Publicitat
Publicitat

El futbol atractiu d'Espanya i el d'Itàlia s'enfronten aquesta nit a Kíev (20.45 h) per resoldre quina és la millor selecció d'Europa

La final del talent humil

Kíev es vestirà de gala aquesta nit per tancar l'Eurocopa 2012 amb un dels millors partits que es poden veure actualment a Europa, el que enfrontarà Espanya i Itàlia a partir de les 20.45 h (Telecinco). La roja i l' azzurra , les dues millors seleccions del torneig d'Ucraïna i Polònia, es tornaran a veure les cares després d'empatar a un gol en el primer partit de la fase de grups. Ara, i després d'eliminar França i Portugal en el cas dels espanyols i Anglaterra i Alemanya en el dels italians, se citen en una final molt igualada.

L'apassionant duel tàctic que van protagonitzar fa tres setmanes viurà aquesta nit un altre episodi, amb el títol de campió d'Europa en joc. L'equip de Cesare Prandelli busca destronar l'actual defensora del trofeu per tornar a ser una referència futbolística, com després del Mundial 2006. El combinat que entrena Vicente del Bosque busca convertir-se en la primera selecció en la història del futbol que encadena dues Eurocopes i un Mundial. Reptes. Ambició. I molt de futbol.

Una idea, dos estils

Les seleccions espanyola i italiana, cadascuna amb el seu estil característic, han demostrat una enorme capacitat per competir en cada partit, aferrades a l'essència lluitadora d'una generació de futbolistes única. Totes dues han coincidit en la seva aposta per un futbol ofensiu madur, per l'ordre defensiu lluny de l'àrea, per una mobilitat aparentment caòtica però extraordinàriament treballada.

Serà la final del talent. De la qualitat humil, disciplinada. Itàlia s'ha posat als peus d'Andrea Pirlo, el veterà jugador del Juventus, que està liderant l'equip amb la seva visió de joc privilegiada. "És el referent d'Itàlia, qui marca el ritme de joc", avisa Sergio Ramos. "Se l'ha de desactivar", demana Cesc Fàbregas. Espanya confia en la màgia del blaugrana Andrés Iniesta per desencallar un atac massa pendent dels debats externs sobre la figura del fals o no fals davanter centre. "Està pletòric i és qui marca les diferències", apunta el madridista, mentre que el seu company al Barça l'assenyala com el líder de l'atac espanyol. Pirlo i Iniesta, aspirants a millor jugador de l'Eurocopa -amb el permís de Mario Balotelli i Sergio Ramos, també ben posicionats per endur-se el guardó individual-, seran els principals protagonistes d'un xoc vibrant.

Tenir i no tenir la pilota

Una de les grans claus de la final serà la lluita per la possessió de la pilota i l'habilitat que cada equip tingui de reorganitzar-se després de cada pèrdua. Es dóna per fet que Espanya serà més dominadora, com ho ha sigut sempre en els últims anys, però tindrà davant una selecció que ha alterat la seva personalitat de catenaccio per ser molt més creativa amb la pilota. Itàlia, animada pel talent del bloc de la Juve campiona de la Serie A, ha canviat la seva històrica passivitat i paciència defensiva i ara vol dur la iniciativa. De fet, l' azzurra és la tercera selecció amb més passades del campionat (3.311), només superada per Alemanya (3.319) i Espanya (4.222). La fortalesa italiana actual, però, no passa per adormir el rival amb la possessió -un estil que sí que utilitza Espanya-, sinó per l'agilitat amb què construeix atacs ferotges, aprofitant la clarividència de Pirlo per assistir, la mobilitat de Cassano per crear espais i la potència de Balotelli per rematar-ho absolutament tot.

En una Eurocopa amb pocs gols, Espanya i Itàlia són les dues seleccions que més xuten a porteria. Els de Prandelli rematen, de mitjana, 20 vegades a porteria en cada partit, mentre que els de Del Bosque ho fan 17 vegades. Hàbil en els contraatacs, com es va poder apreciar a les semifinals contra Alemanya, les ocasions de gol d'Itàlia són lleugerament més clares i obertes que les d'Espanya, que ha de construir més i atacar en estàtic per desmuntar els espessos entramats defensius que els rivals li plantegen. Contra Portugal no va disposar d'espais i va ofegar-se, incapaç de connectar amb Negredo. Davant d'altres seleccions ha funcionat amb la mateixa irregularitat amb Cesc o Fernando Torres en punta, malgrat els intents de la premsa de Madrid d'alterar l'anàlisi del joc de la roja amb 9 o sense.

Pressió i intensitat

Qui pensi avui en una Itàlia tancada al darrere esperant un contraatac s'equivoca. Com es va veure en el partit de la fase de grups, l' azzurra serà atrevida, intensa, protagonista. Prandelli va aclarir ahir que no repetirà la formació 3-5-2 que li va funcionar fa tres setmanes, amb De Rossi incrustat entre centrals i dos laterals de llarg recorregut. "Hem acabat el torneig amb un 4-4-2 perquè la defensa de quatre ens dóna més equilibri", va dir. La pressió serà alta, per dificultar la sortida de pilota d'Espanya, que segueix sense resoldre si prefereix una referència fixa en punta o no. Després del bon partit de Pedro i Cesc contra Portugal, podrien ser titulars, com ho seran segur Pirlo i Iniesta.

El 21 italià. El 6 espanyol. Els dos jugadors més determinants de l'Eurocopa marcaran el ritme d'una final que aspira a marcar, també, el ritme del futbol europeu en els pròxims quatre anys. El seu és un talent senzill, discret, únic. Un talent que pot decidir una final, la seva final.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT