Platini es reelegit al capdavant de la UEFA per quatre anys més

BarcelonaMichel Platini ha estat reelegit com a president de la UEFA un cop més. El francès és un líder nat, ja ho era quan dirigia amb mà de ferro a la selecció francesa o a la Juventus de Torí.

Nét d'immigrants italians nascut a la regió minera de Lorena, al nord-oest de França, el 21 de juny de 1955, fill d'un professor de matemàtiques i d'una mestressa de casa, Platini no perd ocasió per recordar els seus orígens humils tot i que el seu carisma l'ha portat a fer-se amb les figures més importants del futbol.

Amb aquestes dots naturals i el suport implícit de Josep Blatter, va aconseguir fa quatre anys imposar-se al suec Lennart Johansson al capdavant de la UEFA, la Confederació de futbol més famosa del món.

El seu programa estava sustentat en la democratització de l'esport, a "tornar el futbol als futbolistes", idees que van valer els dubtes d'un món on el negoci havia anat cobrant més pes en detriment del joc.

Però recolzat en el seu lideratge i carisma, Platini va saber evitar confrontacions entre clubs, entre grans federacions i fins i tot amb la FIFA.

En els seus quatre primers anys ha sabut navegar en aigües mogudes i fer contentes totes les famílies de l'esport, fet que ha provocat que no tingués oposició visible en una organització massa acostumada a les picabaralles internes.

L'home de conviccions que va arribar el 2007 al capdavant de la UEFA es va transformar en un hàbil diplomàtic que va ser resolent assumptes. Va acabar amb la influència creixent dels clubs del G-14 que amenaçava amb abandonar la Lliga de Campions i crear un campionat paral·lel.

Primer els va integrar en el si de la UEFA reconeixent un paper en l'estudi del futur del futbol i, posteriorment, va cedir en el pagament d'una indemnització per prestar als jugadors a les seleccions.

Va signar acords amb el poderós sindicat de futbolistes FIFpro i va augmentar la col.laboració amb la Comissió Europea, que el considera un interlocutor privilegiat en el món de l'esport.

Platini afrontarà el seu segon mandat amb més ambició, amb més poder que li atorga una reelecció per aclamació, enfront de la baralla que va tenir amb Johansson el 2007, quan el va batre per 27 vots a 23.

De l'èxit del seu segon quadrienni dependrà en bona mesura el seu futur, perquè molts són els que apunten que el "10" francès, el primer exfutbolista a aconseguir el lideratge de la UEFA, té totes les característiques per hissar-se el 2015 al capdavant de la FIFA.

Seria el camí lògic d'un home que, des de baix, ha sabut ascendir esglaons. Com a jugador va passar pel modest Nancy (1972-1979) abans d'arribar al Saint-Etienne (1979-1982), autèntic trampolí que el va catapultar a la Juve, on fins 1987 va ser un dels millors jugadors del continent, com demostren els seus tres Pilotes d'Or (1983, 1984 i 1985).

A Itàlia va guanyar una Copa d'Europa, dues Lligues, una Copa d'Itàlia, una Recopa, una Supercopa d'Europa i una Intercontinental. A més, durant la seva etapa al Juventus, Platini va guanyar tres trofeus de màxim golejador, el 1983, 1984 i 1985.

Va vestir la samarreta de la selecció en 71 ocasions i va aconseguir 41 punts, en particular el que va ficar a la final de l'Eurocopa de 1984 al Parc dels Prínceps el porter espanyol Luis Miguel Arconada i que va contribuir a donar a França el títol.

Després d'un pas com a seleccionador gal entre 1988 i 1992, va desaparèixer de la primera línia uns anys fins que la seva carrera es va tornar cap als aspectes directius.

Va ser el cap visible de l'organització del Mundial de 1998 a França, on va tornar a mostrar els seus dots organitzatives i de lideratge.

De la mà de Blatter va ingressar a la FIFA com a assessor tècnic del president i, des d'aleshores, no ha deixat de pujar. Al cim del futbol europeu, el líder nat només pot mirar cap amunt. El tron del futbol mundial l'espera.