Publicitat
Publicitat

LA VAGA ARRIBA ALS ESPORTS

La Lliga espanyola i la NBA, aturades per les negociacions dels convenis dels esportistes

Els jugadors, amb la paella pel mànec

Els camps de primera en què ahir s'havien de jugar partits van quedar buits. A l'altra banda del món hi ha jugadors de la NBA que busquen equip a l'estranger perquè la seva lliga potser no es disputa.

Aquests últims dies l'activitat a les oficines del Reial Madrid ha estat frenètica. A part de tot el que fa referència a la Supercopa d'Espanya, el club blanc s'ha mantingut en contacte permanent amb la Lliga de Futbol Professional i l'Associació de Futbolistes Espanyols per veure si finalment hi havia vaga. Just el dia en què deixaven de vendre entrades per al debut en Lliga a casa davant de l'Athletic, a les mateixes oficines es negociava fort per fitxar Rudy Fernández per a la secció de bàsquet aprofitant que a l'altra banda de l'Atlàntic hi ha vaga a la NBA. Però si a la Lliga espanyola la vaga l'organitzen els esportistes, allà la tiren endavant els clubs.

A tots dos llocs, però, el problema és el mateix: el conveni col·lectiu dels esportistes. Els principals motius de discordança entre la Lliga de Futbol Professional (LFP) i l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) es troba precisament en l'actual conveni col·lectiu, que segons l'associació de jugadors no aporta prou garanties de cobrament per als jugadors. El sindicat dels futbolistes exigeix l'elaboració d'un nou conveni en què la llei de l'esport estigui per sobre de la llei concursal, una legislació mercantil a través de la qual els clubs poden no fer front als deutes acumulats i congelar el pagament dels sous dels seus jugadors. L'AFE fins i tot demana que els equips que no paguin els treballadors acabin perdent una categoria, com ja passa a Itàlia.

L'AFE calcula que ara mateix els clubs de Primera i de Segona deuen més de 50 milions d'euros a 200 jugadors professionals. Molts d'aquests clubs han firmat contractes amb sous que no poden pagar. Però acollint-se a la llei Concursal, poden deixar de pagar fins al 50% dels sous. En no avançar en les negociacions, els jugadors s'han plantat amb una vaga, tal com ja van fer el 1979, quan també era comú que clubs com el Llevant fessin grans fitxatges, com Cruyff, i després no paguessin. L'AFE sap que la seva posició és forta, ja que sense els jugadors professionals la LFP perd un producte que dóna molts diners, per la qual cosa no cedeix ni un pam i adapta la vaga als seus interessos. Els futbolistes creuen que en trauran alguna millora, i fins i tot ja insinuen que podrien declarar la vaga indefinida. En espera de les properes reunions, però, els jugadors es poden entrenar, perquè saben que la clau de tot plegat -el que dóna diners- són els partits.

La qüestió dels entrenaments

Malgrat que a la declaració de la vaga també es parlava de no treballar als entrenaments, l'AFE ha decidit deixar als jugadors llibertat per entrenar-se aquests dies. I és que qualsevol expert físic sap que aturar-se ara podria tenir conseqüències greus sobre l'estat físic dels jugadors aquesta temporada. Ahir, tot el Barça es va entrenar malgrat que Guardiola els havia donat la llibertat d'escollir si volien descansar. Avui, en canvi, no hi ha feina programada, però demà sí, abans del Gamper, que es jugarà perquè és un partit amistós. El Madrid també va entrenar sense saber quan jugarà el pròxim partit oficial. I sense saber tampoc, als despatxos, si podran gaudir dels serveis de Rudy Fernández per a la secció de bàsquet la pròxima temporada. Per saber-ho, li caldrà confirmar si finalment no hi ha NBA per culpa d'una vaga diferent: la de la patronal, aturada coneguda com a locaut.

La vaga de la patronal

La NBA va decretar el locaut el juliol passat. La clau de tot plegat, per descomptat, són els diners. Amb la crisi econòmica, els propietaris de les franquícies afirmen que perden diners, ja que no poden pagar els sous dels jugadors, malgrat que a la NBA hi ha un màxim salarial establert. Els propietaris demanen als jugadors renegociar el seu conveni perquè es rebaixin el sou, però no cedeixen. Finalment, han estat els propietaris els que per segon cop a la història han declarat l'aturada. El primer cop va ser la temporada 98-99, en què un altre tancament patronal va rebaixar de 82 a 50 el nombre de partits.

La NBA hauria de començar l'1 de novembre, però les posicions de les dues parts són tan llunyanes que molts ja s'imaginen un any sense la millor lliga del món. I tot, perquè els clubs no poden pagar uns jugadors que saben que potser cobraran més jugant a equips russos o xinesos durant un any. A la Xina, però, de moment la Federació xinesa no dóna permís als clubs per fitxar estrelles de la NBA, però els dirigents esportius locals mediten fer una excepció ja que seria un cop d'imatge que la Xina fitxés jugadors dels Lakers.

La NFL, també

Als Estats Units també s'ha viscut intensament el cas de la Lliga de Futbol Americà, la NFL, on també es va declarar el locaut després que expirés el conveni en vigor dels esportistes. Els propietaris de les franquícies de futbol americà es van negar a mostrar els balanços econòmics, en els quals asseguren que perden molts diners, i això va fer enfurir els jugadors, que hi veien un pretext per retallar-los el salari.

El sindicat de jugadors (NFLPA) es va dissoldre per poder tenir via lliure a l'hora de demandar els propietaris. Finalment, però, es va arribar a un acord que ha evitat posposar l'inici de la competició aquest pròxim setembre.

Als Estats Units s'han viscut diferents vagues amb el pas dels anys. Les temporades 1994/95 i 2004/05 hi va haver tancament patronal de la Lliga d'Hoquei sobre Gel (NHL), lliga que ha viscut també vagues dels jugadors, tot i que no tantes com la Lliga de Beisbol (MBL), en què hi ha una llarga tradició de conflictes entre jugadors i clubs pels sous.

A Europa, la Premier League ha viscut tres intents de vaga des de la seva creació: el 1991, el 1996 i l'últim l'any 2001, quan els futbolistes van lluitar per quedar-se part dels drets de televisió. Aquestes convocatòries no van arribar a aturar partits, a diferència de la lliga argentina, en què s'han viscut fins a quatre vagues des del 1970, o la lliga brasilera. Darrerament també s'han viscut vagues a la lliga de bàsquet d'Israel. Són vagues en què els jugadors solen aconseguir millores, ja que sense ells, no hi ha esport.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT