Publicitat
Publicitat

FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ

Kiko Olivas: “El Vila-real és un bon club en què emmirallar-se”

Entrevista al jugador del Girona FC

Format al Màlaga, Kiko Olivas (Antequera, Màlaga, 1988) ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria al Vila-real, club on va estar cinc cursos. El Còrdova i el Sabadell completen els equips d’un central que va atendre l’ARA 72 hores abans d’assabentar-se que no entra en els plans del Girona per a la seva estrena a la Primera Divisió després de dues temporades al club de Montilivi.

Ja has paït l’ascens?

Si et soc sincer, no ens adonarem de tot el que comporta i suposa una fita d’aquesta dimensió fins passat un temps. L’equip ja ho mereixia en els dos últims cursos, en què es va quedar a les portes en l’últim partit. El treball de tots aquests anys ha tingut els seus fruits ara i si s’ha fet aquesta gran temporada és a causa de la base que ja hi havia.

Ha costat molt de lligar, oi?

La categoria et porta a això: les segones voltes són més complicades que les primeres perquè tothom s’hi juga molt. L’equip ho ha patit, tot i que hem sabut mantenir l’avantatge i complir l’objectiu. Teníem la pressió afegida de tancar un ascens que es donava per fet, i això no ens va ajudar gens. En el futbol mai se sap, i quan creus tenir-ho guanyat, només ho pots perdre.

Vas arribar al club després del sotrac davant del Lugo. Quin vestidor et vas trobar?

Va costar molt. A més a més, jo venia de Sabadell, on també vam tenir un any difícil. Em vaig trobar un grup humà magnífic que ha sigut la clau de tot l’èxit i al mateix temps un vestidor tocat psicològicament que encara no havia superat el cop. No vam estar bé al principi per això, però ens vam unir i de mica en mica ho vam superar.

Només et vas perdre 15 minuts dels 4.170 possibles durant el teu primer any.

Va ser una de les millors temporades de la meva trajectòria a nivell professional. Disputar tots els partits ajuda a sentir-te bé i a agafar confiança. No haver jugat mai amb aquest sistema em generava dubtes, però l’adaptació va ser molt bona des del primer dia. Portaré Girona al cor: a la meva dona i a mi ens han tractat molt bé i sempre he dit que recordaré aquesta ciutat pel naixement del nostre fill. Ara puc afegir-hi el colofó de l’ascens.

El setembre del 2016 pateixes una lesió al peroné que et manté inactiu fins al febrer. Ha sigut dur?

Sens dubte, és la pitjor època que he viscut en el món del futbol. Una lesió és el més dur per a un futbolista, anava en crosses i no recolzava el peu. No podia fer res, em sentia impotent... Va ser una llàstima perquè havia començat bé i jugant, però aquells quatre mesos em van servir per créixer en altres aspectes. Per sort, em vaig recuperar bé per poder ajudar l’equip.

Quique Cárcel ha comentat públicament que el seu referent més ambiciós és el Vila-real. Tu el coneixes bé, oi?

M’agrada que pensi així, perquè considero que el Vila-real és un dels equips que treballa més bé del món. Estan molt units, ja des de la base, i fan cas de la seva filosofia i els seus valors. És un bon club en què emmirallar-se. Si es fan les coses amb calma, amb tranquil·litat i sense que et pugin els fums al cap en cap moment, s’obtenen els fruits.

En què es pot assemblar el Girona al Vila-real?

Son dos clubs molt propers, gairebé familiars. Aquí tothom et tracta de forma magnifica i està pendent de tu com si fossis un fill. Al Vila-real és el mateix: el president coneix tothom, des dels jugadors del primer equip fins als de les categories inferiors. La confiança d’anar al teu lloc de treball a gust i que et tractin bé és molt important, i els resultats en solen ser la conseqüència.

Què es trobarà el club a la Primera Divisió?

Serà complicat, especialment al començament. Canviar de categoria és un món: hi ha un altre estil. A Segona hi ha un ritme i una pressió que no hi són a Primera, però la diferència de qualitat dels jugadors és brutal. Les claus seran adaptar-se com més ràpid millor a aquest tipus de joc i, un cop s’aconsegueixi, mantenir la mateixa línia.

Creus que el Girona està preparat per a aquest repte?

Segur. El treball dels últims anys ha sigut molt important. No s’ha vist reflectit abans perquè les coses es construeixen de mica en mica. Des del primer dia, l’equip estava mentalitzat i el club ha fet tot el possible perquè sorgís. No s’han de tornar bojos ni que se’ls en vagi el cap pel fet de ser a Primera, tot anirà bé.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT