Una final de Copa amb el Reial Madrid a l'horitzó

BARCELONA.Deia Pep Guardiola que no recordava cap eliminatòria de Copa del Rei en què no hagués tocat patir. Bé, potser estem davant de l'excepció, tot i que al tècnic de Santpedor li toca ara demanar prudència. El Barça va sentenciar les semifinals amb un passeig en què tot va ser fàcil. Va ser fàcil perquè el Barça va jugar molt bé, i també perquè l'Almeria va protagonitzar un suïcidi ritual en jugar sense ordre. Als 16 minuts de joc ja perdia per 3 a 0 amb dos gols locals aconseguits gràcies a dos contraatacs, perquè mig Almeria era atacant sense cap ni peus. Les mans de mantega del porter Esteban van acabar d'escriure el guió d'un primer temps en què el Barça va seguir el ritme dels gols del 0-8 en Lliga.

El trident, titular

S'havia especulat amb l'opció de veure un onze inicial amb algunes rotacions, però més enllà de la presència de sempre de Pinto a la porteria en els partits de Copa i de Mascherano per Busquets, la resta era l'onze titular. L'onze titular sense Puyol, és clar. La idea de Guardiola era poder deixar el matx sentenciat ja ahir, i així va ser.

Amb un calendari sense espai per respirar, haver d'afrontar un partit a vida o mort a Almeria just abans de rebre l'Atlètic no era una bona idea, de manera que el cuer de Primera va haver de patir una nova exhibició del millor equip del món. Un equip en què jugava el trident de moda en atac: Pedro, Messi i Villa. Llestos per fer destrosses.

Així, malgrat que ni l'hora, ni el clima, ni el rival eren els millors per estar centrats, el Barça va protagonitzar un nou exercici d'automotivació jugant a un ritme molt alt. La pilota es va moure amb rapidesa, els tres d'homes d'atac es van moure com ballarines, i Xavi i Iniesta van disfrutar com nens en veure tants espais per tocar la pilota. Perquè l'Almeria va defensar tan malament com va poder fins que perdia 4-0. I llavors va començar a repartir llenya.

Josep Lluís Oltra va fer jugar el seu equip amb una defensa increïblement avançada, cedint molts espais a la seva esquena. Malgrat avançar tant la seva última línia, l'equip andalús volia pressionar molt els blaugranes i es mostrava com un bloc trencat. Vargas i M'bami perseguien la pilota sense gaire ordre, mentre Mascherano els donava una lliçó sobre com cal jugar en tasques de contenció al centre del camp. I amb tants espais, quan Messi va fer el primer gol del partit, l'argentí ja havia desaprofitat una ocasió tot sol davant d'Esteban. Si el primer va ser de l'argentí, el segon va ser de Villa, després d'un contraatac molt ben trenat pel Barça. I el tercer, obra de Messi una altra vegada en una contra, ja que l'Almeria havia decidit llançar-se a l'atac esbojarradament després de rebre el primer gol. Però tot el que va aconseguir l'Almeria va ser trobar-se sense eliminatòria ràpidament.

Ara, l'Almeria en els seus atacs aconseguia generar força perill, perquè en defensa la intensitat no sempre va ser la correcta. Guardiola, de fet, va cridar l'atenció més d'un cop a un Piqué que tenia feina amb Goitom. Pinto, però, quan van arribar xuts va estar atent. L'Almeria, no obstant, s'anava desdibuixant mica en mica, i quan Pedro va fer el 4-0 amb un cop de cap preciós, l'equip visitant va perdre els papers i va començar a repartir llenya. Durant els últims minuts del primer temps l'únic interès de partit va ser veure com reaccionava Mateu Lahoz a les dures entrades dels visitants, que van deixar cops a les cames de Messi i Xavi. Cada cop que un dels dos queda estès a terra, es genera un silenci angoixant a l'estadi, però per sort no va ser res, i afortunadament els dos es van encaparrar a seguir jugant.

Menys ritme, menys faltes

En la segona part l'Almeria va fer el cor fort, ordenant-se una mica amb l'única idea d'evitar rebre vuit gols, com el dia del partit de Lliga. Si en els primers 45 minuts havia decidit pressionar ja els centrals deixant-se la pell recorrent molts metres, en els segons es va tancar sobre el seu camp sense deixar tants espais i sense cometre tantes faltes.

Amb 4 a 0 a favor, per al Barça el matx va esdevenir l'exercici rutinari de buscar forats en una defensa plena de rivals, amb Esteban redimint-se de les seves errades amb bones actuacions davant de xuts d'Iniesta, Xavi i Pedro. El cinquè gol no arribaria fins als últims minuts, quan ja s'havien fet tots els canvis i Keita va aprofitar una assistència preciosa de Messi. 5 a 0, igual que contra el Betis, però patint menys. Guardiola, però, demana no abaixar la guàrdia. Però els culers ja han marcat al calendari el 20 d'abril.

Per a més informació sobre el partit: www.ara.cat/esports/barça