La felicitat de no tornar a parlar de la salvació
L’Espanyol pot igualar enguany la permanència més matinera de la història blanc-i-blava
BarcelonaLa paraula salvació ja no apareix al diccionari de l’Espanyol. En pocs mesos, el patiment que arrossegava el club blanc-i-blau en anteriors temporades s’ha transformat en la felicitat de qui ja no ha de tornar a pensar en com seguir a Primera. Aquest ja no és l’objectiu. Quan falten deu partits per acabar el curs, el repte és molt diferent al de l’any passat, la temporada amb més gols rebuts de la història espanyolista (74).
Si l’Espanyol guanya aquest divendres el Betis a Cornellà (20.45 h, Gol) i dimarts vinent l’Athletic a San Mamés, i l’Sporting (el primer equip en descens, ara a 19 punts) perd els seus dos pròxims partits contra el Sevilla i el Màlaga, els blanc-i-blaus segellaran la permanència a la jornada 30, a vuit per al final. Igualarien, d’aquesta manera, les dues salvacions més matineres de la història periquita des de l’inici de les lligues amb tres punts per triomf. La temporada 1995-1996 van aconseguir-ho a la jornada 34 (en un curs de 42 jornades), amb 59 punts. Una dècada més tard, a la 2004-2005, també ho va fer a vuit jornades per al final, a la 34, amb 49 punts. Enguany podria assolir-ho amb menys punts.
“Treballar sense la pressió de la salvació és el més important, sobretot per als aficionats, els jugadors i els dirigents. Treballem per a ells, per alliberar l’angoixa. Aquesta era una de les tasques principals que ens vam imposar”, va explicar ahir Quique Sánchez Flores. El tècnic madrileny va celebrar la situació, que va qualificar de “magnífica”, i va apuntar que és “l’única manera d’arribar als instints més salvatges, lliures i eficaços”. L’Espanyol ja no mira avall, sinó que vol acostumar-se a rodejar-se de la noblesa. “Anem pel camí de jugar sota la síndrome de la felicitat. Hi ha fases de partits en què veig coses d’equip gran que em recorden bons equips”, va afegir Quique.
Amb la setena posició a quatre punts, Europa és la meta que es persegueix. “Vivim un moment d’alegria que esperem que s’estiri fins a final de temporada”, va comentar el tècnic, que va insistir en la necessitat d’allunyar les angoixes de qui lluita a la part baixa: “Treballem fort per no sentir aquesta agonia, perquè no és futbol, és una altra professió”, va reflexionar l’entrenador espanyolista.
Crear ambients “magnífics”
En les dues últimes dècades, només en tres temporades l’Espanyol havia aconseguit la permanència matemàtica abans de la jornada 34, senyal que la lluita per les posicions de baix ha sigut una constant. En sis d’aquestes, a més, va arribar en les dues últimes jornades. Ara s’ha capgirat una tendència que convida a l’optimisme. “Volem animar la gent a venir a l’estadi. Esperem poder crear ambients magnífics i que la Lliga ens ajudi posant-nos algun partit en dissabte o diumenge”, va comentar el preparador sobre l’elevat nombre de partits que, com aquest divendres, l’Espanyol haurà disputat en divendres (de moment, set).
Hernán Pérez és baixa per decisió tècnica per a un partit en què cal gaudir i no patir.
