Humiliació sense excuses a un Espanyol a la deriva (0-5)
La Reial Societat goleja un equip sense ànima que ja és a un punt del descens
Cornellà De LlobregatFora del camp, el ball del drac xinès va arrencar els primers i únics somriures a l’afició de l’Espanyol en una nit per oblidar. Dins del camp, un altre ball, el d’una Reial Societat a mig gas, va fer sortir els colors a un equip a la deriva. Sense comunicació, ni associacions interiors, ni un lideratge que serveixi de guia ni recursos per desbloquejar un declivi cada cop més pronunciat, l’Espanyol va sumar ahir una altra derrota contundent, 0-5, que el condemna a afrontar la pròxima jornada, quan visitarà un València també en ebullició, a només un punt del descens.
Els resultats segueixen sense acompanyar l’equip, que només ha sumat dos punts dels últims 21 en joc, però el pitjor de tot, el més preocupant, continuen sent les sensacions: res fa presagiar a hores d’ara que aquest equip pugui capgirar la situació. Queda marge, però l’escalfor s’acosta, i l’únic que queda clar fins al moment és que l’Espanyol no deixa de desinflar-se. Ahir, dos gols matiners gairebé calcats van deixar vist per a sentència un partit al minut 8, dos cops inesperats per un públic que va castigar amb una sonora escridassada cada pèrdua local. Ja no cal el fred hivernal per desangelar l’ambient a Cornellà-El Prat. D’això se n’ocupa un Espanyol cada dia més allunyat de les idees inicials del seu tècnic.
Les primeres sorpreses van tornar a aparèixer quan es va descobrir l’onze inicial. Ciani i Fuentes, dos homes inicialment descartats per Galca, formaven d’inici en el partit segurament més transcendental que el tècnic romanès ha afrontat fins al moment. De fet, el central només havia disputat 45 minuts a la Lliga i dos partits sencers de Copa, mentre que el lateral completava els seus primers minuts d’inici amb Galca.
Els primers mocadors del curs
La sacsejada a l’onze, però, va resultar un invent nefast. El beneficiat, una Reial Societat que va necessitar ben poca cosa per treure’n un gran rèdit, tres punts d’or que els allunyen a sis punts del descens. Ahir en va tenir prou amb dues passades a l’espai per despullar una defensa mancada de col·locació i rectificació. La primera, una passada en llarg de Vela des de la dreta que supera per dalt un Ciani massa lent i que arriba a Jonathas, que se’n va d’Álvaro i supera Arlauskis per dalt. Quatre minuts després es va repetir la història, encara que amb protagonistes diferents. L’envia en llarg Pardo des de camp propi i Vela, amb velocitat, aprofita la descol·locació i lentitud de dos centrals que li deixen una autopista per acabar superant el porter lituà, altre cop avançat, amb una vaselina. Amb el 0-2, la falta de reacció va anar escalfant els ànims d’un públic molest que acabaria cridant “Galca, vés-te’n ja” o “Volem jugadors que sentin els colors”. Abans de marxar, això sí, va exhibir la primera mocadorada de la temporada. La incapacitat per trobar socis per dins, la nul·litat en atac (la primera rematada va arribar al minut 68 i no va trobar porteria) i els problemes en la sortida des del darrere, motius per a la desesperació que s’afegeixen a una crisi amb majúscules.
Galca demanava no rifar pilotes, però en cada sortida des de darrere era Ciani l’encarregat d’iniciar el joc amb desplaçaments llargs. Rifant pilotes és molt complicat sorprendre un rival ordenat darrere i que va resoldre el partit amb els gols d’Oyarzabal, Reyes i Jonathas en una plàcida segona part dels bascos. Abans, però, Galca havia gastat dos canvis al descans per lesió. Pau, l’únic ovacionat de la nit, entrava per Arlauskis, i Burgui per Hernán. Se li acumulen els problemes al romanès, que veu com la seva proposta perd adeptes fins i tot entre uns jugadors incapaços de secundar-la. Ahir l’equip no va transmetre gairebé res ni futbolísticament ni anímicament, i va facilitar el triomf a una Reial Societat que va controlar la situació en tot moment.
Cada minut semblava una tortura, sobretot en una segona part que va començar amb dues intervencions de bona nota de Pau -ahir, el menys culpable de la desfeta-. Afortunadament per als interessos blanc-i-blaus, els homes d’Eusebio van decidir no fer gaire més sang. Constantin Galca pot tenir les hores comptades.
