Les lluites pels fitxatges
He de confessar que això dels fitxatges és molt divertit. Quan la pilota no roda ens distraiem amb noms i més noms i ens imaginem com podrà ser la plantilla del nostre equip. I ens convencem de si ens agraden més o menys depenent de la proximitat del jugador al nostre club o al del nostre enemic. Recordo l’estiu de Neymar, per exemple. Quan semblava que ho tenia fet amb el Madrid ens semblava en nen malcriat i que era més famós per les seves picabaralles i pentinats que pel seu futbol. Però quan va acabar fitxant pel Barça ja vam destacar la seva qualitat i el seu talent.
Cada estiu hi ha jugadors que sonen a la vegada per als dos clubs. Moltes vegades és cert; d’altres, maniobres dels representants o dels mateixos dirigents per aconseguir un resultat millor. L’estiu de Cesc, per exemple, el 2011, quan primer semblava que anava al Madrid i finalment va recalar al Camp Nou. O amb Luis Suarez, sobre el qual també vam llegir moltes portades que ja el vestien de blanc i, afortunadament per al Barça, va acabar de blaugrana.
Però últimament els noms pels quals es barallen els dos grans clubs de la Lliga no són ni de bon tros els que voldríem. Sense anar més lluny, resulta que l’any passat el Barça li va prendre André Gomes al Madrid en una operació brillant, tot i que després del seu rendiment la primera temporada no ho sembli ni de bon tros. I ara la pugna és per un tal Dani Ceballos, que sobretot ha despuntat en aquest europeu sub-20. I tots a córrer. Si és tan bo, ¿ningú s’hi podia haver fixat abans? ¿O realment el Barça s’ha espavilat quan ha vist l’interès del Madrid i té por que sigui un altre cas Marco Asensio? Llavors, ¿per què hi ha tants tècnics i scouters si s’hi comencen a interessar en el mateix moment que ho fan tots els aficionats?
El que em sorprèn positivament és la política de fitxatges del Madrid. Des de fa uns anys aposta clarament pel mig del camp i va a buscar jugadors històricament de perfil Barça: Kroos, Modric, Isco, Asensio i, ara, Ceballos. I, esclar, amb aquest excedent, i a causa de la seva joventut, es planteja comprar-lo per un preu assequible i cedir-lo al Betis per veure com evoluciona. Una bona manera de fer. Sense urgències. Perquè aquest és el veritable problema del Barça en aquest aspecte. Últimament sembla que vagi a rebuf del Madrid. Des de Neymar i Suárez, la pel·lícula ha canviat completament. També és veritat, però, que el fitxatge d’aquests dos monstres que configuren el trident juntament amb Messi va ser un cop importantíssim i magistral. Suposo que no es pot tenir tot.
