Publicitat
Publicitat

I també saber jugar en vertical. L'Arsenal, amb un estil diferent, ho va fer

Per guanyar el Barça cal deixar-s'hi el fetge

L'Arsenal presumeix d'haver derrotat el Barça jugant bon futbol. Però això no vol dir que sigui el mateix estil. En molts aspectes, els anglesos van ser fidels al llibre d'estil del Barça per derrotar-lo.

Pocs equips poden presumir d'haver derrotat el Barça de Guardiola a Europa. Dos ho han fet en partits de tràmit per als blaugranes, el Wisla i el Xakhtar. I dels altres tres, dos ho han fet tancant-se en defensa i llançant contraatacs en què la sort els ha somrigut, el Rubin i l'Inter. Només l'Arsenal, doncs, ha estat capaç de derrotar els blaugranes intentant posar en pràctica un futbol ofensiu en què la pilota sempre es toca. Ara, una cosa és tocar-la, i una altra ben diferent com es fa.

La premsa anglesa, sempre preparada per sortir a preservar els seus interessos com a defensors de les essències del futbol, reconeixia ahir que si el Barça hagués aprofitat alguna ocasió més potser no estarien parlant d'una victòria històrica. Sí, històrica, com la definia la crònica de The Times . A The Guardian , Paul Hayward escrivia: "La bellesa del joc del Barça no és gens inútil, però els dubtes encara pengen sobre aquest equip". Bàsicament, el Barça havia aconseguit que tothom es quedés bocabadat mirant el seu joc esperant el moment en què una ensopegada els deixés començar a buscar punts febles. Kevin McCarra, de The Guardian , admetia que el mèrit del triomf de l'equip del nord de Londres era haver derrotat "el gran favorit per guanyar la Lliga de Campions intentant jugar d'una manera similar a l'equip que a l'Arsenal li agradaria ser".

L'element de la verticalitat
Tant la premsa com els jugadors de l'Arsenal, però, admetien que ben cert és que havien fet un gran partit, però que havien guanyat modificant una mica el seu sistema de joc. Perquè el Barça t'obliga a viure "sempre al límit de la desgràcia" si el vols derrotar, com va admetre Wenger. O et toca defensar tancat sobre la teva porteria, com van fer l'Inter i l'Hèrcules, o converteixes el partit en un combat cos a cos per la pilota, lluitant per aprofitar els espais que es generen, especialment entre línies o a l'esquena dels defenses, com va fer l'Arsenal. Però si el Barça sempre vol la pilota i la toca, l'Arsenal va ser més vertical que mai. Bon joc, sí. Però no el joc de sempre dels gunners , com van intentar fer la temporada passada.

"Amb 1-1, els hem fet mal a la seva esquena", reconeixia Jack Wilshere. I Guardiola, posats a destacar, va destacar que l'Arsenal és molt bo en els contraatacs. Sí, l'equip de qui tothom diu que és tan bo en la possessió en estàtic, jugant a la contra. Un fet no gaire normal, però que l'Arsenal explota quan toca. "Calia intentar aprofitar els espais que deixen els seus laterals, fer-los córrer molt. Intentar treure profit del fet que sempre volen jugar a futbol", admetia Gael Clichy, que va ser l'autor de l'assistència a Van Persie en el gol de l'empat. Un gol que no neix de la verticalitat, a diferència del segon.

El segon gol, com si fos l'Inter
El segon gol de l'Arsenal a l'Emirates és un bon exemple del tipus de jugades que fan mal al Barça. Koscielny va recuperar una pilota a la frontal, i des de llavors, els gunners van fer cinc passades en 18 segons, van recórrer 92 metres i van marcar el gol. Verticalitat, tot i que curiosament el gol a la contra va arribar quan Walcott ja no hi era i Nasri jugava per la dreta.

Un gol força similar al segon de l'Inter en l'anada de les semifinals de la temporada passada. Pèrdua de Messi per la dreta, recuperació rival (entre Motta i Zanetti), i cinc futbolistes intervenen en la jugada, que va de dreta a esquerra, conduïda per Pandev. Milito i Maicon van finalitzar la jugada en gairebé el mateix temps: 15 segons. La verticalitat, doncs, és la gran arma dels rivals.

La clau, així, és la pèrdua de pilota del Barça que genera contres, un risc que és impossible no córrer quan tens la pilota. I un cop la recupera el rival, hi ha el model de l'Hèrcules, l'Sporting o l'Inter, de llançar l'esfèrica ràpidament cap al rival, o el que va fer l'Arsenal: recuperar per tocar ràpid. El que l'Inter molts cops feia amb una passada molt llarga de Sneijder a Milito, l'Arsenal ho va fer en quatre tocs no gaire llargs de futbolistes amb bon toc.

Perquè l'Arsenal va voler disposar de la pilota, però l'ús que en va fer va ser molt diferent. Durant el primer temps, l'equip va defensar al seu propi camp, i quan recuperava intentava conduir massa la pilota, especialment amb Walcott. L'Arsenal no és com l'Inter, que pot fer un desplaçament llarg de pilota. Els anglesos volen que la pilota sigui sempre sobre la gespa, tot i que li donen velocitat. En els segons 45 minuts, van pressionar més avançats per recuperar més a prop de la porteria, van canviar Walcott per tenir un munt d'homes de joc associatiu (Cesc, Wislhere, Arxavin i Nasri) i van saber explotar les contres per obtenir un triomf que també es va basar en factors psicològics i físics.

L'element psicològic
Un dels factors per poder derrotar el Barça és la motivació. Perdre la por al millor equip del món. Abans de les semifinals de Copa, els dos tècnics dels possibles rivals de l'equip de Guardiola, Oltra i Lotina, admetien que el fet de classificar-te per trobar-te el Barça no sabien si era un regal o un problema. Els tècnics rivals es veuen obligats molts cops a motivar els seus jugadors perquè no surtin a la gespa pensant que seran una nova víctima dels blaugranes. "Els he dit que no han de tenir por: onze contra onze, res més. Si surts davant d'un equip com aquest pensant que no pots guanyar, doncs no guanyes. I jo vull un equip que pensi que sempre guanyarà", deia el tècnic del Copenhaguen Stale Solbakken, que va aconseguir un meritori empat 1-1 a la capital danesa. Arsène Wenger reconeixia dimecres a la nit: "Avui sabíem que podíem derrotar-los. Fa un any, no ho sabíem". El tècnic alsacià ha preparat molt la motivació utilitzant la derrota de la temporada passada per motivar els seus jugadors. I els ha funcionat.

"Quan ets jove, poder derrotar els que són millors que tu és una motivació. Volíem derrotar el millor equip del món", deixava clar el jove Jack Wilshere, que va jugar un partit increïble. Per enfrontar-te al Barça, et cal creure en tu mateix i estar disposat a sacrificar-te: "Si toca estar 90 minuts perseguint la pilota sense tenir-la, estaré 90 minuts perseguint la pilota", va dir Cesc a la zona mixta. Fe, sacrifici i un bon físic, perquè cal córrer molt per jugar contra el Barça. Els dos equips, de fet, són els que més quilòmetres han fet fins ara en els vuitens de final: més d'11.000.

L'element físic
Més enllà del debat sobre si el Barça està bé físicament durant el mes de febrer (Xavi va afirmar que l'equip està perfectament), ben cert és que cal fortalesa física per perseguir els blaugranes. I l'Arsenal està en un moment dolç. "L'any passat teníem 5 o 6 lesionats, ara no", admetia Cesc. A més, els anglesos no tallen la temporada per la meitat amb aturada nadalenca, i sempre afronten els primers mesos de l'any en forma perquè és quan arriba la Copa i les semifinals de la Copa de la lliga. "Ens deixarem la pell al Camp Nou", advertia Wilshere. El migcampista, però, potser oblida que el manual d'estil per derrotar el Barça conté una advertència: que gairebé mai funciona. Perquè si Pedro fa el 0-2 o es xiula penal, ahir a Anglaterra haurien estat tristos.

Més continguts de