Lluitar fins al final pot ajudar a pagar fitxes

BarcelonaEsportivament parlant, la visita d’aquest divendres (20.45 hores, BeIN LaLiga) de l’Espanyol al camp del cuer, el Granada, serà un partit intranscendent, ja que ni els primers poden optar a Europa, ni els segons, a salvar-se. A la lliga espanyola ja està tot dat i beneït menys el títol. Enguany, però, molts clubs com l’Espanyol tenen encara un al·licient afegit per mantenir la motivació fins al final: el nou repartiment dels drets televisius estipula que la posició d’aquesta temporada tindrà repercussions econòmiques en els pròxims cinc anys. Així, la Lliga vol incentivar que es lluiti fins l’última jornada i contrarestar els maletins a tercers.

L’Espanyol, que no guanya un partit a domicili en l’última jornada de Lliga des del 1973, amb José Emilio Santamaría a la banqueta, faria bé de no relaxar-se a Los Cármenes, ja que un triomf l’acostaria força a la vuitena posició: l’Eibar i l’Alabès, amb un punt més, visiten el Camp Nou i Butarque, respectivament. Tots dos haurien de guanyar els seus desplaçaments per pispar-li a l’Espanyol la vuitena plaça en cas de triomf periquito. Encara que juguin avui, els periquitos no sabran en quina posició queden fins diumenge a les 22 h.

Però ¿què suposaria, en termes econòmics, guanyar posicions? El nou repartiment dels drets televisius de la Lliga estipula que un 25% dels diners que rebran els clubs s’atorgaran en funció de la classificació obtinguda en les cinc últimes temporades (a comptar a partir de l’actual), ponderant-ho de la següent manera: 35% l’última temporada, 20% la penúltima, 15% la tercera i un 10% la quarta i la cinquena. Enguany, però, la Lliga no farà pública la quantitat que es destinarà a cada posició fins que no s’acabi el curs.

Fins aquest any, només es pagava en funció de la posició obtinguda aquell mateix curs. A partir d’ara, les primeres previsions estimen que cada posició guanyada pot suposar, al llarg del lustre següent, uns 2 milions d’euros (és a dir, 300.000 o 400.000 euros més per posició i any). És a dir, que cada posició de més pot arribar a pagar la fitxa més alta de la plantilla. Aquesta, però, no és una xifra tancada, ja que depèn de diferents condicionants que la poden fer variar. Un d’ells és la posició que obtinguin els rivals més directes. És a dir, que si per exemple l’Eibar baixa a Segona, donarà més part del pastís a clubs com l’Espanyol, mentre que si va a Europa diversos anys seguits, en deixarà menys. D’altra banda, cal tenir en compte que els drets de la Lliga poden créixer exponencialment amb la venda a cada cop més operadors de tot el món, com ha fet la Premier. Totes les variables influiran en un recàlcul permanent que es farà any a any. Ser vuitè, per tant, no és només una qüestió d’orgull.