Amb lluita i futbol, l’Espanyol demostra de què és capaç

Cornellà De LlobregatContra l’horari, contra tres gols rivals i contra un dominador Las Palmas, l’Espanyol va afegir bon joc a l’orgull per derrotar 4-3 un rival que no va rendir-se i que va exigir la millor versió d’un conjunt que va patir i va gaudir.

Quan el partit encara no s’havia tret les lleganyes, David López va despertar de cop Cornellà saltant sol i rematant poderosament un córner servit per Jurado. El santcugatenc es va reivindicar un cop més com el gran multiusos blanc-i-blau: capaç de recuperar pilotes, generar joc, ordenar els companys, pressionar, liderar i, també, anotar. Sens dubte, un inici de somni per a un Espanyol que, amb avantatge al marcador, va posar el pilot automàtic. A partir d’aquí, el duel va reiniciar-se amb el guió esperat: el Las Palmas proposava amb rondos eterns mentre que l’Espanyol esperava, pacient i ordenat. El conjunt de Quique Sánchez Flores ha viscut tants partits en aquesta situació que ha après a afrontar-los amb una tranquil·litat digna de qui sembla gaudir dels atacs rivals.

És un escenari, però, perillós. La monotonia del monòleg canari va anar relaxant l’atenció d’un Espanyol que per moments semblava conformar-se defensant, i , en una empenta de coratge i atreviment, Lemos va provar l’atenció de Diego López amb un xut llunyà que va trencar el tedi canari i va sorprendre el porter gallec, que podria haver-hi fet alguna cosa més. L’empat va despertar l’Espanyol, que va entendre que, amb un gol inicial, no n’hi havia prou. Calia fer un pas endavant, i el va fer. El Las Palmas seguia sent el dominador, però els blanc-i-blaus, que minuts abans de l’empat havien desaprofitat una claríssima doble ocasió de Moreno i Piatti, van trobar espais en els últims segons del primer temps. Piatti, poc actiu reubicat a la banda dreta, va desfer-se amb habilitat d’un rival que va relliscar i, des de la línia de fons, va assistir Moreno perquè aquest tanqués la primera meitat amb gol. I ja en van onze del perpetuenc aquest curs. Si la primera part havia tingut un domini clar, la segona va viure de la bogeria. Lemos va tornar a empatar passats pocs minuts de la represa amb un gol de cap, però novament la resposta periquita va ser letal. Només tres minuts després del 2-2, una poderosa arrencada de Caicedo, que va superar en carrera l’últim defensor, va servir perquè Lizoain li fes una falta clara i l’àrbitre la castigués amb penal. Piatti va assumir la responsabilitat i no la va desaprofitar.

Moreno reparteix joc

La tercera estocada dels locals va contribuir a distorsionar les possessions d’un Las Palmas que va anar perdent protagonisme a costa d’un Espanyol capaç de discutir el domini als canaris. Sense la pilota, i cada cop més exigit per les bandes blanc-i-blaves, el Las Palmas va mostrar la seva faceta més discreta, aquella que li impedeix endur-se un triomf a domicili des del 22 d’agost, en la primera jornada de Lliga a Mestalla. Amb el rival tocat i fet un sac de nervis, l’Espanyol va entendre que era l’hora de sentenciar. Moreno va endarrerir la posició per servir d’enllaç amb el mig del camp, i així va néixer el quart gol local: assistència deliciosa per a Jurado, que va superar Lizoain en l’un contra un. El partit semblava sentenciat, però la distensió va tornar a jugar una mala passada a l’Espanyol. Un gol de Mateo en el tram final va tornar a reanimar un duel que semblava mort.

L’objectiu europeu segueix viu: ara el que cal és arrossegar més afició.