Publicitat
Publicitat

Els infeliços

José Mourinho anava boig per entrenar el Barça. Quan el barcelonisme cantava les absoltes a Rijkaard, Marc Ingla i companyia van anar a sondejar-lo a Portugal. Mourinho, que ja els esperava amb un PowerPoint a punt, va començar a salivar. Aquí s'havia fet gran, al costat de Bobby Robson, de Van Gaal, amb els amics de Sitges i algunes nits al Luz de Gas. Li agradaven el club, l'estadi i la ciutat i es delia per tornar, per la porta gran, com a primer entrenador d'una plantilla que encara no gosava donar els galons als Xavi Hernández i Andrés Iniesta i que s'havia esberlat pels egos i les gelosies entre Samuel Eto'o i Ronaldinho. Mourinho va fer una carta als Reis en què demanava tant poder dins del club que fins i tot els partidaris de la seva elecció es van espantar. Laporta va triar Guardiola i la resta del conte de fades ja el sabem.

La història d'un Mourinho desenganyat, però, va anar per una altra banda. Va fer campió tot un Inter que feia dècades que no guanyava res, però el calendari -com ja li havia passat amb el Chelsea- el tornava a enfrontar al Barça. Després que aquí li donessin carbasses, el seu amor es va tornar ressentiment. I més encara quan Florentino Pérez el va fitxar pel Madrid amb l'objectiu de destronar el Barça. De mica en mica, la seva impotència per complir amb l'encàrrec l'ha anat traient de polleguera i ha acabat per encomanar les seves dèries, pors i fatxenderies a un equip que no s'assembla en res al Madrid de Gento, Butragueño o Raúl.

Fa tota la sensació que José Mourinho pot guanyar 15 milions d'euros, pot entrenar un gran club del món, però que no és feliç treballant al Reial Madrid com tampoc no ho era a l'Inter de Milà perquè, possiblement, li falta el que més il·lusió li feia.

Amb Neymar, ves per on, pot passar algun efecte semblant. El jugador brasiler es deleix per jugar al Barça i, en principi, estava disposat a esperar -si convenia- un parell d'anys. Ell, que amb 19 anys ja té un molt bon contracte amb el Santos, que no es pot tallar la cresta per un acord publicitari que l'ha fet d'or, té la il·lusió de jugar al Camp Nou, al costat de Lionel Messi, i al millor equip del món. Sandro Rosell, que continua tenint línia directa amb el futbol brasiler, assegura que no li consta que Neymar ja hagi signat pel Reial Madrid. El jugador, que no refusa els micròfons, insisteix en el mateix. Ell sap que la felicitat la trobarà al Barça. La resta només són diners. Florentino, però, necessita una altra cortina de fum que, després de la derrota al camp del Llevant i l'empat a Santander, tapi l'enèsima tangana i la penúltima vergonya. Encara no hem vist res.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT