LA TÀCTICA DEL BARÇA
Esports 04/10/2011

El futbol, segons Guardiola

Natalia Arroyo
4 min

La caòtica posada en escena del Barça diumenge al Molinón per derrotar 0-1 l'Sporting de Gijón va ser el súmmum d'aquest nou projecte de Guardiola. Més versàtil que mai, polivalent fins a nivells malaltissos, l'equip blaugrana ja no és aquell equip que fa meravelles en un 4-3-3 relativament estàtic o estable. No. Ara l'equip és un conjunt de peces mòbils i inquietes que corren arreu del camp, que s'intercanvien posicions per ocupar i desocupar zones fins a fabricar el forat per on trobar el camí del gol.

No hi ha sistemes de joc, no hi ha tàctiques fixes en aquest quart Barça de Guardiola. Hi ha conceptes de joc i hi ha jugadors que els interpreten i els executen i ho fan amb un estil concret i reconeixible, però en una forma oberta i flexible. El punt de partida és de vegades un 4-3-3, de vegades un 3-4-3, de vegades també un 2-3-3-2, i de vegades altres dibuixos tàctics, però mai és una manera tancada i rígida de sortir a jugar. Allò del "sortiu i gaudiu" que diuen que va dir Johan Cruyff a la final de la Copa d'Europa a Wembley l'any 92 es manté i s'ha ampliat fins a ser un "sortiu, moveu-vos, ocupeu els espais lliures i passeu-vos-ho bé".

Perquè aquesta, de fet, és la gràcia de l'estil de joc del Barça: que els jugadors es diverteixen sobre la gespa, com també fan els aficionats que els veuen jugar cada diumenge. És l'èxit de Guardiola, una missió que el tècnic ja tenia clara l'abril del 2007 abans d'assumir el càrrec de tècnic del filial i, per tant, més d'un any abans d'ocupar la banqueta del primer equip. En un clínic celebrat a Catalunya, el de Santpedor va explicar quina és la seva concepció del futbol. Com l'entén, com el viu.

Els jugadors. Són ells qui determinaran el sistema de joc que es farà servir

En aquesta conferència, Guardiola va parlar del 3-4-3, el "sistema de joc ideal" en paraules seves, però ho va fer amb matisos. Mentre explicava quins són els punts forts i dèbils d'aquesta distribució dels jugadors sobre el terreny de joc, el tècnic deixava clar que "cap sistema de joc és bo o dolent" i que tot depèn dels futbolistes de què disposes i quin perfil tenen. "Primer has de mirar amb quins jugadors comptes i quines són les seves característiques i, en funció d'això, ajustes el teu sistema de joc". Aquesta afirmació serveix per entendre per què enguany, amb Cesc i Thiago a la plantilla, s'aposta per sistemes de joc que reforcen el mig del camp. Això és vàlid també quan el Barça té lesions o sancions que l'obliguen a solucions d'emergència en certes posicions i canvis tàctics forçats.

L'actitud. Guardiola creu més en l'esperit del jugador que en la tècnica

"El futbol, com tot a la vida, és una qüestió d'actitud", comença Guardiola, dirigint-se als oients que atenien a la seva ponència des de la tribuna de l'estadi. "El 3-4-3 és perfecte per jugar contra un equip que juga 4-4-2, però si l'equip no hi va, si l'equip no creu en el que fa, no hi ha res a fer", explicava, apassionat.

Sovint s'elogien les jugades de Messi, els seus gols i, últimament, també les seves assistències. Però el que realment omple d'orgull Guardiola és veure'l pressionar com un més, com va fer en aquella famosa cursa de més de cinquanta metres contra el Kun Agüero en el minut 90 i amb el partit resolt. És aquesta voluntat, aquesta intensitat, la que transmet Guardiola i la que el fa apostar, des del començament, per homes com Pedro i Busquets, jugadors de confiança que sap que no li fallaran i sempre ho donaran tot.

El moviment amb sentit. El tècnic exigeix que el seu equip jugui sempre ordenat i sigui lògic

Tot i l'aparença caòtica i anàrquica del joc del Barça, res és aleatori i tot està, en part, previst. La llibertat dels Messi, Cesc, Iniesta i companyia és una llibertat condicionada, delimitada. Guardiola els reclama estar en constant moviment, buscar constantment l'espai lliure, inventar-lo si no existeix, però no li val que es moguin si no saben cap a on. "Tots els entrenadors demanen als seus jugadors que es moguin. Però a on?, em pregunto. Aquest jugador -i assenyala l'extrem- ha de fer veure que marxa, per sorprendre i venir. O ha de fer com que ve, per acabar marxant. Això és moure's", acaba.

En una de les últimes rodes de premsa, el tècnic va explicar quines habilitats valorava en Cesc i quines considerava que havia de corregir per acoblar-se millor a l'engranatge col·lectiu. "Cesc té molta mobilitat, té un punt d'anarquia que ens va molt bé, però li falta entendre algunes coses per fer-ho encara millor", afirmava. La clau del Barça és que tots els jugadors busquen complementar, amb el seu desmarcatge, el moviment del seu company, per compensar i equilibrar l'equip. Aquest és un dels aspectes que més li està costant d'interpretar a l'ex de l'Arsenal, que de vegades se solapa amb els seus companys.

El convenciment. El Pep vol que l'equip cregui en les coses que fa

"Heu de fer que els vostres jugadors entenguin per què fan les coses", aconsellava Guardiola als oients de la conferència, la majoria entrenadors.

Això ho deia el 2007 i no gaire més tard, en un dels primers entrenaments de pretemporada quan ja era entrenador del primer equip, el juliol del 2008, va agafar la plantilla i els va fer entendre que al seu Barça havien d'anar tots a la pressió, amb atreviment, amb valentia.

Guardiola volia que, de seguida que es perdés la pilota, el jugador més proper al contrincant sortís a pressionar, fos qui fos. Quan els jugadors van sentir aquella consigna tàctica, explicava Tito Vilanova en una entrevista, se'l van mirar com si estigués boig. "Però ho deia amb tanta passió que van entendre que ho havien de fer així. Perquè després veien que funcionava", confessava l'ajudant de Guardiola. Des de llavors, tothom sap què fa i per què. Jugui qui jugui i es jugui com es jugui. És el futbol de Guardiola. Abans de guanyar i també després.

stats