Publicitat
Publicitat

ELS VISITANTS ARRIBEN BAIXOS DE MORAL

Un Atlètic en crisi, l'últim obstacle del Barça per arribar als 16 triomfs consecutius

Un mal invitat per complir la lògica

L'Atlètic va començar la temporada guanyant la Supercopa d'Europa. Però ara ja torna a ser un equip sense rumb. Sobre el paper, la víctima ideal. Però l'Atlètic és un club abonat a les sorpreses.

Encara que sigui difícil, toca oblidar-se una mica del Reial Madrid. Bé, toca oblidar-se del Reial Madrid que el Barça es trobarà a la final de la Copa del Rei del pròxim 20 d'abril. Del conjunt que pateix per seguir el ritme dels blaugranes en el campionat de Lliga sí que se'n pot parlar, ja que un nou triomf avui davant de l'Atlètic al Camp Nou faria arribar fins als 10 punts de diferència, en espera del matx dels homes de José Mourinho de demà al Santiago Bernabéu davant la Reial Societat.

Una de les virtuts del Barça de Guardiola és la seva capacitat de trobar noves raons i nous reptes per motivar-se. Després d'assolir la final de Copa a Almeria, l'equip es disposa a aconseguir batre el rècord de victòries consecutives en Lliga que es va igualar l'últim cap de setmana a Alacant. Els 15 triomfs consecutius del Reial Madrid de Miguel Muñoz la temporada 1960/61 poden ser superats si avui no es falla, però l'invitat a la festa de les 16 victòries és un club que sembla destinat a viure amb una pedra lligada al coll, una pedra que no respon a cap lògica.

L'Atlètic de Madrid, conegut per molts com el pupes , és un club patidor que sempre que es troba amb el Barça protagonitza partits plens de gols i de pronòstic incert. El Barça de Guardiola sempre l'ha derrotat a casa amb golejades prou contundents, per 6 a 1 i 5 a 2, i una de més curta en la Copa del Rei. I si sumem la l'última derrota soferta pels matalassers amb Rijkaard a la banqueta, l'Atlètic acumula quatre derrotes consecutives a l'estadi. Ara bé, els blaugranes han sofert últimament ensurts com a visitants al Vicente Calderón -dues derrotes en quatre visites, tres en Lliga i una en la Copa del Rei.

La mitjana de gols dels duels davant de l'Atlètic des de l'arribada de Guardiola a la banqueta del Barça, de fet, recorda a aquells duels de començaments dels anys 90 amb el de Santpedor sobre la gespa com a futbolista. Llavors, però, l'Atlètic tenia un equip sense por que malgrat perdre la majoria dels cops, feia patxoca. De fet, quan el Dream Team va fer fallida, l'Atlètic, tot i els seus canvis constants de tècnic perquè així ho volia Jesús Gil i Gil, va estar llest per ocupar el seu espai obtenint el famós doblet de la mà de Radomir Antic la temporada 1995/96. Un regnat breu, però que encara recorden amb nostàlgia tots els aficionats matalassers.

5,5 gols per partit
En els últims sis enfrontaments entre els dos conjunts s'ha registrat una mitjana de 5,5 gols per partit. Una estadística fora del normal. Si hi afegim el fet que l'Atlètic és el club que més gols ha marcat mai a l'estadi dels blaugranes, ens queda un quadre prou clar: el Barça, favorit d'un partit en què hi haurà gols, i en el qual el favoritisme no vol dir massa. Com passava als anys 90.

Aquells partits esbojarrats de principis dels 90 eren partits gairebé sempre sense centre del camp. Partits que van marcar una època i van deixar establert el costum de veure duels amb molts gols entre els dos conjunts. L'Atlètic, doncs, malgrat no haver trobat encara la clau per puntuar a l'estadi amb Guardiola a la banqueta, no deixa de ser un rival ferit que desitja un resultat balsàmic que els deixi tranquils, ara que l'afició ho torna a criticar tot. Ahir, Quique Sánchez Flores ja advertia que calia anar a Barcelona amb la intenció de sumar els tres punts. Després de ser acomiadats amb una nova xiulada a casa quan l'Athletic Club va guanyar per 0-2, el portuguès Tiago va dir que havien de tenir "coratge i ser valents". I va afegir: "No podem fer res més, tal com estem. No ens podem amagar".

Sis derrotes en vuit partits
I és que el Camp Nou no és el millor escenari per a jugadors desmoralitzats que es volen amagar. Amb sis derrotes en els últims vuit desplaçaments de Lliga, els homes de Quique Sánchez Flores han aconseguit que la seva afició s'ensumi una golejada. Però si hi ha un club capaç de tot, aquest és l'Atlètic. "Aquest club no està massa bé del cap, per això mateix pot ser capaç de guanyar el Barça. L'Atlètic és així", comenta una llegenda blanc-i-vermella, l'andalús Kiko. El que va ser davanter del Cadis va ser un dels protagonistes d'aquells dos enfrontaments en què Pep Guardiola vestia de curt i a la llotja Josep Lluís Nuñez i Jesús Gil i Gil patien de costat mentre els seus equips anaven fent un munt de gols.

El xut de Guardiola
"Aquells partits eren molt estranys. El que vaig jugar jo va ser un partit boig en el qual nosaltres vam atacar més, però Busquets, el pare, ho aturava tot. Va ser fins i tot frustrant, però amb jugadors com Stòitxkov o Romario no podies concedir ocasions de gol", recorda Diego Díez, que va ser porter en la derrota dels matalassers la temporada 1993/94. Llavors, Diego intentava treure minuts a Abel, i aquell dia va gaudir de la confiança del tècnic colombià Pacho Maturana. I això va convertir Diego en el primer porter a rebre un gol de Guardiola en Lliga, quan el de Santpedor el va batre amb un xut des de la frontal de l'àrea.

"Més d'un cop m'han preguntat per aquell gol", admet Diego, que recorda aquells partits davant del Barça de Cruyff com "partits molt trencats, en els quals els dos equips arribaven molt a porteria. La diferència amb el Barça d'ara és que sempre exerceix el control del partit, tant per la posició com per la possessió de la pilota. "A aquest Barça no li treus la pilota, i si la tens et pressionen, t'ofeguen". El partit més boig, però, potser va ser aquell sense Cruyff en què Pantic va fer quatre gols al Camp Nou, tot i que el Barça va guanyar 5-4 amb el famós gol de Pizzi. "No som el pupes per casualitat", ironitza Kiko, que tot i això adverteix: "Podem fer les pitjors coses. Però també les millors".

Més continguts de