba notant. El que passa és que a mi no em va semblar que el Barça sortís amb falta de ganes, al contrari: va fer una primera part prou bona i va tenir la sentència a tocar abans de l’1 a 1. I em costa de creure que un gol mal paït expliqui la falta de reacció d’un equip provadament competitiu en els 50 minuts següents.
Modestament, el que jo vaig veure a l’Etihad és que el City va corregir després del descans un error ofensiu de gruix -arraconar De Bruyne a una banda- i que, centrant el belga, Guardiola va matar dos ocells d’una perdigonada, perquè va aconseguir aïllar Busquets i que la pressió anglesa fos eficaç.
Que Busi no està al millor moment de la seva carrera és evident. Però em sembla una mica injust -i poc operatiu- carregar-li tots els mals del Barça, perquè dimarts no tenia la companyia de dos integrants fonamentals de la columna vertebral -Piqué i Iniesta- i sobretot perquè, quan poses l’accent en el trident, és important no oblidar l’estació anterior -el mig del camp- que els ha de fer arribar la pilota. I a mi em fa la sensació que al mig del camp del Barça cada cop li costa més mantenir la posició, oferir línies de passada més o menys segures i, per tant, governar el ritme dels partits. I això no vol dir que l’equip no pugui aspirar a guanyar-ho tot, perquè té més qualitat que cap altre equip, però és evident que té una certa fragilitat estructural que el fa patir en determinades condicions.
Vull pensar que tinc raó jo, perquè el que vaig veure a Manchester ja ho he vist abans a Balaídos i no crec que sigui falta de tensió. Un problema d’actitud és perdre a casa amb l’Alabès, deixar-se complicar el partit a València o adormir-nos contra el Granada. En qualsevol dels dos casos, és per fer-s’ho mirar. I si la conclusió és que falta intensitat, compte que el Sevilla de Sampaoli va com un avió.
