Publicitat
Publicitat

Espanyol

Els joves han assumit un pes creixent en els darrers mesos

Osvaldo, Tamudo, Pochettino i el planter, protagonistes del gran 2010 de l'Espanyol

Álvaro Vázquez, Jordi Amat, Dídac Vilà... són altres dels jugadors que han lluït durant el 2010, com a una mostra del potencial del planter periquito

El 2010 ha sigut un gran any per a l'espanyolisme. D'una banda, l'any de consolidació d'un projecte que esportivament funciona i en el pla econòmic troba alternatives en un planter gairebé infinit. 365 dies donen per a molts noms propis: l'arribada d'Osvaldo, el nou ídol de l'afició blanc-i-blava, Mauricio Pochettino, afiançant-se a la banqueta, l'adéu entre llàgrimes del mite Tamudo, l'aniversari de la mort de Jarque i el gest d'Iniesta al Mundial, les eternes lesions de De la Peña, i una mirada a un futur prometedor a través dels joveníssims talents del planter.

Gener

L'11 de gener era presentat Daniel Osvaldo, el "killer", que venia cedit del Bolonya i que havia de resoldre, i ho va fer, la falta de gol dels periquitos. Amb ell, l'atac blanc-i-blau va millorar i l'afició li ho va agrair, erigint-lo en el nou ídol de Cornellà-El Prat. Aquell mateix mes, un altre nom començava a fer-se un nom en l'imaginari periquito: Jordi Amat, que el 24 de gener debutava amb 17 anys en un partit contra el Mallorca. Va entrar en el minut 81', substituint Moisés Hurtado. També Dídac Vilà, a finals de mes, va tenir els seus primers minuts al primer equip.

Febrer

Tot l'any ha sigut dramàtic per a Iván de la Peña, amb constants problemes físics i lesions, però un dels moments més delicats va ser el dia 10 de febrer, quan va haver de ser operat, amb el desig de posar fi a les molèsties musculars que li impedien jugar. Un altre dels trets destacats va ser, tot i la derrota, l'alineació de Pochettino davant el Madrid al Bernabéu, amb Amat com a titular, i altres joveníssims, com Víctor Ruíz (21), Forlín (22), o Roncaglia (23).

Març

Va ser el mes de Shunsuke Nakamura, que després de no integrar-se ni al vestidor ni a la lliga espanyola tot i ser l'esperança mediàtica de l'Espanyol, va marxar per la porta del darrere per tornar al seu país i fitxar pel Yokohama Marinos.

Abril

El 16 d'abril s'inaugura a la Porta 21 de Cornellà-El Prat, un espai en memòria de Dani Jarque, i l'endemà es disputa el primer derbi contra el Barça a l'estadi, que va acabar amb 0-0.

Maig

El màxim golejador de la història de l'Espanyol s'acomiadava del seu club i la seva afició el 8 de maig, en un partit contra l'Osasuna, després de passar un any sense jugar i distanciat del cos tècnic i els companys. L'endemà, dia 9, el primer equip femení perdia la Superlliga en el partit de tornada de la final contra el Rayo Vallecano.

Juny

Sense competició –eren mesos de preparació del Mundial–, l'alegria periquita la van portar les noies, que van refer-se de la derrota a la lliga per guanyar la Copa de la Reina el 5 de juny.

Juliol

L'Espanyol no va aportar cap jugador al Mundial de Sud-àfrica, però va ser protagonista indirecte a través d'un gest d'Andrés Iniesta en la cel·lebració del gol més important de la cita mundialista: el de la pròrroga a la final. La samarreta recordant Jarque va ser un dels moments màgics de l'any per a l'espanyolisme, que mesos després agrairia el detall a Iniesta. L'altre nom propi del mes va ser Nico Pareja, que abandonava el club per fitxar per l'Spartak de Moscou.

Agost

El 8 d'agost va ser un dia trist per a la família periquita, perquè es complia un any de la mort de Jarque. La plantilla va trobar una manera agradable de recordar el seu capità, amb la victòria al prestigiós torneig d'estiu, Trofeu Ramón de Carranza a Cadis. Més moviments d'entrada i sortida de jugadors van fer intens aquell mes. Sergio García es convertia en jugador blanc-i-blau i Osvaldo fitxava per 5 temporades, mentre que Moisés Hurtado abandonava l'equip per jugar a l'Olympiacos grec. I l'altra notícia de l'any, va ser l'aliança estratègica amb la marca comercial xinesa Li-Ning, en una nova acció d'internacionalització per part del club.

Setembre

L'inici de Lliga va insinuar l'Espanyol de la temporada 2010/11, forts a casa i dèbils fora, amb dues derrotes contundents contra Vila-real (4-0) i Madrid (3-0). A casa, la solidesa era màxima, tot i que les victòries eren per la mínima. El dia 22 va tenir lloc el debut oficial del davanter Álvaro Vázquez, que va substituir Sergio García al minut 72, i el dia 26 va ser protagonista, sortint de titular i marcant el gol de la victòria davant Osasuna.

Octubre

El dia 2 va viure's el primer duel de Tamudo contra el seu ex equip, a Anoeta. La imatge de Tamudo trepitjant Cornellà-El Prat haurà d'esperar al 2011. L'altra gran notícia del mes va arribar a Mallorca, amb la primera victòria fora de casa amb gol de Luis García de penal.

Novembre

Possiblement, el millor mes de l'era Pochettino: cap derrota, futbol sòlid i convincent, i una ratxa guanyadora que ha deixat l'Espanyol en una zona molt més que meritòria. Destaca especialment la victòria de prestigi al Calderón, per 2-3. Aquest mateix mes, Iniesta rebia l'homenatge del club, en un acte on el blaugrana va entregar la samarreta de la cel·lebració del Mundial davant la família de Jarque. Va tenir lloc també, la fotografia oficial del club.

Desembre

Va arribar el primer títol de Pochettino com a entrenador, amb la consecució de la Copa Catalunya, en què va superar el Barça i l'Hospitalet. Els primers dies, també, va tenir lloc una important junta d'accionistes, en què es va ratificar la continuïtat el president Sánchez Llibre fins al 2015, i l'ampliació de capital que ha d'acabar amb el deute acumulat i garantir l'estabilitat esportiva de l'entitat. A més, va jugar-se el segon derbi a Cornellà, que va servir per consolidar una millora de les relacions institucionals amb el Barça. Recentment, l'adéu del preparador físic Di Blasi també ha estat notícia.


Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT