L'Espanyol i el Rayo s'enfronten aquesta tarda en l'anada de la final de la Superlliga
En la reedició de la final disputada l'any passat, les noies d'Óscar Aja confien en "la línia ascendent" del seu joc per endur-se una Superlliga que se'ls va escapar l'any passat, tot i haver encapçalat la classificació en la fase regular
BarcelonaEl premi d'anar a la Champions només se l'endú el primer. El segon es queda sense res. És cruel, però és així. A partir d'aquesta tarda, l'Espanyol buscarà no quedar-se sense premi en el primer dels dos partits de la final de la Superlliga femenina, que jugarà contra el Rayo Vallecano a l'estadi Teresa Rivero a les 17.30 h.
Les noies que entrena Óscar Aja afronten el duel amb confiança, després del bon resultat aconseguit en el darrer partit de Lliga. Les periquites van golejar les madrilenyes per 6-1, revenjant-se de la derrota a Vallecas del partit de la primera volta, quan van caure per 6-2. El tècnic blanc-i-blau no creu que la final s'assembli en res, ni "als dos partits de Lliga ni a la final de l'any passat". "Tots dos equips hem canviat respecte de la temporada passada. El Rayo segueix sent perillós i el respectem molt, però elles poden venir un pèl tocades perquè el 6-1 i com vam jugar aquell dia és molt recent. Això potser ens afavoreix", declara.
Les jugadores es mostren molt confiades i tenen ganes de gaudir d'un gran ambient a Madrid. "No estem nervioses", afirma Alexia Putellas. "Una final és molt especial per l'ambient que es respira", diu Sandra Vilanova, que repetirà final, vestida amb uns altres colors. L'any passat va alçar el títol com a jugadora del Rayo i enguany espera poder-ho tornar a fer, però vestida de l'Espanyol. "Més enllà del rival, el que realment em motiva és jugar una final. És el millor partit que pots jugar en tot l'any", afirma.
Per la seva banda, Ane Bergara aposta per un partit "difícil, amb molt de respecte", i reconeix que somiava trobar-se l'Athletic com a finalista per poder "complir el somni de jugar a San Mamés". No podrà ser, però hi ha un altre somni en ment de les jugadores: guanyar-se una plaça per competir a Europa l'any que ve. No només pel plaer esportiu que això suposa, sinó perquè ajudaria a mantenir el projecte esportiu del club. "Tenim a les nostres mans bona part del futur", reconeix Ane, perquè "Europa és un reclam i, si hem de jugar la Champions l'any que ve, l'Espanyol hauria de fer un equip competitiu". Vilanova, però, assegura que la plantilla "s'ha aïllat" del tema i només vol "gaudir del partit".
