Publicitat
Publicitat

Espanyol - Barça

L'Espanyol estava pràcticament salvat, mentre el Barça es jugava el títol

Història de l'últim Espanyol - Barça de Lliga

Va acabar amb empat a zero, però va ser un dels derbis més emocionants dels últims anys, per intensitat, emocions, i per ser el primer que es disputava a Cornellà - El Prat

Després de dotze anys jugant a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, l'Espanyol no només tornava a comptar amb estadi propi; sinó que a més aconseguia que els aficionats estiguessin a prop dels jugadors, i que les més de 40.000 localitats, totes plenes, convertissin el camp en un fortí pràcticament inexpugnable.

Va ser un partit intens en tots els sentits. El Barça havia guanyat a l'anada gràcies a un penal transformat per Ibrahimovic, molt protestat pels jugadors blanc-i-blaus; i els de Pochettino afrontaven la tornada amb ànim de venjança. A més, els blaugrana havien recuperat el lideratge de la classificació tan sols una setmana abans, després de guanyar al Bernabéu. I amb només 6 partits per acabar el campionat, la visita a Cornellà era la més compromesa pels de Guardiola en la seva lluita per alçar-se amb el títol de Lliga.

De la seva banda, l'Espanyol es trobava a la zona baixa de la classificació, tot i que fora de la zona de descens i sense massa inquietuds. Per això, i pensant únicament en el derbi, Pochettino havia reservat alguns jugadors pel partit, entre setmana, contra el Ràcing. Un partit que l'Espanyol havia perdut de manera clara per 3 a 1, i on, a més, el porter Kameni havia estat expulsat per vermella directa. Però el comitè de competició va decidir retirar, tan sols un dia abans del derbi, aquella targeta, atenent a les al·legacions dels blanc-i-blaus.

I, ja per últim, encara cuejava l'enfrontament entre les dues directives. Les relacions entre Sánchez-Llibre i Laporta eren bastant dolentes, però s'havien acabat de trencar en l'últim derbi que s'havia jugat al Lluís Companys, la temporada anterior. En aquella ocasió, un grup dels Boixos Nois havia aconseguit entrar a l'estadi, i durant la segona part, havia llençat bengales als aficionats pericos i també al terreny de joc. Aquesta situació havia desencadenat un enfrontament verbal a la llotja entre els dos màxims representants dels clubs: els blanc-i-blaus recriminaven l'actitud dels violents, i Laporta es defensava assegurant que ell no els deixava entrar al Camp Nou.

Amb tots aquests ingredients, no era d'estranyar que un partit, ja de per sí emocionant, fos més especial que mai.

Tota aquesta intensitat es va traslladar al terreny de joc des del primer minut. El Barça practicava el futbol de possessió i toc, marca de la casa de Guardiola. I l'Espanyol esperava al darrera per sortir amb rapidesa al contraatac. Va ser un enfrontament on els blaugrana van queixar-se de permissivitat d'Undiano Mallenco, l'àrbitre, davant el joc dur dels locals. Però el cert és que, amb duresa o sense, el Barça s'estavellava una vegada i un altra contra un Espanyol que, molt més còmode, va disposar d'una ocasió d'or per avançar-se abans del descans, per mitjà d'Osvaldo, que va rebutjar primer Valdés i després el pal.

Cornellà-El Prat era una festa. Els aficionats pericos no van parar de cridar i animar el seu equip durant els 90 minuts. Els dos equips van disposar d'algunes ocasions al segon temps; però malgrat tot, el marcador mai no es va moure. L'Espanyol sumava un punt més que l'acostava a la salvació matemàtica; mentre el Barça es deixava 2 punts al derbi que permetien al Reial Madrid acostar-se a la classificació.

Però, al final, tot van ser bones notícies. Els blanc-i-blaus acabarien salvant-se matemàticament a falta de dues jornades pel final de la Lliga, mentre els blaugrana s'alçarien amb el títol a l'últim partit de la competició.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT