Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Un futbol sota sospita

El Reial Madrid finalment va aconseguir que Nacho fos convocat contra el Celta, tot i que va ser suplent. El Comitè d’Apel·lació li retirava la groga i desautoritzava l’àrbitre Undiano Mallenco i, de passada, el Comitè de Competició. Una situació més que curiosa, ja que aquests recursos no acostumen a triomfar gairebé mai. I menys quan el redactat de l’acta respon a la veritat i al que va jutjar el col·legiat durant el partit, és a dir, ser amonestat “per haver discutit amb un contrari”. Però ara, per retirar la targeta, reconeixen que perquè una discussió sigui sancionada ha de ser amb vehemència. Bastant increïble tot plegat. Sobretot per la falta de criteri i per situacions absurdes com la que es va viure fa uns dies amb la sanció de Neymar per haver aplaudit el quart àrbitre a Màlaga. El Barça va aprofitar un buit legal per posar contra les cordes aquest sistema sancionador i ho va aconseguir, però es va frenar finalment en veure que seria pitjor el remei que la malaltia. I és que el futbol actual té un problema de credibilitat. En un negoci on es mouen tants milions i en ple segle XXI no s’entén com tantes decisions es continuen prenent a dit i segons criteris personals.

Els comitès sancionadors van a càrrec de la Federació Espanyola i, per tant, d’ Ángel María Villar, que acumula gairebé 30 anys com a president. Igual que els àrbitres, que se segueixen escollint a dit, tot i que sota algunes premisses, com que els grans partits els han de xiular àrbitres internacionals, que no poden repetir i alguns detalls més. Però és absurd que sigui una persona i no un ordinador o un algoritme qui designi un col·legiat per a cada partit, i que les sancions les validin o corregeixin tres senyors que es reuneixen quan a ells els va bé. I no només passa a la lliga espanyola. La FIFA i la UEFA arrosseguen anys de vicis i suspicàcies que els nous presidents intenten corregir de mica en mica. Aquí, però, encara no hem canviat de president.

De fet, aquesta és una de les grans batalles entre Villar i Tebas, és a dir, entre la Federació i la Lliga. La lluita pels arbitratges i les sancions, que en definitiva és la lluita pel poder. Tebas vol que depenguin de la LFP perquè vol controlar tota la competició, però Villar no cedeix. Ells es barallen i els aficionats rebem les conseqüències d’un futbol que segueix sota sospita mentre les decisions més importants estiguin només en mans de determinades persones.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT