Publicitat
Publicitat

Eleccions a la FCF

Les entrevistes de la cursal electoral a la Federació Catalana de Futbol (I)

Casals: "Sembla que jo sigui el culpable de tot"

El candidat a la presidència de la FCF, Jordi Casals, defensa els números de la seva gestió i nega que Cruyff cobri per fer de seleccionador. Se sent dolgut amb els directius dimissionaris i posa nom a les acusacions contra cert sector de premsa

Tenim cita amb Jordi Casals a tres quarts d'una al Palau de Congressos. És candidat a la presidència de la Federació amb 144 avals oficials. Arribem a dos quarts. Anem en transport públic i les combinacions ens han deixat a lloc abans d'hora. A la porta ens ve a rebre el responsable de premsa de la candidatura, en Sergio Márquez. Pugem fins a la seu del candidat. Cada àrea de treball té una sala independent dins un llarg passadís. On entrevistem a Casals és un petit camerino, amb les clàssiques bombetes al costat del mirall principal. Papers i més papers presideixen la taula, plena de dossiers i informes. Des del principi Casals argumenta les seves respostes, sobretot les econòmiques, amb documents a la mà. Ens ensenya un informe de 'Forward Econòmics' amb la valoració del deute de la Federació. En tot moment es mostra molt dolgut amb Andreu Subies. Se sent traït. També dispara amb bala contra certs mitjans i certs periodistes. Fa temps que ho fa, però mai havia dit clarament a qui es referia: en aquesta entrevista es destapa. Sent que els clubs encara li fan confiança. L'entrevista dura 59 minuts i 24 segons. En acabar, mentre recollim els papers i guardem la càmera de fotos, Casals fa una trucada. Parlant per telèfon ens dóna la mà i ens acomiada.

Quin motiu el porta a tornar-se a presentar per encapçalar la Federació Catalana de Futbol?
El recolzament i la força per tornar-me a presentar me la donen molts clubs de Catalunya que em diuen que no ho puc deixar, que no està bé el que m'han fet, que és un cop d'estat. Hem d'acabar el programa que vam començar al 2009. En aquesta Federació queda molt per fer.

La campanya està centrada en la part econòmica i els seus rivals diuen que el deute que deixa vostè és molt important.
Això és totalment fals. Alguns generalitzen molt els temes econòmics que ens afecten i ningú té en consideració l'evolució dels darrers mesos. La documentació de control dels números de la Federació se'm lliura el 31 de desembre del 2010 amb un dèficit de 429.000 euros. No són els milions que alguns diuen. De la part econòmica s'encarregava Borja Rovira però sembla que jo sigui el culpable de tot. Quan alguns diuen certes coses les haurien de documentar. Jo tinc els documents aquí a la taula per demostrar-ho tot.

Sigui com sigui la Federació sempre ha necessitat, ara i abans, entrades constants de diners. Al seu programa electoral, aposta per un estalvi global dels clubs de 408.000 euros entre mutualitat, tarifes arbitrals i congelació de multes. Com equilibrarà les dues necessitats?
Principalment evitant al màxim la despesa. Hem de modernitzar i informatitzar la Federació i quan això estigui fet, aquest procés permetrà un estalvi important de diners. He comptat amb un professional com és en Manel Domingo, lligat a la banca internacional. Ell ens assessorarà i ens portarà el control de les xifres. Serem com una empresa moderna, amb un servei externalitzat de control.

Al seu programa manifesta la intenció de potenciar una assemblea pròpia del futbol sala i amb elecció directa dels dirigents. Pel Comitè Tècnic d'Àrbitres aposta per una idea similar. Això vol dir que vostè no influirà en les seves decisions?
No pot ser que hi hagi a la junta de la Federació Catalana vuit representats del Futbol Sala. La representació hauria de ser en funció de la proporció de llicències que aporta aquest esport. Dir això de forma clara m'ha portat a un enfrontament amb els directius i per això hem arribat a aquest punt, convocant eleccions. A la meva candidatura porto representants d'aquest esport que veuen la diferenciació com la veig jo. Pel que fa als àrbitres, la llei diu clarament que no es poden fer unes eleccions vinculants, però estic obert a fer consultes per a que ells mateixos puguin triar els seus representants.

Personalment se sent l'ase dels cops? Li hem sentit queixar-se de periodistes i mitjans que, segons vostè, només menteixen intencionadament. Dirà els noms?
Sí, em sento així. M'han donat cops alguns mitjans i periodistes en concret. Vaig dir que durant la campanya diria noms i un el diré ara. Parlo del senyor Ayala, del diari El Mundo Deportivo. Li dic senyor per respecte a l'empresa on està. Jo he anat callant i m'ho he anat guardant, però arriba un moment que de la forma que se'm tracta en aquesta campanya no pot ser. Aviat prendré les decisions que siguin oportunes per defensar la meva dignitat.

Se sent traït per Andreu Subies?
Sí, per Andreu Subies i per Josep Llaó. Si algú té alguna queixa és lògic resoldre el problema des de dins. Aquí hi ha un interès personal. Ningú em va venir a comentar cap problema. Em vaig trobar les dimissions damunt la taula sense cap avís previ.

Quan vostè reflexiona internament, sent alguna part de responsabilitat sobre aquest fet?
Vaig donar massa confiança a alguns directius i no ho hauria d'haver fet.


QÜESTIONS EN COMÚ AMB ELS ALTRES CANDIDATS:
GESTIÓ FEDERATIVA I CURSA ELECTORAL


Un president de la Federació Catalana corre el risc que en un junta formada bàsicament per directius de clubs, cadascú busqui el benefici propi?
Sí, això és un perill. El Consell de l'Esport s'ha equivocat en la disposició que ha fet al respecte. La nova llei s'ha pensat per federacions petites, però a la Federació Catalana no té lògica que un directiu sigui de forma obligada president o vicepresident d'un club. Puc envoltar-me de presidents de club, però s'hauria de poder triar de forma més lliure al respecte.

Quin futur li espera a la Copa Catalunya?
Hi ha dues maneres de fer-ho. Una seria buscar un sistema de competició on les eliminatòries prèvies a les fases finals es farien com als anys noranta, entre setmana i intentant fer coincidir el calendari de Barça i Espanyol de cara al tram final. L'altra, que Barça i Espanyol juguessin un partit benèfic, com una copa, al Camp Nou o a Cornellà-El Prat, a benefici del futbol català, mentre la resta de clubs juguen la Copa Catalunya amb una prima econòmica pels quatre que arribin a la fase final.

Deixaran els clubs de les més altes categories de pagar els arbitratges en mà als col·legiats?
Intentarem potenciar el pagament per transferència. Aquest aspecte forma part de la modernització i informatització que abans comentava. Mirem com exemple la federació de bàsquet. Allà ningú té cap problema amb el model organitzatiu. Tant diferents som? No ho podem tenir nosaltres això?

Parlant de modernitzar i informatitzar, a la pàgina web de la Federació li fa falta un rentat de cara?
Sí, s'ha de millorar i modernitzar, però ja ha millorat molt els darrers anys respecte el format que hi havia abans.

Segueix pensant com el primer dia sobre la reforma del sistema de competició i categories de base?
Només hem rebut queixes del sistema d'alguns clubs i específicament en categoria infantil. Potser s'ha de pensar alguna millora concreta d'aquesta categoria, però els clubs en general estan molt satisfets de l'aplicació global de la reforma.

Aquests nois i noies de base actualment poden presentar una fitxa federativa en paper. No és molt fàcil de falsificar?
És cert i per això crearem un sistema en línia per resoldre aquest aspecte. Si els àrbitres poden digitalitzar les seves funcions, això no serà un problema.

La Federació pot influir en l'augment del volum informatiu del futbol català als mitjans de comunicació, com per exemple l'aparició del nou canal temàtic d'esports de Televisió de Catalunya, on el percentatge de presència no ha variat?
La Federació ha de fer un recolzament a aquestes empreses, però falta que els senyors de les televisions ho vulguin. Al futbol modest li falta recolzament, sobretot de les televisions, amb excepció d'algunes més petites i de la xarxa local. El programa FutbolCat té molt èxit i està molt ben fet, però amb un canal propi d'esports el nostre futbol s'ha de potenciar més.

La reforma de la Primera Catalana és un benefici per l'augment del número total de clubs que participaran o corre el perill de convertir-se en un pou per la dificultat de pujar a Tercera?
Crec que és un benefici, perquè finalitzant la lliga segon o tercer tambés es podrà pujar com ara, això sí, guanyant una promoció. El veritable repte que tenim és aconseguir dos grups de Tercera d'una vegada per totes.

Diuen alguns clubs que dins la Federació hi ha gent que porta dècades amb un passi federatiu i que no se sap del cert quina tasca desenvolupen. És veritat?
Quan vam entrar com a junta hi havia més de dos mil passis federatius. Ara, tret que algú se'ns hagi escapat del control, només té un passi la gent directament vinculada amb la Federació i una tasca específica a desenvolupar.

Els partits de la Selecció Catalana absoluta poden seguir desenvolupant-se amb les actuals condicions? La Federació ha de liderar el reconeixement oficial internacional?
He sentit dir a altres candidats que buscaran una data FIFA per disputar més partits, quan això la llei no ho permet. Els patrocinadors obliguen la Federació Espanyola, i més ara que Espanya ha guanyat la copa del món, a no deixar lliure cap data. Hem d'avançar cap al reconeixement oficial i sumar tots plegats.

I aquesta Selecció, amb Cruyff com entrenador. Cobra Cruyff?
Quan em reuneixo amb altres presidents de federacions territorials, a Madrid, tots em diuen el nom de Cruyff. El nostre seleccionador ens dóna prestigi i marca. Tenim acords de col·laboració formativa amb la seva fundació, però ell no cobra per fer la seva tasca. Si algú diu que cobra, que em porti els documents que ho demostrin.

El número d'avals de cada candidat afecta al favoritisme de la cursa electoral?
Pot influir, no ho negaré pas.

Si no guanya les eleccions i el futur president li ofereix col·laborar, quina serà la seva resposta?
Jo si no guanyo el primer que faré serà marxar un temps cap a casa. En el futur sempre estaria obert a treballar pel futbol català

Joan Gaspart ha provat de fusionar candidatures, actualment i en passades eleccions, sota l'argument de voler unificar el nostre futbol. Tant pes té o tant respecte causa la seva figura?
Joan Gaspart és un enamorat del futbol i tot el que fa ho fa de bona fe, però no hi haurà cap fusió de candidatures.

Ens podria dir una qualitat positiva dels seus dos rivals?
Llauradó és un gran empresari. Respecte Andreu Subies... em costa trobar-li una qualitat positiva. En els aspectes que he conegut d'ell, no li trobo.


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT