L'Espanyol es reivindica amb una exhibició contra el Rayo Vallecano (6-1) i recupera plaça de finalista

Sant Adrià del BesósNo era fàcil centrar-se en jugar després d'uns dies en què el debat sobre l'Espanyol femení era més als despatxos que sobre el terreny de joc. Les jugadores, però, han sabut abstraure's per concentrar-se en guanyar el partit més important de la temporada. I és que el triomf davant el Rayo situa ara l'Espanyol segon a la classificació, i a falta de dues jornades per acabar la fase regular, les noies d'Óscar Aja tenen a l'abast la plaça de finalista. Abans, però, hauran de vèncer el partit contra el Barça i el del Prainsa, o esperar alguna altra ensopegada d'un Rayo que avui no ha demostrat tenir força per revalidar el títol.

Des del principi l'Espanyol ha sortit més intens que el seu rival. Agressiu i amb una asfixiant pressió alta, les locals han dut el pes del partit, fet que ha obligat les jugadores madrilenyes a rifar la pilota. Dominador de la possessió, l'equip blanc-i-blau s'ha trobat amb l'escenari que volia. El Rayo, ben replegat, ha aguantat les escomeses locals, massa verticals, massa directes.

Tot i ser molt superior, tot i esborrar el potencial ofensiu i desdibuixar el Rayo, l'Espanyol no ha trobat el camí del gol fins al final del primer temps quan Erika ha definit amb un xut creuat una bona passada de Vero. Era l'1-0, resultat amb què s'ha arribat al descans.

El pas pels vestidors ha servit per reafirmar les intencions d'un Espanyol incansable, ambiciós. Les d'Óscar Aja han seguit mossegant la sortida de pilota rival, condicionant-la. Amb pilota, a més, s'han corregit per dirigir millor els atacs, triant millors opcions de passada en els darrers metres. Així, al minut 49', en una bona acció a l'esquena de la defensa rival, Vero ha fet el segon.

Poc ha durat l'alegria a Sant Adrià, perquè el Rayo ha respost ràpid i, retallant distàncies amb un gol de Miriam, l'experiquita, s'ha trobat un refús a la frontal i ha afusellat Mariajo. El partit ha entrat en una fase de cert descontrol, de cert vertigen, que l'Espanyol ha sabut aprofitar per acabar de matar el partit.

Hàbil en la gestió dels espais, l'equip local ha aprofitat l'inconscient avançament de línies de la defensa visitant, trencada, descoordinada, per perforar-la al contraatac. Erika ha fet el 3-1 ben aviat i Willy, amb dos gols consecutius, s'ha encarregat d'ampliar la golejada.

Amb el 5-1, l'Espanyol s'ha permès jugar menys exigit, ofegant-se menys en la pressió. Tot i així, la intensitat ha seguit tenint color blanc-i-blau davant un Rayo desanimat i confós. Kenty, a les acaballes, ha arrodonit la golejada fent el sisè amb un suau remat de cap a centrada d'Alexia.

La victòria s'ha celebrat molt a la plantilla periquita que ha volgut demostrar, amb un partidàs davant la seva afició, que aspira a la Superlliga i que no vol ni sentir parlar d'altres qüestions que no siguin esportives.

Espanyol: Mariajo; Ane (Alexia 74'), Torrejón, Lara (Sonia 70'), Vilanova (Pereira 83'); Vane Gimbert, Meseguer; Erika (Kenty 80'), Monforte, Willy, i Vero.

Rayo Vallecano: Ali; Chini, Ale, Miriam, Burgos; Keka, Saray (Paloma, min.74); Jade (Pili, min.59), Sonia, Jenni; i Natalia.

Gols: 1-0, Erika 41'; 2-0, Vero 49'; 2-1, Miriam 51'; 3-1, Erika 54'; 4-1, Willy 64'; 5-1, Willy 67'i 6-1, Kenty 85'.