De l’Agustinet a l’Agustinàs

BarcelonaEls barcelonistes saben de memòria que Montal va portar Cruyff el 1973, i que durant una temporada tan intensa com breu el Barça va recuperar l’esperit guanyador que havia perdut a Berna, el 1961. La Trinca va cantar allò de “…i cridem plens de moral / l’any que ve no farem riure / visca Catalunya lliure / visca el Barça i en Montal!” Però Montal ja va començar el desacomplexament culer abans de fitxar l’holandès. El 1970 va enfrontar-se al règim quan l’escandalós arbitratge (per dir-ho suaument) de Guruceta contra el Madrid. Va continuar amb la denúncia dels draps bruts de jugadors estrangers que es feien passar per oriünds, amb la valentia de fer parlar en català la megafonia de l’estadi (un governador civil l’hi va prohibir i en plena llotja el va amenaçar: “La próxima vez te lo diré de otra manera ”). El cant del Barça (Valls Gorina, Picas i Espinàs) és del 1974. I el novembre del 1975 Montal va enviar un telegrama a la Zarzuela que deia: “ En estos transcendentales momentos, ruego eleve a S.A.R. testimonio de adhesión personal y de nuestro club, haciendo votos para un futuro de convivencia pacífica y democrática que S.A.R. representa ”. Va ser una presidència valenta, la de l’Agustí Montal i Costa. Els amics li deien l’Agustinet però avui escau recordar-lo com l’Agustinàs.