Kabul (AfganistAn)"Dreta, esquerra, dreta. Peu esquerre avançat!", crida l'entrenador a l'equip femení de la Federació Afganesa de Boxa. En un gimnàs atrotinat, sota les graderies de l'Estadi Ghazi, testimoni silenciós d'execucions per lapidació de dones durant el fosc règim talibà, una vintena de noies d'entre 15 i 21 anys entrenen tres dies per setmana per ser boxadores professionals. Un desafiament en tractar-se d'un desafiament al llegat masclista de l'Afganistan.
Xabnam, de 18 anys, llança cops de puny a l'aire amb els seus grans guants blaus, davant del mirall, descarregant tota la seva ràbia com si intentés derrocar els murs invisibles que separen les dones dels homes dins de la societat tradicional afganesa. Xabnam es repta a si mateixa perquè sap que en ella hi ha l'esperança del canvi i el reconeixement de la dona afganesa com a esportista professional si aconseguís guanyar alguna medalla als Jocs Olímpics de Londres 2012, que incorporaran, per primera vegada, la modalitat de boxa femenina. "Amb l'ajuda de Déu portaré una medalla", explica Xabnam, que fa quatre anys que s'enfunda els guants de boxa.
"Era molt bona esportista al col·legi i la meva mestra d'educació física em va animar perquè m'unís al club", explica Xabnam. Aquesta jove i les seves germanes, Fàtima, Sadaf i Xudufa, van ser les pioneres del club de boxa femenina que va formar Mohammad Sabir Xarifi, exboxador professional, i totes quatre són candidates per participar als Jocs de Londres. "Vaig triar entrenar noies per demostrar als afganesos que les dones també poden practicar aquest esport; la boxa no és només cosa d'homes", desafia Xarifi, encara que reconeix que ha estat "amenaçat de mort" per entrenar aquestes noies. "Tinc por de les represàlies. M'han amenaçat un parell de vegades uns tipus que em van reconèixer al carrer", adverteix l'entrenador, que denuncia "les escasses mesures de seguretat al club" en un moment en què el país viu una nova onada de violència.
Quan el 1996 les hordes talibans del mul·là Omar van fer seva la pràctica totalitat del control del país van prohibir a les dones la pràctica de qualsevol esport argumentant que es tracta d'una violació de la xaria (llei islàmica). Aquell mateix any se'ls va prohibir treballar i les van tancar sota la presó blava en què es va convertir el burca.
Una dècada després que caigués l'Emirat Islàmic de l'Afganistan no s'han vist grans canvis en la situació de la dona. "L'Afganistan és un país molt religiós i hi ha molts afganesos que tenen pensaments retrògrads i no entenen que les seves filles practiquin esport", lamenta Xarifi. Només les famílies de classe social alta donen suport a les seves filles i les encoratgen perquè facin esport. La resta hi està en contra.
Algunes noies prefereixen entrenar amb mocador i d'altres sense. Asma, de 17 anys, és l'única noia de la família. "Les dones necessiten defensar-se. Quan camines sola pots sentir-te assetjada i de vegades la situació es torna perillosa. Per això vaig decidir aprendre a boxejar per defensar-me. I la meva mare em va animar perquè vingués al club". Els seus quatre germans també són esportistes i practiquen arts marcials. "Jo preferia fer taekwondo com els meus germans, però no vaig trobar classes per a noies. Vaig optar per la boxa".
Xahaila, de 14 anys, és la més jove del grup. Un mocador blanc li cobreix el rostre de nena angelical. "He de ser capaç de defensar-me. Provinc d'una família religiosa, però no veig la contradicció entre practicar l'islam i l'esport. Tinc tot el suport dels meus pares per venir aquí a entrenar, però la meva família no em permetria viatjar fora de l'Afganistan amb l'equip de boxa", afirma la nena. La societat afganesa segueix ancorada en el conservadorisme. Se segueix educant els fills en els preceptes masclistes. Aquest club de dones boxadores obre una petita finestra a l'esperança de futur a l'Afganistan.
