Tristesa a l'Espanyol per la mort de Maria Bosch, una figura lligada al club durant més de 40 anys

BarcelonaTristesa a l'Espanyol per la pèrdua de Maria Bosch, que durant més de 40 anys va treballar per al club fent de secretària de direcció. Es tracta d'una figura amb una alta càrrega simbòlica dins l'Espanyol perquè era filla de l'exjugador i extècnic Crisanto Bosch, conegut com a Tin Bosch.

El club blanc-i-blau ho ha anunciat aquest matí a través d'un missatge a les xarxes socials.

La història de la Maria és una de les històries més boniques del futbol català. Una família que viu al camp de l'equip del seu cor. Una família que forma part de la història de l'Espanyol.

Crisanto Bosch, conegut per tothom amb el nom de Tin, va ser un dels millors jugadors espanyols dels anys 30. De fet, el 1934 va convertir-se en un dels primers catalans a jugar un Mundial de futbol, acompanyat de Ricardo Zamora o Martí Vantolrà. Bosch va ser amb aquella Espanya que va derrotar el Brasil i va caure contra la Itàlia de Mussolini, a Itàlia, en un partit que es va haver de repetir i va ser una batalla campal. Era un jugador respectat i admirat. El 1935, poc després, va néixer la Maria.

Tin Bosch era un home de club. Tant, que vivia al famós Xalet de Sarrià, aquella masia situada al gol sud del vell estadi blanc-i-blau, just darrere la porteria. Tin Bosch i la seva dona, l'Encarna, vivien al Xalet, on residien jugadors joves que eren de fora de Barcelona. L'Encarna cuinava i els netejava la roba. En Tin els cuidava, els aconsellava o els estirava les orelles. Al Xalet, imatge icònica del futbol català d'abans de la guerra, van néixer les tres filles del matrimoni: la Margarita, l'Encarna i la Maria.

La Maria va explicar com el 1936, amb l'inici de la Guerra Civil, el seu pare va ser un dels tres treballadors del club que va negar-se a donar a milicians anarquistes els llistat de socis del club per protegir els que eren de dretes. Bosch, de fet, es va endur a casa molta documentació, la va amagar i va negociar amb les autoritats en temps de guerra per protegir el patrimoni del club. Després de la guerra va ser entrenador, i finalment, responsable del camp del Sarrià, on ja no vivia, ja que el Xalet va ser enderrocat per fer grans les graderies.

La Maria, que va sortir a fer el servei d'honor el dia que el seu pare va rebre un homenatge amb un partit amistós a Sarrià, va treballar durant 42 anys al club. La Maria va començar a col·laborar de forma puntual als despatxos del club, mentre estudiava, i un cop va entrar a la plantilla ja no en va marxar més.

La figura de la Maria era estimada per tothom qui va treballar a l'Espanyol, feia les hores que calia i ordenava els papers de fitxatges o operacions comercials. Es va jubilar el 2005, després de viure finals de Copa, descensos, ascensos i el canvi a l'estadi Olímpic Lluís Companys. A Cornellà-El Prat ja va anar-hi com a aficionada.

Amb la mort de Maria Bosch l'Espanyol acomiada una d'aquelles persones d'altres èpoques que van entregar el seu cor a un club de futbol com si fos una família, i no pas una feina. La Maria i la seva mare van plorar quan Sarrià va ser enderrocat i de record es van endur la placa que hi havia al tunel de vestuaris dedicada al seu pare. De fet, ella va ser una de les dues darreres persones a abandonar el camp, el 1997, juntament amb Fernando Molinos, director general.

Llavors, el Xalet ja no hi era, enderrocat el 1954. També havien plorat quan va ser enderrocat. De fet, la Maria va explicar com aquell dia van haver de treure la seva àvia aixecant la poltrona on sempre era asseguda. Es negava a marxar de casa seva. La família Bosch forma part de la història de l'Espanyol. I l'Espanyol plora la mort de la Maria.