Com afectarà el Brexit a la Premier League?

BarcelonaNegociar per mantenir el negoci. No li queda altre remei a la Premier League, que veu com el Brexit amenaça seriosament una de les competicions esportives més sòlides del Regne Unit. Justament en l’any en què pot disposar de més poder adquisitiu de cara a les compres estiuenques, una decisió popular pot fer trontollar una estructura que haurà d’adoptar diversos acords si no vol perdre bona part del potencial que desprèn.

I és que amb l’actual legislació britànica el Brexit -que no s’aplicarà abans del 2018- resultaria un autèntic maldecap per a la Premier, que veuria molt restringit el seu mercat de fitxatges, cosa que podria devaluar la competició. “Si no hi ha un moviment de treball lliure, un alt percentatge de jugadors europeus no podran jugar a la Premier, per la qual cosa a llarg termini perdrà la condició de Nacions Unides del futbol i perdrà valor”, adverteix el periodista anglès John Carlin, que matisa que els canvis podrien afectar més els equips petits que els grans. “L’interès internacional caurà i la inversió televisiva també, ja que els ingressos per televisió estan clarament lligats a la qualitat dels jugadors”, assegura el professor de la Universitat de Liverpool especialitzat en l’economia del futbol Babatunde Buraimo.

Restriccions als extracomunitaris

Actualment són diversos els requisits britànics a l’hora de concedir un visat i un permís de treball als futbolistes extracomunitaris. Hi entren en joc variants com el percentatge de participacions internacionals en els dos últims anys, el rànquing de la selecció, la quantitat del traspàs o la lliga de procedència. Segons un estudi de la BBC, aplicant les normes actuals a les primeres dues categories del futbol anglès i escocès, fins a 332 jugadors no passarien el tall. Els clubs tindrien menys múscul financer i, a més, una disminució de l’oferta comportaria que els preus anessin a l’alça. El problema també afectaria la mobilitat dels aficionats, que veurien encarits els preus dels transports per Europa.

Aquestes mesures, però, no s’aplicaran fins que no siguin efectives, fins d’aquí dos anys. A més, no tindrien caràcter retroactiu, així que només afectarien de cara a pròximes incorporacions. On sí que el Brexit es pot començar a notar aquest estiu és en la devaluació de la lliura, que exigirà despeses superiors als clubs a l’hora de fitxar i pagar salaris.

Els equips anglesos, a més, deixarien de poder beneficiar-se de la llei Bosman, que estableix la desaparició d’estrangers comunitaris i permet als jugadors negociar un nou contracte directament amb altres clubs un cop se’ls acabi el que mantenen amb l’anterior. D’altra banda, també es veurien afectats els traspassos de menors d’entre 16 i 18 anys, ja que una de les excepcions per fer-ho és que siguin comunitaris. Així, clubs com l’Arsenal o el Manchester United no podrien fitxar promeses com Bellerín, Cesc o Piqué.

Imitar el model suís o el noruec

“Tenint en compte l’incert panorama polític, no té gaire sentit endevinar les conseqüències fins que tot sigui més clar”, va exposar la mateixa Premier en un comunicat en què mantenia que, independentment del resultat del referèndum, la competició “continuarà tenint un fort prestigi”. La Premier, de fet, podria adoptar diversos mecanismes que li permetrien quedar exempta d’aquestes mesures.

“Dependrà de nosaltres decidir què passa ara. Si ens fixem en països com Suïssa o Noruega, que formen part de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), encara respecten els principis de llibertat de moviment”, puntualitza el professor britànic Simon Chadwick, dedicat a l’estudi dels models de negoci del futbol. Cap dels dos països mencionats pertany a la UE, però tenen models que els permeten fitxar jugadors extracomunitaris sense que actuïn com a estrangers, per la qual cosa se’ls pot inscriure com faria qualsevol altra lliga europea. Un hipotètic acord bilateral posterior a l’adhesió a l’EEE, per tant, permetria a la Premier competir amb igualtat de condicions, sense límits en el nombre de jugadors comunitaris per plantilla. Escèptic als canvis es mostra l’advocat Daniel Geey, que creu que el govern “canviarà les normes actuals” perquè la Premier, un “lobi molt fort”, sobrevisqui.

Oposició frontal del món del futbol

“Vam guanyar molts títols, però el nostre èxit va ser més gran gràcies a un porter danès, Schmeichel, un líder irlandès, Roy Keane, i l’habilitat d’un francès, Eric Cantona”, explica un David Beckham descontent amb la decisió, que no ha agradat al futbol britànic. El president de la Premier, Richard Scudamore, va qualificar de “desastre” els possibles efectes del Brexit sobre la lliga. La vicepresidenta del West Ham, Karren Brady, va anar més enllà: “Serà una decisió devastadora per al futbol anglès”. També crític es va mostrar el porter de l’Arsenal Petr Cech: “Sembla que la decisió més important de la història d’aquest país es va prendre a partir d’una campanya basada en mentides”. “Estic avergonyit de la meva generació”, va afegir l’exblaugrana Gary Lineker. A diferència del que va passar en els debats polítics, cap dels clubs va defensar la sortida. S’obre un nou escenari.