La final de la Copa Amèrica dels somnis postergats

BarcelonaDos equips i dues pregàries a la final dels somnis postergats. L’Argentina de Messi busca (22 hores, Canal+ 1) el seu primer títol contra l’amfitriona, Xile, una país bolcat per veure la coronació del futbol que més ha crescut a Amèrica fins ara aquest segle.

Lionel Messi liderarà per enèsima vegada la missió: recollir les esperances del seu país, famèlic de títols des del 1993. En el seu compte personal, el rosarino busca ansiós des del 2005 -quan va guanyar el Mundial sub-20 i va debutar amb la selecció- una fita amb l’absoluta albiceleste. Avui podria ser, però no hi ha garanties: per a Leo el destí s’ha tornat un expert en desenganys. Tres Mundials i dues Copes Amèrica contemplen la seva llista d’il·lusions esmicolades.

El 10 del Barça és a noranta minuts de tancar una altra temporada extraordinària. Ben mirat, de fet, la Copa Amèrica no tacaria l’any futbolístic d’un dels artífexs del triplet, però la decepció mundialista va redimensionar el torneig sud-americà fins a convertir-lo en premi de consolació per a un generació òrfena de corona.

De vegades sembla que l’Argentina despulla el costat més pròxim de Messi: perfecte i de PlayStation al Barça; sofert i patidor amb l’ albiceleste. Es podria dir que amb l’ albiceleste emprèn un viatge imaginari a l’amateurisme que el torna passional però també imperfecte, més humà que mai. A Xile hem vist un Messi capaç de dir que estava “cagat de por” de perdre o de confessar que no comprèn que li costi “tant” fer un gol. Un Messi que captiva els seus compatriotes patint de valent, gairebé plorant, durant la tanda de penals contra Colòmbia, en un vídeo que s’ha viralitzat ràpidament. Un Messi carnal, firmant de grans moments però, al cap i a la fi, autor d’un sol gol en cinc partits.

L’Argentina fa 22 anys que juga aquesta final. Nou seleccionadors han intentat construir l’alegria. Però pocs hi han estat a prop. Durant aquesta sequera l’ albiceleste només ha arribat a dues finals: la del recent Mundial i la de la Copa Amèrica del 2007, a Veneçuela, on va caure golejada pel Brasil. D’aquell equip sobreviuen Messi, Javier Mascherano i Carlos Tévez.

Oportunitat històrica

L’Argentina de Leo -Lio, per als argentins- jugarà contra un rival esperonat per la pròpia il·lusió. L’amfitriona Xile està convençuda de ser-hi, davant la gran oportunitat de la seva història. L’excompany de Messi Alexis Sánchez, juntament amb Arturo Vidal i, especialment, el mag Jorge Valdivia -probablement el millor jugador de la Copa-, lideren la generació d’or del futbol xilè. Un grup que va perdre contra l’Argentina d’Agüero i Di María en el Mundial sub-20 del Canadà 2007.

S’argumenta que és la millor generació xilena mencionant, simplement, una data: 15 d’octubre del 2010, el dia en què la Xile de Marcelo Bielsa va guanyar per primera i única vegada l’Argentina. La fita s’entén com l’arribada a la Lluna d’un projecte forjat per Marcelo Bielsa i continuat per Jorge Sampaoli. Un temps nou capaç de coronar altres cims com els del passat Mundial, on va vèncer l’Espanya campiona del món i va estar a punt d’eliminar el Brasil.

La nova Xile no hauria de mirar enrere: l’historial contra l’Argentina a la Copa és de 24 derrotes i 19 empats. Cap alegria. Però l’equip és fort, dinàmic, ofega els rivals i té jugadors en clara progressió, com ara Vargas, Valdivia i el capità Claudio Bravo.

Els arguments de l’una i de l’altra no permeten definir un favoritisme. Totes dues han fet mèrits per ser campiones. Però el futbol tornarà a ser injustament just: només un somni pot fer-se realitat.