El fill esportiu d’Eto’o que ha arribat més lluny

BarcelonaL’última vegada que el Camerun va guanyar la Copa de Nacions de l’Àfrica, el 2002, els porters convocats pels lleons indomables eren Jacques Songo’o, Carlos Kameni i Alioum Boukar. 15 anys després, el Camerun tindrà l’oportunitat de recuperar la corona africana en la gran final de Libreville (Gabon) contra els faraons d’Egipte (20 h / Teledeporte). És a dir, les dues seleccions amb més títols, cara a cara. Egipte ha guanyat set copes, l’última el 2010, i els camerunesos quatre.

A la porteria del Camerun destaca el jove de 21 anys Joseph Fabrice Ondoa, que tenia 7 anys quan el seu país va ser campió després d’una tanda de penals contra els senegalesos a Bamako (Mali). “Jo vivia en un lloc on no teníem ni camps de futbol, es jugava on es podia, davant de casa. El meu pare, però, no veia amb bons ulls el futbol, ja que em demanava que prioritzés estudiar. La Fundació Eto’o em va permetre fer les dues coses i així tots estàvem contents”, recorda l’actual porter del filial del Sevilla, que va passar pel Barça gràcies a l’home que li va canviar la vida: Samuel Eto’o, un dels membres d’aquella plantilla campiona l’any 2002. “Joves com jo no teníem gaire sortida, però va arribar la seva fundació i ens va obrir portes a molts de nosaltres. Ara ens volem menjar el món”, explica des del Gabon, la seu del principal torneig de seleccions de l’Àfrica, un torneig que es juga cada dos anys. Els lleons indomables, després d’uns anys en què han patit per culpa de guerres internes a la federació, han tornat a una fase final amb un equip més jove que s’ha obert el camí fins a la final eliminant seleccions favorites com el Senegal i Ghana. I tot, amb una nova generació de porters disposada a mantenir el nivell alt, tal com van fer N’Kono, Kameni o Songo’o. “Ser el porter de la selecció significa tenir una pressió afegida pels noms que l’han defensat abans. Però soc un noi tranquil i treballador. L’equip tira molt de mi i això és bo. Espero no decebre les llegendes que han passat abans per la porteria”, deia abans del duel de quarts de final contra el Senegal, quan va jugar un partit espectacular. “Tenim porter. Té la capacitat de mantenir-se tranquil i domina tots els aspectes del joc”, celebrava l’exporter Songo’o després de veure el bon partit contra els senegalesos.

Ondoa va arribar al Barça el 2009 gràcies a la feina feta per Eto’o, que havia creat una fundació en què tenia una escola per a joves futbolistes. Quan Eto’o era blaugrana, va negociar que molts arribessin a La Masia després del bon paper de la selecció camerunesa en molts torneigs que es feien a Espanya, com el d’Arona. De sobte, en pocs mesos de diferència, aterraven a La Masia els porters Onana i Ondoa, i jugadors com Alexis Meva, Bagnack, Dongou, Ebwelle, Ella, Etock, Kaptoum i Moussima. D’aquests, cap arribaria al primer equip i només Kaptoum segueix al filial. Ondoa, que va jugar al cadet i el juvenil blaugrana, sí que va arribar al filial, però en no tenir minuts va acabar al Nàstic de Tarragona, i aquesta temporada l’han cedit al Sevilla Atlètic. “És un orgull veure com està jugant”, diu el seu cosí Onana, que també va ser a La Masia i ara és titular a l’Ajax, ocupant el lloc que va deixar precisament Jasper Cillessen.

L’últim rival del Camerun per ser campió és Egipte, selecció en què juga el futbolista més veterà que participa en el torneig, el porter Essam El-Hadary, de 44 anys. Quan El-Hadary va debutar a la selecció, Ondoa tenia 8 mesos. Avui, tots dos, que han aturat penals camí de la final, lluitaran per ser els reis de l’Àfrica durant dos anys.