El Celta torna a despullar el Barça
BarcelonaEl Barça cada dia és millor en l’estratègia, té més i millors alternatives tàctiques, però a força de ser original ha deixat de ser natural. A la terra maleïda de Balaídos l’equip de Luis Enrique va tornar a evidenciar problemes a l’hora de dominar el joc, l’essència d’aquest grup durant els últims anys. El Celta va guanyar 4 a 3 el Barça després d’una primera meitat en què va ensenyar totes les debilitats dels catalans, amb un dolorós 3 a 0 al descans. A la represa, més per rauxa que per seny, llançats per l’orgull de Gerard Piqué, els blaugranes van intentar que l’èpica esborrés la mala imatge col·lectiva, però un error de Marc-André ter Stegen amb els peus va fer impossible l’acte de fe de Piqué.
La idea de Berizzo
Malgrat que el Barça va sortir a Balaídos amb el record ben present de la sotragada de la temporada passada, el bon joc, jugant ràpid perquè la pressió asfixiant del Celta no arribés mai a temps, es va esvair als quinze minuts. Pura efervescència. Una jugada reflectia que el Celta continua sent l’assignatura pendent de Luis Enrique, l’equip que despulla més les deficiències en el joc de posició d’aquest Barça: Piqué i Mathieu passant-se la pilota amb Ter Stegen sense poder connectar amb els migcampistes, incapaços de superar la pressió gallega.
Eduardo Berizzo, portant a l’extrem la lògica bielsista, t’obliga a jugar-te en l’un contra un tots els duels, amb una pressió home a home que se li ha ennuegat al Barça durant els últims temps. I això que Luis Enrique hi dóna voltes, i busca solucions per respondre al plantejament de Berizzo. Ahir per tercer partit consecutiu contra el Celta va fer seure Rakitic a la banqueta i va apostar per dos interiors com Arda Turan i André Gomes, jugadors amb capacitat per desbordar en l’un contra un i desfer el nus gallec. El pla va fallar.
El Celta sempre et porta a límit del precipici i t’obliga a canviar el teu patró per sortir en llarg o arriscar en la sortida des de darrere. I aquí van començar els problemes. El primer i tercer gol van arribar després d’un error en la primera fase de construcció, amb les peces fora de lloc, separades molts metres per fer gran el camp als gallecs. El Celta robava i picava sense compassió. Ter Stegen va intentar connectar amb Busquets amb una passada a l’espai, perquè el de Badia no rebés d’esquena, sinó orientat per sortir de l’ofec rival. Busquets va arribar tard, cosa que va permetre que Iago Aspas dibuixés una traçada perfecta per l’electricitat de Pione Sisto, que superant Alba per velocitat va creuar la pilota davant el porter alemany.
Menys va necessitar el Celta per eixamplar el marcador. Amb un pilota des de la seva pròpia àrea, Busquets calcula malament el salt i converteix el dos contra un sobre Iago Aspas en una acció directa del davanter gallec sobre Piqué, que l’atacant resol amb un xut creuat al pal llarg. El Barça s’estava recuperant de la sotragada quan una nova pilota perduda a la primera línia va exposar les debilitats blaugranes, amb Wass filtrant una assistència a l’esquena de la defensa culer que va interceptar Mathieu, marcant en pròpia porteria. El Barça naufragava sense rumb, incapaç de trobar solucions futbolístiques a la marea gallega, impetuosa a l’hora de lluitar les pilotes dividides i mai deixant girar els futbolistes del Barça que sempre rebien d’esquena.
Un Barça amb caràcter
A la represa l’onatge gallec es va suavitzar, en part perquè Luis Enrique va situar sobre la gespa Andrés Iniesta i també perquè el Barça va apujar la intensitat -empès pel caràcter guanyador de Piqué- per no caure doblegat sense, almenys, rebel·lar-se. El conjunt blaugrana va poder treure el cap per agafar aire gràcies novament a l’estratègia. Córner en curt, les peces es comencen a descol·locar, Iniesta situa la pilota al primer pal, i Piqué creua tota l’àrea en diagonal per avançar-se imperial a la sortida de Sergio Álvarez. Novament la pissarra de Juan Carlos Unzué. Novament l’estratègia sortint al rescat dels problemes en el joc combinatiu que té el Barça durant moltes fases de la temporada.
La manera com Piqué va anar a buscar la pilota deixava clar que l’ambició catalana anava més enllà del gol de l’honor. També a pilota aturada va arribar el segon. Les possessions se li feien curtes al Celta, Arda feia llarg el camp pel carril dret, i una entrada des de segona línia d’André Gomes va acabar amb penal dubtós sobre el portuguès. Neymar no va fallar i va superar el porter rival arran de pal.
El vent bufava del costat blaugrana, però un error de Ter Stegen va dinamitar el vaixell blaugrana. L’alemany va intentar superar amb un toc bombejat la pressió de Pablo Hernández -d’indestructible fe per perseguir una pilota impossible-, però en un excés de confiança va tocar massa suau i va permetre al futbolista del Celta posar el cap i deixar Ter Stegen amb un pam de nas.
El Barça havia remat molt per intentar arribar viu al final del partit, però va morir ofegat novament per la pressió rival: Hernández va anar a buscar aquella pilota fins a l’àrea petita del Barça per la convicció en les idees de Berizzo. Una convicció que també té Ter Stegen en el seu joc de peus, però que ahir es va convertir en excés de confiança. La línia és fina.
Però, tot i el fort sotrac, Piqué no volia rendir-se, sabedor l’empat del Madrid contra l’Eibar. Jugada per banda dreta de Denis Suárez -cada cop menys protagonista- i Piqué resolia al segon pal amb un cop de cap forçat, amb tota l’ànima. Quedaven quatre minuts, i el Barça tenia Paco Alcácer i Suárez al cor de l’àrea per buscar l’empat. I va tenir dues ocasions. La primera en una centrada en diagonal des del costat esquerre en la qual Neymar va guanyar l’esquena als centrals gallecs, tot i que la seva rematada llançant-se en planxa enrere, totalment forçat, va marxar fregant el pal dret de la porteria rival. I la segona i última, esclar, havia de ser per a Piqué, l’últim a abaixar els braços, omnipresent a totes les zones del camp. El remat del central va anar fora i el Barça va desaprofitar l’ocasió de situar-se líder.
