Pablo Machín: “El Girona tindrà una altra oportunitat d’ascendir”

GironaPablo Machín (Sòria, 1975) sembla que estigui fet de ferro. Un altre any el Girona s’ha quedat a les portes de Primera. D’una manera molt menys dolorosa que la temporada 2014/2015 però igual de frustrant. Tot i això, Machín continua amb la mateixa força que quan va agafar les regnes del club. En els dos anys i mig a Girona l’equip ha deixat de mirar a Segona B per mirar a Primera, però encara no vol parlar del Girona com un dels preferits per ascendir.

Un altre cop a prop de Primera. ¿Es pot parlar de mala sort?

Després de com no hem pogut pujar a Primera, cada vegada crec una mica més en la mala o la bona sort. De qualsevol manera hem d’estar orgullosos de ser un dels pocs equips no top que hem aconseguit durant dos anys seguits lluitar per pujar fins a l’últim moment. Això vol dir que el club ha crescut o està creixent molt.

Què és el que li ha faltat per aconseguir l’ascens?

Habitualment en moments determinants són els clubs històrics els que se surten amb la seva. També solen ser els que tenen més pressupost i que, per tant, tenen futbolistes en teoria millors. També tenen més experiència en aquest tipus de circumstàncies. Nosaltres a poc a poc ens estem posant al seu nivell. Però, com que s’estan fent bé les coses, estic convençut que el Girona tindrà una altra oportunitat per aconseguir l’ascens.

La gent veu el Girona com un dels favorits per pujar.

Nosaltres ja ho vam notar la temporada anterior, que érem un equip molt més respectat. Quan parles del Girona la gent pensa en dos anys a punt de pujar a Primera. Hi ha vegades que estem jugant fora de casa i un empat per a l’equip local els sembla bo, i quan jo vaig arribar un empat contra el Girona era un mal resultat. Molts ens poden posar en el sac dels preferits per pujar, però en aquesta Segona Divisió el 75% o el 80% dels equips pensen a tenir opcions, si més no, de play-off.

Aquest any, més de deu altes. L’any anterior també. Com s’aconsegueix ser competitiu amb tants canvis?

Crec que cal introduir aire fresc al vestidor. El més important és tenir clar des del primer moment a què juguem i traslladar-ho als futbolistes. També saber quins són els valors d’equip d’un conjunt modest i què fem per poder transformar aquest equip modest en un que pugui lluitar amb qualsevol en aquesta categoria. Com més aviat es coneguin aquestes característiques del nostre equip i aquests valors, més fàcil ho tindrem per fer més aviat un bon bloc, que serà la clau per arribar als objectius.

Álex Menéndez va arribar lesionat, però va signar. No és irregular?

El jugador va signar el contracte a l’espera de la revisió mèdica. Passa moltes vegades. En el primer entrenament, molt lleuger, perquè ell ja venia d’entrenar-se pel seu compte, vam veure que hi havia coses que no ens quadraven. El va veure el fisioterapeuta i va creure convenient fer una altra prova. Allà es va veure el que diuen tres especialistes, que és una lesió anterior. Tot i així li vam donar l’oportunitat d’operar-se aquí. Després ja va ser una qüestió del club i els seus representants.

Com valora l’acord amb el City?

Realment jo tampoc sé si dir-ne acord. Sí que hi ha una bona relació que ens ha donat l’oportunitat de fer la pretemporada a la ciutat esportiva d’ells, que és de les millors pel que fa instal·lacions. A més, l’any passat vam tenir jugadors cedits del City, aquest any Pablo Marí ve per un acord amb ells i encara esperem que, si cal, en pugui arribar un altre. Per a nosaltres és molt positiu ser a l’ombra d’un club gran al qual considerem amic.

En la pretemporada a Manchester va coincidir amb Guardiola. De què van conversar?

Va ser una conversa normal entre dos tècnics, ja teníem bona relació amb el seu cos tècnic. També va sortir l’anècdota que la primera vegada que ell va dirigir el Barça a Primera va ser a Sòria, i jo hi era fent de segon entrenador. Li vaig recordar que vam ser nosaltres els primers que vam guanyar aquell totpoderós equip.

¿Es veu com l’entrenador que farà pujar el Girona a Primera?

Si ho penso fredament tinc molt poc marge de millora, un 1%. Jo vaig arribar aquí quan l’equip estava a prop de Segona B i el marge de millora que tenia l’equip era del 99%. En aquests dos anys i mig hem arribat a aquest noranta i escaig per cent. Però he de ser ambiciós i pensar que es poden aconseguir cotes molt altes. Això sí, hem de tocar de peus a terra i per fer 80 punts primer n’hem de fer 50 i això és veritablement el que se’ns ha d’exigir. Després, a partir d’aquí, intentar fer-ho tan bé com puguem.