Publicitat
Publicitat

Eleccions a la FCF

Les entrevistes de la cursal electoral a la Federació Catalana de Futbol (II)

Llauradó: "El tema econòmic de la Federació Catalana només el podem resoldre nosaltres"

El candidat a la presidència de la FCF, Jaume Llauradó, xifra el deute federatiu en gairebé quatre milions d'euros. Veu el futbol sala com un organisme segrestat per unes quantes persones i promet una Copa Catalunya amb Barça i Espanyol

Tenim cita amb Jaume Llauradó a dos quarts d'onze del matí. Molt a darrera hora hi ha un canvi sobtat de seu, però no afecta als plans. Arribem a temps sense problemes al seu despatx de la Via Augusta. Una secretària ens obre la porta i ens fa passar a una sala de reunions que comunica amb l'escriptori on ens espera el candidat. Llauradó va presentar 208 avals oficials per optar a la presidència. Ens dóna uns instants de conversa informal abans de començar l'entrevista. La taula està buida. No necessita cap paper al damunt per reforçar el seu programa, ho té tot molt clar al cap. Es mostra segur de ser la persona indicada per resoldre els problemes econòmics de la Federació, entitat que considera molt desprestigiada. Diu que no coneix cap club que sàpiga què ha fet la Federació per ells. L'entrevista dura 32 minuts i 24 segons. En finalitzar, ell mateix ens acompanya amablement fins la porta de sortida al carrer.

Per quin motiu vol ser president de la Federació?
Primer perquè un grup d'amics, on hi ha expresidents de la Federació, m'ho van demanar. En l'època que ho van fer no podia, però fa uns mesos em van insistir i m'agrada el repte. M'he quedat espantat de com està la Federació i crec que el futbol català mereix un esforç.

Per vostè és un repte personal presidir una entitat catalana amb visibilitat social després d'haver intentat ser diverses vegades president del FC Barcelona? Vol demostrar res a algú?
No és un repte. Gens ni mica. Només he perdut les eleccions al Barça, però la resta les he guanyat totes. Només tinc voluntat de servei.

Alguns l'acusen de no trepitjar el futbol català i no saber com és en veritat
Si el punt més feble que em troben és aquest, estic encantadíssim. He format part quatre anys del Roda de Barà, he estat a la directiva del Barça i he participat de molts actes de futbol. Ara bé, si volen dir que no he trepitjat molts camps, ho poden dir. Aquí tenen raó, el que és saber on està cada camp, ho saben millor ells que jo, però saber això no resol els problemes.

A diferència dels seus rivals, no tenir passat federatiu és un punt a favor de vostè?
Ho és però no per no tenir passat federatiu, sinó perquè els anteriors responsables ho han fet molt malament. Fer-ho pitjor serà impossible.

Si és cert que la Federació està molt malament de diners, quines garanties ofereix la candidatura de Llauradó per capgirar-ho?
És el problema principal. Pel cap baix, es deuen tres milions i mig d'euros, potser quatre. És esgarrifós, no entenc com hem arribat fins aquí. En temes de futbol, comitès i gestions fins i tot podria ser que les tres candidatures tinguem algun pensament comú, però el tema econòmic només el podem resoldre nosaltres. Tenim gent del món de les finances i el marketing. Hem signat un acord per valor de quatre milions d'euros amb l'empresa Kazmunaigaz de Kazakhstan. Entrarem amb una base econòmica important.

No li fa por que aquest acord amb el Kazahkstan la gent el pugui relacionar o confondre amb el polèmic acord del Barça amb Uzbekistan, un país limítrof i de similar sistema?
Aquesta és una notícia positiva per tothom i que dóna prestigi. Mitjançant el Kazakhstan podrem aconseguir acords amb altres estats pròxims. No té res a veure Kazakhstan amb Uzbekistan. Aquest estat ha acollit reunions de dirigents europeus i està dins l'organització de la UEFA.

Com valora dos organismes que reclamen certa independència com la secció de futbol sala i el CTA?
El futbol i el futbol sala són dos esports que es juguen amb una pilota i una porteria, però tenen poc en comú. La forma de funcionar no és la mateixa i hem de saber-ho diferenciar. El futbol sala ha de tenir plena autonomia. No obstant, per sobre d'això, hem de donar-li llibertat. Aquest esport està avui dia segrestat per set o vuit persones que estan a la Federació cobrant de vuit mil a deu mil euros al mes, amb la dona i familiars treballant allà. Han aconseguit un poder excessiu i hem de regular que això no torni a passar. Al capdavant del CTA posaré una persona de la confiança durant un temps per després obrir un procés d'elecció lliure de representants.

Una de les promeses electorals que vostè fa és oferir a tots els clubs un servei web pràctic, visual i atractiu. Li preocupa, però, que més enllà de tenir una bona eina, després els clubs no estiguin per la feina i no l'actualitzin?
No perquè quan vegin que serà una eina en xarxa i interactiva, ho aprofitaran molt. Des de la Federació també ens servirà per modernitzar el sistema informàtic propi, el servei de la Federació i funcions online entre clubs.


QÜESTIONS EN COMÚ AMB ELS ALTRES CANDIDATS:
GESTIÓ FEDERATIVA I CURSA ELECTORAL


Un president de la Federació Catalana corre el risc que en un junta formada bàsicament per directius de clubs, cadascú busqui el benefici propi?
És possible, però per això fa falta un president que tingui personalitat i prestigi. Nosaltres tenim la sort de tenir una candidatura amb gent sense passat a la Federació, que ve a fer un servei.

Diu al seu programa que vol dignificar la Copa Catalunya. Com?
No només ho podem resoldre nosaltres, també s'han de posar d'acord Barça, Espanyol, Girona, Nàstic... el que tenim clar és que volem que es jugui al mes d'agost. Tenim clar que no volem veure una copa com la darrera, amb un triangular mal fet a darrera hora on l'equip guanyador no està per recollir-la.

A la web de la Federació li fa falta un rentat de cara?
Possiblement. No tinc un criteri sobre això, no la miro gaire.

Deixaran els clubs de les més altes categories de pagar els arbitratges en mà als col·legiats?
És un tema que caldria estudiar, però a la vegada complicat, perquè afectaria ramificacions a nivell de tota Espanya.

Què en pensa de la reforma del futbol de base?
La reforma té una base acceptable, però no és admissible jugar un partit de futbol de quatre parts ni tampoc fer llargues distàncies per disputar-lo.

Aquests nois i noies de base actualment poden presentar una fitxa federativa en paper. No és molt fàcil de falsificar?
Si nosaltres guanyem les eleccions tots els nens i nenes tindran una fitxa federativa amb carnet plastificat. La temporada vinent serà impossible fer trampes en aquest aspecte.

La Federació pot influir en l'augment del volum informatiu del futbol català als mitjans de comunicació, com per exemple l'aparició del nou canal temàtic d'esports de Televisió de Catalunya, on el percentatge de presència no ha variat?
Aquest tema està deixat de la mà de Déu. Quan ens posem a treballar aconseguirem resultats espectaculars perquè partim de zero.

La reforma de la Primera Catalana és un benefici per l'augment del número total de clubs que participaran o corre el perill de convertir-se en un pou per la dificultat de pujar a Tercera?
El futbol català s'ha d'estructurar partint de la base de tenir més d'un grup de Tercera Divisió. No tenir-lo ofega tots els ascensos del nostre futbol. No entenc com encara ningú de les anteriors juntes ha aconseguit això de Madrid.

Diuen alguns clubs que dins la Federació hi ha gent que porta dècades amb un passi federatiu i que no se sap del cert quina tasca desenvolupen. És veritat?
Nosaltres venim a fer foc nou. Hem d'agafar la Federació i tornar-la a muntar de zero. Deixarem sense valor els actuals passis fins que passat un temps no tinguem clara la distribució un per un d'aquests carnets.

Els partits de la Selecció Catalana absoluta poden seguir desenvolupant-se amb les actuals condicions? La Federació ha de liderar el reconeixement oficial internacional?
El reconeixement és una qüestió política, però com a fundador de les pro-seleccions, hi estic totalment a favor. Hem de buscar noves fòrmules de disputes de partits, com crear un campionat de països sense estat.

I aquesta Seleccio, amb Cruyff o sense Cruyff?
Cruyff és un home de prestigi internacional reconegut i és un honor que sigui el seleccionador, però la Federació no està per pagar un sol euro per aquest tema. Si el senyor Cruyff ha de cobrar per això, ho sento molt però no podrà seguir. Si vol fer-ho per Catalunya sense cobrar, estarem encantats.

El número d'avals de cada candidat afecta al favoritisme de la cursa electoral?
No té res a veure, nosaltres fem la cursa sense cap pressió.

Si no guanya les eleccions i el futur president li ofereix col·laborar, quina serà la seva resposta?
No m'ho pensaré gens. Rotundament diré que no.

Joan Gaspart ha provat de fusionar candidatures, actualment i en passades eleccions, sota l'argument de voler unificar el nostre futbol. Tant pes té o tant respecte causa la seva figura?
Joan Gaspart és un enamorat del futbol i li hagués agradat un consens sense eleccions. Però el pacte és impossible. Nosaltres no volem pactar amb ningú. Anem amb les nostres idees sense lligams.

Ens podria dir una qualitat positiva del seu  rival?
Subies és un boig, en positiu, del futbol.


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT