Cronologia de la investigació de l'elecció de Rússia i Qatar com a seus dels Mundials del 2018 i del 2022

MadridLa investigació de la FIFA per suposades irregularitats en l'elecció de les seus dels Mundials de Rússia 2018 i Qatar 2022, tancada sense que la Comissió d'Ètica hagi apreciat irregularitats, es va iniciar després de la designació de les seus, el 2 de desembre de 2010, encara que abans ja es van fer públiques acusacions de corrupció.

Des de llavors fins avui, en relació amb el cas, s'han desvinculat de la FIFA, bé per suspensió o per dimissió, membres del seu Comitè Executiu com el qatarià Mohammad bin Hamman, el paraguaià Nicolas Leoz, president de la CONMEBOL, i els brasilers Ricardo Teixeira, president de la confederació del seu país i del Mundial 2014, i Joao Havelange, president de FIFA de 1974-1998. Aquesta és la cronologia dels fets:

• abril 2010: El diari britànic 'The Mail on Sunday' publica que el president de la Federació Anglesa (FA), David Triesman suggereix que Espanya, que integrava la candidatura Ibèrica amb Portugal per al 2018, va poder oferir renunciar a la seva candidatura a canvi que Rússia l'ajudés a subornar àrbitres al Mundial de Sud-àfrica 2010.
• 28 maig 2010: el dia 28, la Comissió d'Ètica de la FIFA diu que "no troba fonament" en les denúncies de Triesman.
• 17 octubre 2010: El diari britànic 'The Sunday Times' publica que diversos alts càrrecs de la FIFA estan disposats a oferir el seu vot a una candidatura concreta al Mundial 2018 a canvi de suborns. El president de la FIFA, Joseph Blatter, ordena que es comenci a investigar aquesta informació, així com la difusió pel mateix diari d'un vídeo filmat en secret mesos enrere en el que l'ex secretari general de la FIFA Michel Zen-Ruffinen parla d'un acord entre la candidatura Ibèrica i la de Qatar.
• 18 novembre 2010: El Comitè d'Ètica de la FIFA anuncia que no troba proves que demostrin que la candidatura ibèrica va poder incórrer en corrupció per ser la seu del Mundial de 2018. Inhabilita un any a Temarii i tres a Adamu, per demanar diners a canvi del seu vot.
• 29 novembre 2010: La cadena britànica BBC difon un document confidencial de la signatura de màrqueting esportiva ISL sobre presumptes suborns a tres membres del Comitè Executiu de la FIFA, el president de la Conmebol, Nicolás Leoz, el president de la Confederació Brasilera, Ricardo Teixeira, i el camerunès Issa Hayatou. La informació vinculava a un dels vicepresidents de la FIFA, el de Trinitat Jack Warner, amb el negoci de la revenda d'entrades en diverses edicions de la Copa del Món.
• 2 desembre 2010: Rússia guanya l'organització del Mundial de 2018 en la segona votació per majoria absoluta dels 22 vots del Comitè Executiu de la FIFA. Per decidir la seu del 2022, Qatar, van fer falta quatre rondes de vots.
• 9 desembre 2010: Blatter diu que el Mundial a Qatar és un deute amb el món àrab i assegura que és "una bogeria" pensar que la seva concessió i la de Rússia 2018 sigui una qüestió de diners.
• febrer 2011: Joseph Blatter explica que la candidatura ibèrica i la de Qatar van tenir entre mans "un paquet de vots", tot i que "va ser una tonteria" i "no va funcionar per a cap de les dues parts".
• 10 maig: L'expresident de la Federació Anglesa, David Triesman, denúncia a la Cambra dels Comuns que els directius de la FIFA, Jack Warner, Nicolás Leoz, Ricardo Teixeira i el tailandès Worawi Makudi, van tractar de subornar a canvi de votar Anglaterra com a organitzador del Mundial 2018.
• 29 maig 2011: La Comissió d'Ètica suspèn provisionalment el Jack Warner i Mohamed bin Hammam per possibles violacions del Codi Ètic relacionades amb les eleccions a la presidència de la FIFA d'aquest any, en què el qatarià va ser l'únic aspirant al costat de Blatter, però es va retirar abans de ser suspès.
• 30 maig 2011: Jack Warner publica un correu del secretari general de la FIFA, Jerome Valcke, en el qual aquest suggereix que Qatar "compra" l'organització del Mundial de 2022. Com a resposta Mohammad bin Hammam va afirmar: "Si jo vaig pagar diners per a Qatar, caldrà preguntar també a les altres tretze persones que van votar també per Qatar". Un dia més tard, Anglaterra i Escòcia demanen sense èxit ajornar les eleccions.
• 1 juny 2011. Joseph Blatter és reelegit per a un quart mandat com a president de la FIFA i proposa que a partir d'aquest moment sigui el Congrés el que triï les seus mundialistes, reforça la Comissió d'Ètica i crea un Comitè per a resoldre denúncies de corrupció.
• agost 2011: La FIFA suspèn de per vida Mohamed Bin Hammam per violació del Codi Ètic
• 6 octubre 2011: El secretari general de la Confederació Nord, Centroamericana i del Carib de Futbol (Concacaf), el nord-americà Chuck Blazer, anuncia que renunciarà al càrrec. Blazer denunciar possible compra de vots per Jack Warner i Mohamed bin Hammam en les últimes eleccions a la presidència de la FIFA.
• 25 maig 2012: La FIFA aprova gairebé per unanimitat les reformes per millorar la transparència, entre elles enfortir la seva Comissió d'Ètica, que passa a estar formada per un òrgan d'investigació i un altre de decisió, i millorar el control intern amb una Comissió d'Auditoria i Conformitat, amb el jurista Domenico Scala al capdavant.
• 11 juliol 2012: La FIFA publica documentació del cas ISL (empresa que va comercialitzar els drets audiovisuals de les seves competicions fins a la fallida el 2001) que confirma que el seu expresident Joao Havelange i el brasiler Ricardo Teixeira van percebre suborns milionaris procedents de l'empresa.
• 19 juliol 2012: El TAS anul·la la suspensió a perpetuïtat dictada per la FIFA sobre Mohamed bin Hamm per corrupció.
• 17 desembre 2012: La FIFA inhabilita per a tota la vida Bin Hammam, per malversació de fons, en aplicació del seu nou codi ètic i després d'una investigació de la Comissió d'Ètica, malgrat que aquest havia dimitit dies abans de tots els seus càrrecs.
• 29 gener 2013: La revista francesa 'France Football' publica que Qatar va comprar el Mundial de 2022 i implica, entre d'altres, el president de l'Associació Argentina, Julio Grondona, mort el 30 de juliol de 2014, el paraguaià Nicolás Leoz, el brasiler Ricardo Teixeira i arriba a relacionar l'expresident del Barça, Sandro Rosell, pel contracte de patrocini amb la companyia aèria de Qatar.
• 23 abril 2013: El president de la Conmebol, Nicolás Leoz, renúncia com a membre del Comitè Executiu de la FIFA i del Comitè Organitzador del Brasil 2014 per motius de salut.
• 25 novembre 2013: La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president d'honor del Bayern Munic, Franz Beckenbauer, rebutgen unes declaracions del president de la FIFA, Joseph Blatter, segons les quals el govern alemany hauria pressionat a favor de Qatar 2022.
• 16 maig 2014: El president de la FIFA, Joseph Blatter, diu que França i Alemanya van exercir "pressió política" per concedir el Mundial 2022 a Qatar i veu un error celebrar el Mundial a l'estiu per la calor.
• 1 juny 2014: El diari britànic 'The Sunday Times' publica documents que mostren que l'exdirectiu de la FIFA, Mohammad bin Hammam va fer pagaments per uns 5 milions de dòlars (3,7 milions d'euros) a responsables de futbol africans per comprar el Mundial per a Qatar.
• 3 juny 2014: El diari britànic 'The Daily Telegraph' publica que el president de la UEFA, Michel Platini, es va reunir amb Bin Hammam abans de l'adjudicació del Mundial a Qatar i de dinar al Palau de l'Elisi amb el llavors president francès, Nicolas Sarkozy, el fill de l'Emir de Qatar i el primer ministre del país el novembre de 2010.
• 5 setembre 2014: L'òrgan d'instrucció de la Comissió d'Ètica de la FIFA, presidit per l'exfiscal nord-americà Michael J. García, tanca la investigació sobre la concessió dels mundials 2018 i 2022 amb un informe de 350 pàgines i el trasllada a la càmera de decisió per que es pronunciï.
• 13 novembre 2014: El president de l'òrgan de decisió de la Comissió d'Ètica de la FIFA, presidit per l'alemany Hans-Joachim Eckert, conclou que no hi va haver irregularitats en els processos de les candidatures a 2018 i 2022; deixa en mans de l'òrgan d'instrucció la possibilitat d'iniciar procediment individuals i al·ludeix al principi de confidencialitat per no fer públic l'informe.