Publicitat
Publicitat

Deulofeu (18 anys) i Grimaldo (16) estan cremant etapes ràpidament

El futur que ve

Tant és tenir setze anys si tens talent. Tant és si, sobre el paper, et toca jugar amb el cadet o el juvenil i en canvi ho fas a Segona Divisió amb el filial. Perquè, al cap i a la fi, només importa si el teu nivell s'ajusta al lloc on l'has de demostrar, independentment de l'edat que tinguis o la categoria en què competeix la teva generació. Aquest és el cas de dos de les perles més ben cuidades de La Masia, i que aquest diumenge van proclamar-se campions d'Europa amb la selecció espanyola sub-19, amb una victòria per 1-0 sobre Grècia: Alejandro Grimaldo (16 anys) i Gerard Deulofeu (18).

Grimaldo, nascut a València el 20 de setembre del 1995, va debutar amb el Barça B a Segona encara no fa un any- el 4 de setembre del 2011- encara en edat cadet, tot i que abans ja va jugar amb l'equip d'Eusebio a la final de la Copa Catalunya contra l'Espanyol. Aquesta temporada ha jugat entre el filial i el juvenil A a un nivell altíssim, i el premi ha sigut la titularitat del lateral esquerre de la selecció espanyola sub-19, i enguany formar part completament de la plantilla del filial.

El Barça, atent als processos de formació dels seus joves cracs, vol protegir el valencià i aïllar-lo dels elogis per no posar en risc la seva progressió però no amaga que confia en el rendiment que pugui donar. La primera mostra de confiança és que amb 16 anys ja té un peu al futbol professional i un futur esplèndid.

Martí Perarnau, l'autor del llibre El camí dels campions i coneixedor de primera mà del talent que puja de Can Barça, creu que "si Grimaldo canalitza amb moderació les seves ambicions personals pot arribar molt lluny al Barça" perquè "té tota la potencialitat tècnica, física i tàctica" i "concep el futbol amb paràmetres de gran serietat, gairebé com un professional". Després de Jordi Alba, el relleu al lateral esquerre està assegurat.

'Piano, piano'

El Barça viu una de les millors èpoques de la seva història no només amb el primer equip sinó també amb el planter. Sembla que la font de jugadors és inesgotable, que no deixa de rajar qualitat i que cada cop els nous talents són més joves. El soci blaugrana ha d'assimilar cada dia més noms on dipositar les esperances de futur.

Un altre nom que fa temps que sona, i que ha deixat de ser una promesa per ser una realitat, és el de Gerard Deulofeu (13 de març del 1994), també titular amb la selecció espanyola sub-19 i autor de l'espectacular assistència del gol de la victòria sobre Grècia al madridista Jesé. Aquest talent de Riudarenes (la Selva), segons Perarnau, "és possiblement el jugador amb més potencial de tot el planter blaugrana". "D'esprint elèctric i indesxifrable", aquest davanter que recorda Leo Messi ha d'entendre que per arribar a l'elit "s'han d'aparcar els factors que distreuen un jugador i en limiten el progrés" i "canalitzar la seva passió pel futbol en bé de l'equip", com ha fet Messi.

Part d'aquest aprenentatge, d'aquesta reconducció d'una personalitat individualista a una de més solidària, ja l'ha començat a fer al primer equip, amb qui fa temps que s'entrena de tant en tant. Deulofeu va entrar per primer cop en una convocatòria de Guardiola al final de la temporada 2010/11, en un partit a Anoeta, (30 d'abril del 2011) amb 17 anys acabats de fer, però no va arribar a debutar. Aquest dia no va arribar fins al 29 d'octubre, contra el Mallorca al Camp Nou. Guardiola va començar la feina d'anar modelant la personalitat de Deulofeu i preparar-lo per fer el salt, i ara aquesta tasca l'haurà de continuar Tito Vilanova.

Evitar debuts precipitats

Com ja van fer Pep i Tito amb Thiago, de qui van dir que "és molt jove i té encara un gran marge per créixer com a futbolista", Guardiola va mimar les aparicions de Gerard Deulofeu per no trencar l'equilibri entre el que el seu potencial demana a crits ja i el que recorda l'experiència d'anteriors debuts precipitats. La seva progressió és bona, i aquest any segur que tindrà molts més minuts al primer equip.

Com Grimaldo i Deulofeu, molts altres futbolistes en edat juvenil amenacen de triomfar a Segona amb el filial -el davanter Dongou, el central Sergio Ayala o el porter Bañuz-, el pas previ al primer equip, davant adversaris que els doblaran l'edat. Sense sentir-se intimidats, sense timidesa, faran de la seva ingenuïtat la seva gosadia. Eusebio i la resta de tècnics del futbol base blaugrana tenen la responsabilitat de rematar la seva formació. El seu talent farà la resta. Per si de cas, recordin els seus noms.

Més continguts de