El pols amb la història del Girona
L’aterratge dels blanc-i-vermells a l’elit ha engrescat una ciutat tradicionalment culer
GironaGirona està canviant. Majoritàriament entregada als èxits del Barça, la ciutat veu com l’ascens de l’entitat presidida per Delfí Geli potencia un club considerat per molts una segona opció fins fa poc. ¿Continuar donant suport a un gegant com és el Barça o seguir l’equip que tens al costat de casa? És una de les preguntes que deixa el partit d’avui.
La Penya Barcelonista Vall de Llémena (1996), amb seu al municipi de Canet d’Adri, viu aquesta diversificació. Blaugranes de tota la vida, no són pocs els que també són socis del Girona i volen viure un triomf blanc-i-vermell. Josep Martí no vol sentir a parlar de cap altra opció. “Acompanyo l’equip des de fa més de 20 anys, quan jugava a Preferent. Llavors els rivals eren el Farners, el Cerdanyola... i teníem d’entrenadors el Pere Gratacòs i l’Arseni Comas. Imagina’t si en fa de temps!”, exclama el soci 168 del Girona. “De jugadors n’he vist passar molts; però de fenòmens, pocs. Jandro és qui més em va marcar. Duia l’equip fins on volia, era boníssim”, expressa qui també s’ha fet un tip de viatjar seguint el Barça. “Els dos clubs no tenen res a veure, hem d’aprofitar tot això que vivim. Habitualment, a Montilivi hem sigut uns 4.000 i em dol que no s’acabi d’emplenar tot i que hi vinguin equips que només vèiem per televisió”.
L’Àngel, el seu germà, també ocupa el càrrec de secretari de la Penya Els Paparres Gironins. “El meu cor està partit, fa més falta que guanyi el Girona tot i que crec que empataran. He anat amb el Barça arreu del món: Londres, Atenes, París... Però quan el Girona va pujar a Segona, me’n vaig fer soci. La ciutat és la principal beneficiada; en aquest aspecte, estava mancada des del temps del bàsquet. De segur que si ens hi mantenim, en gaudirem”, afegeix sense perdre l’esperança. “Somiar és de franc. Ja s’ha plantat cara al Manchester City, l’Atlètic de Madrid, el Sevilla...”
El president, Lluís Noguer, defensa el costat oposat, aferrant-se a un sentiment blaugrana generat per jugadors com Romário, Stòitxkov i Ronaldo durant la seva joventut. “Soc culer de cap a peus i tant de bo que el Girona es consolidi i repassi tots els rivals, excepte un: al Barça, que no el derroti mai”, manifesta contundentment. “Hem viscut una època en què ser culer és un orgull i Girona ha sigut sempre blaugrana, però ara... fins i tot els meus familiars estan dividits!” Acostumat a fer per al Barça el que faci falta, viurà el partit immers en plena festa major, repartint les mirades cap a la televisió per no perdre’s detall del duel que es viurà a Montilivi. “Tenim una ocasió única de veure futbol de primer nivell, és il·lusionant”.
També serà un duel especial per a la Penya Barcelonista de Palafrugell. Fundada el 1981 i amb Lluís Bosch al capdavant, els seus 1.127 socis l’han convertit en la segona penya del món en volum segons l’últim cens -posició compartida amb la d’Els Tamarells (Illes Balears)-, i a tan sols 68 membres de la FCB Polska (Polònia), que ocupa la posició preferent. “El Barça és un sentiment, no puc anar en contra d’allò que sento des de ben petit. Em sap molt de greu pel Girona, però el partit se l’ha d’endur el Barça”, explica, abans de voler lloar la gesta dels blanc-i-vermells. “Per a la província és un orgull tenir un equip a Primera, han fet una tasca per treure’s el barret”. Passi el que passi, Montilivi viurà un partit històric.
Els Pere Pons, Aday o Borja són el reclam principal d’uns aficionats que tenen marcada a foc la data d’avui, desitjosos de contribuir al creixement d’un sentiment cada cop més arrelat amb l’objectiu de trencar l’hegemonia blaugrana. “Hem de guanyar encara que sigui 1-0, de penal i al darrer minut. I si això passa, que el llanci l’Àlex, que l’altre dia va tenir molta mala sort..” diu el Josep abans que el seu germà l’interrompi: “Si ells tenen a Messi, nosaltres tenim a Stuani”. “El millor és que Machín ha aconseguit fer del Girona un bloc” el corregeix. “A Messi només el pot aturar el metge; aquest noi no té fronteres, se supera constantment” recorda el Lluís Noguer. El seu homòleg, replica: “Que ningú es pensi que pel fet d’enfrontar-nos a un equip novell, ja està tot fet. El Barça ha de ser conscient que patirà, la motivació serà un factor addicional que encara ens costarà un disgust..”. Passi el que passi, Montilivi viurà un partit històric. “Serà gloriós, molt ben parit i desitgem que la primera de les moltes visites blaugranes que ens esperen” finalitza l’Àngel. Què així sigui.
