25 anys del dia més trist del camp de Sarrià

BarcelonaEl 15 de març del 1992, minuts abans d’un Espanyol-Cadis, Guillermo Alfonso Lázaro, un nen de 13 anys, va morir a la tribuna de Sarrià a causa de l’impacte d’una bengala d’auxili marítim llançada per Franco Vila. El responsable de l’acció va passar sis mesos a la presó Model, a Barcelona, i l’entitat blanc-i-blava va haver de pagar una indemnització de 42 milions de pessetes per un delicte de “desídia, permissivitat i falta de diligència i previsió”, malgrat que el president Juli Pardo va excusar-se afirmant que “no es podia escorcollar 30.000 persones”.

Una tragèdia que va “canviar moltes coses al futbol espanyol”, segons l’expert en violència en futbol Carles Viñas. “Van prohibir l’entrada de tot tipus de bengales als camps, quan el cas tenia a veure amb unes bengales en concret. I molts grups radicals van decidir ells sols no portar-ne més, de bengales, malgrat que aquest cas no tenia res a veure amb els radicals” afegeix. “Era un futbol on sempre hi havia petards, bengales... A cada camp et queien coses a sobre”, recorda el tècnic d’aquella temporada a l’Espanyol, Javier Clemente.

Vila, que llavors tenia 39 anys, era aquell dia a Sarrià amb els seus fills i un amic dels nanos. Quan havia entrat a la general de l’estadi, no li havien mirat què portava a la bossa. A dins, cinc bengales. “Em vaig acostar a la reixa, poc abans de l’inici el partit. Els nens tenien les bengales petites, les que fan fum de colors. La que vaig accionar jo només va provocar bastant de soroll i un fum gris. Vaig agafar l’altra i vaig fer la mateixa maniobra: destapar el cilindre per baix, estirant l’anella per dalt. Va passar el mateix i vaig pensar que era una porqueria de bengala”. El periodista de l’ Abc José Maria Español va ser testimoni dels fets i ho va descriure així aquell 1992: “Aquell energumen va llançar dos coets que van travessar tota l’amplada del camp de Sarrià per culminar la seva paràbola cap amunt en el segon amfiteatre de la tribuna de presidència . Després vaig veure com el seu pare patia greu cremades a les mans en intentar extreure-li el projectil del cos al nen”. El jove Guillermo, que havia anat a Sarrià per primer cop, va perdre la vida poc després a l’Hospital Clínic. La mare del jove havia demanat comprar entrades a tribuna pensant que seria la zona més segura, ja que eren uns anys en què la violència feia temps que s’havia instal·lat als estadis de la lliga espanyola.

El precedent de Cadis

Entre els aficionats, ningú tenia present que el 15 de abril del 1985 Luis Montero Domínguez havia mort després de rebre un impacte directe d’una bengala fabricada per ser utilitzada en el salvament marítim al Ramón de Carranza de Cadis, durant un partit contra el Castelló. Juan Manuel Orozco Sánchez i José Giménez, dos amics, van accionar aquella bengala des de la tribuna principal del camp en un dia festiu, ja que el club andalús pujava a Primera. Però desconeixien que aquella bengala estava dissenyada per ser llançada cap al cel per poder ser vista en un gran radi de quilòmetres quan esclatés. Quan Orozco la va accionar, en va perdre el control i va creuar el camp fins a la zona de general, on va acabar amb la vida de Montero, un treballador prejubilat de les drassanes gaditanes de 56 anys. Els dos acusats van ser condemnats s 12 mesos de presó, però com que no tenien antecedents no van arribar a entrar-hi. I el Cadis va ser acusat com a responsable subsidiari.

Aquest cas, però, semblava oblidat el 1992. I Vila va entrar aquelles bengales. “És el pitjor record de Sarrià, un estadi del qual tenim tants bons records. Va ser horrible”, diu Javier Clemente. “El nen de Sarrià” com va ser conegut, va marcar un abans i un després en la seguretat als estadis.