Els altres grans derbis del futbol català

BarcelonaUn gol de Fran Carbia va permetre al Reus guanyar el primer derbi contra el Nàstic a Segona A. Feia 13 anys que els roig-i-negres no aconseguien derrotar el seu etern rival i el Municipal va ser una festa quan l’àrbitre va xiular el final. El conjunt grana buscarà aquest dilluns la revenja (19h) en un partit en què, a banda d’allunyar-se del descens, l’altre gran objectiu de tots dos equips és quedar per davant de l’altre.

El Reus mai ho ha aconseguit i només un punt els separa. “L’objectiu és salvar-nos i si és per sobre del Nàstic millor”, anota Rafa Gisbert, membre de la Penya Baix Camp, que remarca: “Han estat tota la temporada darrere nostre”. El reusenc no amaga que no estarà “trist si el Nàstic baixa” mentre somia en un derbi “en què guanyem al minut 90 amb gol de Querol, que és de Reus i va jugar al Nàstic”. Sergi Budesca, d’Orgull Grana, contraataca: “Seria fabulós guanyar-los i deixar-los en zona de descens perquè a l’inici de la temporada es pensaven que pujarien o farien play-off ”. El gerent del Reus, Ferran Pujol, afirma: “L’orgull no és quedar per sobre del Nàstic, sinó mantenir-nos i tenir dos equips de la demarcació al futbol professional. Hem de començar a ser més solidaris amb el futbol tarragoní”. Ho veu de la mateixa manera Lluís Fàbregas, director general del Nàstic: “Costa molt ser a 2A i seria una bona notícia per al futbol provincial i català que el Reus se salvés”.

El derbi del Vallès

Els aficionats del Sabadell presumeixen que el derbi ara el juguen amb el filial. “A les xarxes socials traiem pit i escrivim #derBi perquè el Terrassa és a Tercera amb el Sabadell B”, assenyala Manel Escrivà, conseller de l’àrea social. El hashtag perilla. El filial és cuer, però l’expresident de la Federació de Penyes del Sabadell recorda: “No ens han guanyat ni amb el B”. Tampoc es mor de ganes de reviure un derbi que fa set anys que no es juga: “És maco viure aquests partits, però no em motiva gaire que el Terrassa estigui en promoció d’ascens i, si pugés, pocs arlequinats se n’alegrarien”. La tensió a la grada s’ha rebaixat: “Els aficionats del Terrassa poden venir a la Nova Creu Alta, sense els Hooligans Vallès la situació s’ha calmat”. El Torrente Colorao, la principal penya egarenca, fa vint anys que no visita el temple arlequinat: “No hi anem perquè la directiva del Sabadell encara no ha condemnat l’agressió gratuïta que va patir una noia de la penya per part de membres d’aquest grup”, revela Salva Torroglosa, portaveu del grup. A Castellar, al primer derbi contra el filial sí que hi van anar, però no hi han tornat: “ Hay que gasearlos ”, “ ratas ”, ens cridaven mentre ens tiraven cadires els joves del seu entorn”. La rivalitat és màxima: “És el partit més important de la temporada, guanyar és dignificar el club en superar l’etern rival, no tinc res en contra de Sabadell, però futbolísticament que estiguin al més avall possible”.

L’Empordà, anti-Girona

El derbi de Girona, el duel empordanès entre Palamós i Figueres, ja no és el que era als anys noranta quan tots dos jugaven a 2A sota les ordres de Waldo Ramos i Jorge d’Alessandro. “Ara a Tercera és un derbi més descafeïnat”, admet Pere Aliu, membre històric de la Penya Sport de Palamós, que recorda els insults i alguna batussa o altra durant aquells anys d’esplendor. “Ara anem a dinar amb el Front Unió després del partit i ens donem suport en duels importants, la lluita política ens ha unit”. L’enemic ara és el Girona: “Som anti-Girona per aquest localisme traspaperat que queda a l’ADN empordanès, per la seva capitalitat, perquè som el poble petit i perquè són uns estirats”, afirma rient Aliu. El cofundador del Front Unió, Markinson, hi coincideix: “No volem que pugi, és la capital i hem de tenir algun rival”. Amb el Palamós les coses han canviat: “Abans hi havia molta rivalitat i les aficions no teníem relació, però ara hi ha bona entesa, fa tres anys a la promoció d’ascens a 2B va venir gent de la Penya Sport i dels Eskapulats de l’Europa a animar-nos”.

Rivalitat dins de Barcelona

Una bona sintonia que no existeix en canvi entre aquesta penya gracienca i els Desperdicis, tot i ser antifeixistes i independentistes com el Front Unió o la Penya Sport. La pancarta que va treure l’Eskamot Quadribarrat l’any 2007 amb un llop amb la samarreta del Sant Andreu a punt de degollar un porc europeista amb el lema “A tot porc li arriba el seu Sant Martí” va trencar del tot les relacions entre els dos clubs. La directiva de l’Europa va demanar que es retirés, però la junta andreuenca s’hi va negar i el president gracienc va deixar la llotja del Narcís Sala per unir-se als seus seguidors. Una dècada després les relacions no han millorat entre els dos clubs, rivals des dels 80 quan tornen a coincidir a Tercera. “La pancarta es va treure de context, no incitava a la violència i l’actuació del seu president encara va escalfar més l’ambient”, afirma David Carmona, membre dels Desperdicis, que titlla de “victimista” l’actitud de l’Europa. L’entesa amb els Eskapulats l’albira complicada: “No busquem la reconciliació, forma part del derbi”. Ramon, dels Eskapulats, deixa clar que els agradaria “tenir una altra relació amb ells perquè és una rivalitat poc sana, un xoc de trens”: “I amb tots els grups antifeixistes ens portem bé”. La pugna per ser el tercer equip de la ciutat els converteix en veïns irreconciliables.

Rivalitat pallaresa

El derbi més modest es juga a Tercera Catalana, però té la mateixa intensitat que la resta. Parlem del Tremp-Pobla, el derbi pallarès. “Salten espurnes”, sentencia l’excapità i ara directiu del Tremp, Lluís Urrea. Fa dues temporades el Pobla es va imposar al minut 93 a Tremp i el duel va acabar amb tres expulsats, invasió del camp i empentes i corredisses. Aquest any els trempolins s’han revenjat imposant-se a casa al minut 93 i empatant al camp de la Pobla al 91. El president del Pobla CF, Ramon Vila, afirma que “són partits poc vistosos perquè hi ha molta tensió i l’objectiu és no encaixar cap gol més que fer bon joc”. Tot i que l’any passat el Pobla FC va quedar per sobre del seu rival, Urrea explica que “normalment el Tremp està per sobre perquè té més habitants i pressupost”. Una dinàmica que l’equip de la Pobla va trencar a la dècada dels 2000 gràcies al germà de Carles Puyol i altres jugadors com Segú o Pallars i va pujar per primer cop a Preferent. Els qui tenen l’ascens a tocar ara són els trempolins. “Ja baixaran”, es consola l’afició de la Pobla.