Vicente Moreno: “No sé quan, però estic convençut que el Nàstic acabarà pujant”

TarragonaVicente Moreno (Massanassa, 1974) és un home sense por dels reptes. Quan el tècnic valencià va seure per primera vegada a la banqueta del Nou Estadi no feia ni un any que era entrenador de futbol professional. Mig any com a tècnic del Xerez i uns mesos de seleccionador de València sub-18 eren tot el seu bagatge. Després de dues temporades i mitja el temps Moreno ja és entre els millors. En el seu segon any va pujar el Nàstic a Segona i en el tercer es va quedar a dos partits de Primera. Però ell està ben despert, les expectatives són altes i es veu capaç de complir-les.

Acabàveu de pujar a Segona i per poc no arribeu a Primera. Com s’explica?

Durant l’inici de la temporada no deixàvem de ser un equip que acabava d’ascendir de categoria. Les dificultats eren màximes, però crec que es va fer una bona feina a l’hora de confeccionar la plantilla. No hi ha miracles, al final tens bons jugadors i si tens l’encert de treure’ls el millor rendiment pots fer coses maques. Vam lluitar fins al final, va ser una pena. Però vam fer una temporada per recordar de forma positiva.

Què va faltar per pujar?

No ho sé. Vam fer tot el que vam poder. De fet, per a l’ascens directe vam tenir motius suficients per aconseguir-lo. Però es van donar un parell de resultats que no esperàvem, i això és el que va decantar l’ascens directe. I després el play-off va ser una loteria. Vam perdre el primer partit i això ens va condicionar per a la tornada.

L’any passat deies que com a mínim el Nàstic havia de continuar a Segona. ¿Ha canviat d’idea?

Sí! Jo sempre ho dic. Crec que el Nàstic ha de ser a la Lliga de Futbol Professional, és el lloc que assegura la subsistència del club. Perquè el Nàstic fa uns anys tenia problemes i a poc a poc estem deixant enrere el deute. A Segona tens sempre un percentatge, no sé quin, però tens possibilitats de pujar a Primera. I no sé quan serà, però si el Nàstic és a Segona estic convençut que aconseguirà aquest ascens a Primera.

¿La part positiva és que el club tindrà més temps per crear una bona base per quan s’arribi a Primera?

Tant de bo haguéssim aconseguit l’ascens, ja que hauríem crescut sobre la marxa. És preferible créixer sobre l’èxit. Així que ara toca treballar, tenir molta il·lusió, i com no pot ser d’una altra manera tenir aspiracions de fer un bon any.

Tot i la dificultat ja es considera el Nàstic com un candidat a l’ascens.

Sempre prefereixo que pensin de nosaltres que som un bon equip, però això no val per a res. Això es veurà al juny. Per molt que vulguem córrer, els terminis són els que són. I ara l’únic que tenim possibilitat de guanyar és el següent partit de lliga. El temps i els partits guanyats determinaran l’objectiu final. A més, si miro cap enrere, no recordo un any amb equips tan complicats. Repetir el que vam fer l’últim curs és molt complicat, haver-ho fet un cop no et garanteix res per al següent.

Té més confiança un cop renovat?

La mateixa. Jo sóc on vull ser, això és el més important. Independentment de renovar o no, des que sóc aquí sempre he notat la confiança i l’ajuda de la direcció esportiva i del club, encapçalat pel seu president, que contínuament sempre m’ha mostrat aquesta confiança, i aquesta idea de continuar amb el meu projecte.

Han marxat homes importants però s’ha mantingut el bloc. ¿Era una demanda seva?

És la política que ha mantingut el club, com a mínim, els anys que jo he sigut aquí. Que l’equip hagi intentat mantenir la base de l’any anterior ens ajuda molt a l’hora de treballar, d’inculcar els mecanismes i la filosofia de joc. Al final mantenir el 100% de la plantilla és pràcticament impossible, i més si véns de fer bones temporades. El millor és donar certa continuïtat.

Quan va arribar tenia poca experiència com a tècnic però el club va apostar per vostè i el temps li ha donat la raó. ¿Té temps de veure tot el que ha fet?

Això va tan ràpid que no tens temps per pensar, simplement per tirar endavant i millorar. Quan vaig signar aquí l’experiència que tenia era d’haver entrenat set mesos a Segona al Xerez i quatre o cinc mesos de seleccionador de València sub-18. Entrenar un equip com el Nàstic no era fàcil. Però gràcies a Déu ha anat bé, jo estava convençut que així seria. Si una cosa tinc és que sóc una persona responsable, i si acceptava venir al Nàstic era perquè estava preparat. Aquestes temporades han sigut fantàstiques, venim d’aconseguir un ascens i jugar tres play-off consecutius. Tot això no és fàcil. Veurem si som capaços de continuar en aquesta línia tot i que sigui molt difícil.