Barcelona“El geni és un llamp amb un tro que es prolonga durant segles”, va dir el premi Nobel de literatura Knut Hamsun cinquanta anys enrere. Messi, el menut extraterrestre futbolístic de Rosario, incansable, segueix engrandint el seu llegat. El mite vivent del Barça va arribar dissabte a l’estratosfèrica xifra de 400 gols amb la samarreta blaugrana després de tancar la victòria del seu equip davant el València (2-0). El rècord del davanter, una peça artística que segueix polint amb el pas de les jornades, és fruit del seu enorme talent i d’un esforç gairebé titànic. Messi celebra haver arribat a un nou centenar de dianes 11 temporades, 37.386 minuts i 471 partits després, ni més ni menys. Al Camp Nou, el jugador de 27 anys va demostrar una vegada més que els seus recursos no tenen fi i que aconsegueix fites que altres no són capaços d’imaginar. L’argentí és tot talent, un futbolista que s’entén a partir de la seva qualitat tècnica, brillant, però que està supeditat al seu físic.
Estat de forma
L’equilibri entre el bon estat de forma de Messi i les seves capacitats tècniques és el que genera la seva màgia. L’argentí és lluny de ser un home que destaqui pel seu físic, però necessita, vulgui o no, estar en forma per desplegar la seva millor versió. El seu joc, elèctric i basat en canvis de ritme, parteix de petites distàncies per acabar dibuixant infinites trajectòries, amb el desgast que això comporta. L’esquerrà és l’alma mater del Barça. Ell vol jugar-ho tot, i el seu equip necessita que ho faci. Això, però, té un preu. “Els meus jugadors no han tingut avui la gasolina que normalment tenen. Hem tingut poc temps per recuperar forces”, va dir Luis Enrique després del partit de dissabte, fent referència a l’exigència del calendari, desmesurada. El fals nou signa números divins, però és ben humà. Messi comença a mostrar símptomes de cansament al tram decisiu de la temporada. Contra el Madrid i aquest cap de setmana davant els de Nuno, l’argentí va acabar el xoc gairebé fos. La seva diana va ser una bona radiografia de la situació. El davanter, després de rebre una pilota al mig del camp, va protagonitzar una maratoniana cursa abans de plantar-se a l’àrea rival i picar la pilota per sobre de Diego Alves sense gaire esma. El brasiler va aturar el llançament, però no va poder evitar que el refús anés als peus del seu rival, que va empènyer la pilota al fons de la xarxa. La decisió no era errònia, ja que el davanter posiciona el cos cap a la dreta, preparant un hipotètic xut al pal llarg. L’execució, però, va ser pròpia d’un home sense oxigen, sense frescor. El millor jugador del món, un dels més veloços d’aquesta disciplina esportiva, sembla que està perdent el punt de frescor que el porta a prendre les decisions adequades en el moment correcte.
Desgast no vol dir lesió
El cansament que pateix el del Barça és relativament preocupant. Un Messi a mig gas és més perillós que la majoria d’efectius que conformen l’actual univers futbolístic. El desgast, a més, no és sinònim de lesió. Les temporades 2010/11 i 2011/12, el blaugrana va fer rècord de minuts disputats (4.573 i 5.520, respectivament) però no va patir cap problema físic. Quan la preparació és bona, la condició física també. El club té l’obligació de cuidar Messi si vol comptar amb ell per als xocs calents del curs. L’argentí no està exempt d’aquest procés. Cuidar-se o no pot esdevenir la diferència entre l’èxit i l’horror. Demà nova prova de foc davant el PSG. Això no s’atura.
