Publicitat
Publicitat

INIESTA I PEDRO BRILLEN AMB LLUM PRÒPIA

Sense patir, el Barça traspassa la pressió al Madrid golejant un Racing molt digne

Quan juga el líder, el mèrit és cosa del col·lectiu

El Barça s'ha despertat amb el Madrid a set punts: els blancs juguen avui amb la pressió de la nova victòria d'un Barça que va saber jugar de nou com un equip, i no com un grup de noms propis.

Quan tens els tres millors jugadors del món sobre la gespa, és molt temptador posar noms propis als triomfs del Barça. Per sobre d'aquests noms, però, hi ha una feina col·lectiva que permet als homes de Pep Guardiola sumar ja 14 jornades de Lliga consecutives aconseguint una victòria. Xifres que, sumades al joc de l'equip, fan que tot sembli fàcil. Però hi ha una feinada darrere de tot plegat.

Ahir el Barça va fer un nou pas endavant. Un d'aquells passos petits que no seran recordats, ja que de partits millors -i de pitjors- se n'han vist molts. I se'n veuran. El triomf, davant d'un Racing que mai va desdibuixar-se, permet en primer lloc pressionar més el Madrid, que es desperta a set punts de líder. Però també reforça la feina d'un equip que, a més d'exhibicions fantàstiques, també necessita dies de sobrietat, de feina ben feta. Sense prodigis de l'altre món, però sense errades infantils. Sense golejades d'escàndol, però amb la feina pròpia d'un equip campió. Ahir el mèrit va ser una mica de tothom. Potser és cert que Iniesta i Pedro viuen un moment dolç tant per la continuïtat com per l'olfacte golejador, però Villa, a qui li fallava la punteria, va estar fantàstic posant en problemes la defensa avançada dels visitants. I darrere, Abidal va ser el baluard defensiu, juntament amb un Valdés que va tenir bastanta feina i que va resoldre sempre bé. Perquè el Racing va ser exigent amb un Barça en què Piqué havia de descansar, però que va acabar jugant per les molèsties físiques de Puyol. Guardiola sempre diu que tothom tindrà minuts, i ahir Adriano i Maxwell en van tenir i van complir, tal com van fer Keita i Bojan quan van entrar.

Ara, davant d'un calendari tan atapeït, és normal pensar en el cansament físic, i parlar de rotacions i d'autogestionar-se. Però també hi ha el cansament psicològic. Haver de lluitar fins a l'últim segon cada quatre dies, patint per guanyar partits, també desgasta. I una de les virtuts d'aquest Barça és que manté la tensió competitiva, però per defecte guanya els partits tirant pel dret, sense patir psicològicament. Els seus partits esdevenen un acte de professionalitat i serietat, no sempre són actes de fe com el de San Mamés o el del camp del Chelsea, ara fa dos anys. I això ajuda.

Evitar patiments, clau
Ahir, per exemple, el Racing ja havia rebut el primer gol als 90 segons de joc. Còrner a favor del Barça, Messi la rep, fa una paret preciosa amb Villa, pica la pilota per sobre de Toño i Pedro, amb el pit, fa el primer, en posició dubtosa. De fet, el xut de Messi ja entrava, però Pedro va voler assegurar el gol corrent el risc d'anul·lar-lo. Per a Pedro, un nou gol, marcat amb el pit, com Messi a la final del Mundial de Clubs. Menys espectacular que aquell, però amb un mèrit de joc col·lectiu evident. Guardiola deia en la roda de premsa posterior al matx que els còrners en llarg solen tenir més opcions de no portar perill per una qüestió d'alçada. Jugats en curt, en canvi, es converteixen molts cops en peces d'orfebreria treballades per diferents artistes.

Els primers minuts van ser especialment brillants. Una pressió increïble sobre la defensa del Racing, molt de toc, molt de moviment, i un rival digne que la volia treure jugada i no renunciava a somiar malgrat haver rebut un gol als 90 segons. Els càntabres, però, patien per arribar a Valdés, mentre que en els primers 45 minuts el Barça hauria pogut fer més gols. En va fer dos: el segon, de penal, el va signar Messi (un penal forçat per Villa i que l'argentí va dedicar a la seva mare). Toño, brillant, va evitar que un Racing que vivia al llindar de la tragèdia tirant el fora de joc molt avançat fos golejat. En els últims minuts del primer temps i en l'inici del segon el Racing va viure els seus millors minuts gràcies a la bona feina de Rosenberg, que aprofitava els problemes de Puyol i alguna errada puntual de Sergio Busquets. Abidal i Valdés, però, ho solucionaven tot.

Els somnis del Racing mai es van convertir en fets. Un gol d'Iniesta als 12 minuts de la segona part ja va ser massa per als homes de Miguel Ángel Portugal, que van treure la bandera blanca obtenint el premi de no ser golejats per un Barça que fa de la constància la seva bandera. Constància i talent, esclar.

Per a més informació sobre el partit: www.ara.cat/esports/barça

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT